{"id":53712,"date":"2021-12-20T09:41:33","date_gmt":"2021-12-20T07:41:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=53712"},"modified":"2021-12-20T09:42:57","modified_gmt":"2021-12-20T07:42:57","slug":"recuperar-sol-10-practiques-evitar-degradacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2021\/12\/20\/recuperar-sol-10-practiques-evitar-degradacio\/","title":{"rendered":"\u00c9s possible recuperar el s\u00f2l? Deu pr\u00e0ctiques que evitaran la seva degradaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Dir que el s\u00f2l<\/strong> \u00e9s un recurs vulnerable, en pot sorprendre molts. Estem acostumats a percebre’l com un suport inert, sustentador de les nostres activitats. No obstant, res m\u00e9s lluny de la realitat.<\/p>\n

\"\u00c9s
123rfLimited\u00a9sheris9. Fertilitzant d\u2019adob de vaca i palla<\/figcaption><\/figure>\n

Gesti\u00f3 del s\u00f2l seguint un model conservatiu<\/h2>\n

Si ens centrem en els sistemes productius, la multifuncionalitat del terra de cultiu est\u00e0 condicionada per l’acci\u00f3 humana. En aquest context, si els nostres models de gesti\u00f3 del s\u00f2l s\u00f3n conservatius i no exhauridors<\/strong> i li tornem part de la biomassa collida, aportem mat\u00e8ria org\u00e0nica com a fems o compost; mantenim cobertes vegetals i integrem l’arbrat, el terra actua com a gran transmutador, rebent les restes org\u00e0niques en diferents estats i convertint-les en m\u00faltiples formes: aliments, fibres, fusta i energia.<\/p>\n

En aquesta transformaci\u00f3 del que \u00e9s org\u00e0nic es facilitar\u00e0 la biodisponibilitat del mineral a trav\u00e9s dels cicles biogeoqu\u00edmics i alhora, a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s \u201calqu\u00edmic\u201d, donar\u00e0 pas a la neoformaci\u00f3 de les subst\u00e0ncies h\u00famiques, un veritable banc de nutrients, subst\u00e0ncies fitoactives i components funcionals, de l’entramat estructural ed\u00e0fic. No \u00e9s sobrer recordar l’etimologia de la paraula hum\u00e0 \u2013del llat\u00ed \u201chumanus\u201d, formada per \u201chumus\u201d que significa \u201cterra\u201d, i el sufix \u201c-anus\u201d que indica \u201cproced\u00e8ncia d’alguna cosa\u201d-.<\/p>\n

El metabolisme del s\u00f2l<\/h3>\n

Seguint amb el metabolisme del s\u00f2l, a l’interior, com si fos una cadena de muntatge, utilitza part d’aquests constituents minerals, en associaci\u00f3 amb les argiles, les subst\u00e0ncies h\u00famiques i l’activitat de medi viu, per a trav\u00e9s de la bioestructuraci\u00f3 construir un modelatge endogen, format per buits de diferent mida i funcionalitat, el que anomenem porositat, generant-se amb aix\u00f2, la formaci\u00f3 de propietats emergents que resultaran en l’agregaci\u00f3, l’estructuraci\u00f3 del s\u00f2l i en la seva estabilitat. Aquestes propietats emergents s\u00f3n un factor clau en la conservaci\u00f3 i la qualitat del s\u00f2l, en la nutrici\u00f3 i el desenvolupament radicular de les plantes; tenint tamb\u00e9 un paper destacat en relaci\u00f3 amb la din\u00e0mica, la retenci\u00f3 i la qualitat de l’aigua, amb el segrest del carboni i amb la resili\u00e8ncia \u2013capacitat de recuperaci\u00f3- del s\u00f2l.<\/p>\n

Aquest proc\u00e9s b\u00e8l\u00b7lic de l’\u00e9sser hum\u00e0 davant de la naturalesa cultivada que anomenem agricultura industrial<\/p><\/blockquote>\n

La import\u00e0ncia de l’aigua<\/h3>\n

Les collites dels s\u00f2ls de cultiu ben estructurats s\u00f3n tamb\u00e9 collites d’aigua. L’aigua visible que forma part de la composici\u00f3 de la fruita i verdura que consumim, de la biodiversitat vegetal, microbiana i animal i l’aigua no visible que funciona com a engranatge de tota la din\u00e0mica de la vida mineral i org\u00e0nica donant funcionalitat al s\u00f2l \u00a0perqu\u00e8 al seu torn actu\u00ef com a magatzem -a la macro i microporositat- i com a filtre biol\u00f2gic.<\/p>\n

Com a \u00faltim apunt, en agrosistemes no sotmesos a aquest proc\u00e9s b\u00e8l\u00b7lic de l’\u00e9sser hum\u00e0 davant la naturalesa cultivada que anomenem agricultura industrial, els s\u00f2ls actuen com a reguladors de nombroses, i perilloses, plagues i malalties.<\/p>\n

\u00c9s evident que desconeixem all\u00f2 que el s\u00f2l ens pot oferir en tots els \u00e0mbits de l’exist\u00e8ncia humana i ignorem l’enorme impacte de la nostra activitat sobre aquest recurs -en forma de degradaci\u00f3, i desertificaci\u00f3 entre altres gracies-, sumat a la manca d’instruments pol\u00edtics, econ\u00f2mics o de planejament efica\u00e7os per a la seva protecci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

\"\"
123rfLimited\u00a9rh2010. Bio fertilitzants<\/figcaption><\/figure>\n

Degradaci\u00f3 i desertificaci\u00f3<\/h3>\n

Degradaci\u00f3 i desertificaci\u00f3 no s\u00f3n la mateixa cosa, encara que totes dues defineixen p\u00e8rdues; la primera, la p\u00e8rdua de qualitat biol\u00f2gica i valor econ\u00f2mic; la segona, p\u00e8rdua de la funcionalitat per contaminaci\u00f3, salinitzaci\u00f3 i erosi\u00f3. Totes dues succeeixen a nivell mundial, tenen m\u00e9s incid\u00e8ncia en zones \u00e0rides, semi\u00e0rides i subhumides seques, i estan ocasionades majorit\u00e0riament per la gesti\u00f3 agr\u00e0ria industrial sumada a processos com: desforestaci\u00f3, canvi clim\u00e0tic antr\u00f2pic, contaminaci\u00f3, segellat, etc.<\/strong><\/p>\n

Degradaci\u00f3 i desertificaci\u00f3 no s\u00f3n la mateixa cosa, encara que totes dues defineixen p\u00e8rdues<\/p><\/blockquote>\n

10 pr\u00e0ctiques per a la conservaci\u00f3 del s\u00f2l<\/h3>\n
    \n
  1. \n
      \n
    1. Frenar la p\u00e8rdua de s\u00f2l agrari f\u00e8rtil<\/strong>, sota carreteres, construccions o parcs solars.<\/li>\n
    2. Eliminar l’\u00fas de biocides<\/strong> i l’abocament de subst\u00e0ncies contaminants. La perman\u00e8ncia dels metab\u00f2lits produ\u00efts en la seva degradaci\u00f3 contaminar\u00e0 durant centenars d’anys el s\u00f2l i l’aigua impedint la fertilitat i la vida al seu interior.<\/li>\n
    3. Evitar-ne la compactaci\u00f3<\/strong>. Protegir-lo del pas de maquin\u00e0ria pesada, conreu intensiu, monocultiu, o exc\u00e9s de c\u00e0rrega ramadera.<\/li>\n
    4. Protegir-los de l’erosi\u00f3 i els impactes clim\u00e0tics adversos<\/strong>. Mantenint cobertes permanents naturals o cultivades; aix\u00ed com l’associaci\u00f3 cultiu-arbrat i el m\u00ednim o no conreu.<\/li>\n
    5. Enriquir-los amb mat\u00e8ria org\u00e0nica<\/strong>. Subproductes org\u00e0nics i fems, compostats. Adobs verds, rotacions, mulching, etc. i aportaci\u00f3 i esmenes minerals naturals com les farines de roca.<\/li>\n
    6. Utilitzar pr\u00e0ctiques adequades a ambients agroclim\u00e0tics:<\/strong> reforestaci\u00f3, pastures permanents, deveses, cultius no exhauridors, associacions de cultiu adaptades.<\/li>\n
    7. Introduir la ramaderia<\/strong> a trav\u00e9s d’un pasturatge racional, duent a terme una millora de la qualitat de pastures i farratges, aix\u00ed com de la qualitat dels fems.<\/li>\n
    8. Utilitzar llavors no tractades i d’alta rusticitat<\/strong> que optimitzin la generaci\u00f3 d’un microbioma adaptat i la salut de la planta i el s\u00f2l.<\/li>\n
    9. Afavorir la biodiversitat cultiu i no cultiu i l’edafodiversitat<\/strong> a i sobre el s\u00f2l.<\/li>\n
    10. Realitzar una bona gesti\u00f3 de la quantitat<\/strong> i la qualitat de l\u2019aigua. \u00das d’aig\u00fces per a reg, que no salinitzin el s\u00f2l, que la seva c\u00e0rrega bacteriana no sigui elevada, que no aportin metalls pesants, ni restes de biocides.Sent un recurs de vital import\u00e0ncia podr\u00edem preguntar-nos qu\u00e8 podem fer per passar de testimonis passius de la degradaci\u00f3 a actors actius de la conservaci\u00f3 i la millora del s\u00f2l? Resumeixo deu pr\u00e0ctiques que ens poden servir de guia.<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n

      Les collites dels s\u00f2ls de cultiu ben estructurats s\u00f3n tamb\u00e9 collites d’aigua<\/p><\/blockquote>\n

      \u00c9s pen\u00f3s per\u00f2 el nostre m\u00f3n es comporta amb el s\u00f2l com els protagonistes d’un dels acudits del Roto, on el pilot per megafonia diu: senyors passatgers per augmentar la velocitat hem eliminat el tren d’aterratge. Tal com sona.<\/p>\n

      Autora<\/strong>: Juana Labrador Moreno, Dra. en Biologia i Professora d’Agroecologia a l’Escola d’Enginyeries Agr\u00e0ries de la Universitat d’Extremadura<\/p>\n

      Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

      Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
      \nLlegir <\/strong>      Bio Eco Actual Desembre 2021<\/strong><\/a><\/p>\n