{"id":53921,"date":"2021-12-29T08:00:15","date_gmt":"2021-12-29T06:00:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=53921"},"modified":"2025-10-05T12:59:38","modified_gmt":"2025-10-05T10:59:38","slug":"supermercats-cooperatius-alternativa-consum-transformador","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2021\/12\/29\/supermercats-cooperatius-alternativa-consum-transformador\/","title":{"rendered":"Els supermercats cooperatius, una alternativa de consum transformador"},"content":{"rendered":"

La crisi clim\u00e0tica actual posa de manifest que o canviem el model de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i consum, o el futur que ens espera \u00e9s realment negatiu. Davant d’aquest panorama, molts consumidors, preocupats pel m\u00f3n en qu\u00e8 viuen i el que deixaran a les seg\u00fcents generacions, es ‘rebel\u00b7len’ davant del sistema i busquen crear alternatives de consum transformador, responsable i conscient: s\u00f3n ells els copropietaris i cotreballadors dels supermercats cooperatius<\/strong>.<\/p>\n

\"supermercats<\/h2>\n

Supermercats cooperatius: botigues de venda al detall sense \u00e0nim de lucre<\/h2>\n

El 1916, va n\u00e9ixer el primer supermercat cl\u00e0ssic, anomenat Piggly Wiggly, a la ciutat de Memphis (Estats Units). Feia m\u00e9s c\u00f2mode i r\u00e0pida la venda i compra d’aliments. Des de llavors i durant tot el passat segle, els supermercats van conquistar pr\u00e0cticament tothom i fins i tot es van crear els hipermercats, contribuint a la p\u00e8rdua del petit comer\u00e7 i a que cada tram de la cadena agroaliment\u00e0ria estigu\u00e9s en mans d\u2019un grapat de multinacionals que han anat augmentant el seu poder. No obstant aix\u00f2, no tots els consumidors volen participar en aquest sistema.<\/p>\n

Curiosament, l’alternativa als supermercats cl\u00e0ssics pot arribar des de la seva re-invenci\u00f3: amb els supermercats cooperatius, botigues de venda al detall sense \u00e0nim de lucre i els clients s\u00f3n els copropietaris. La majoria s\u00f3n, a m\u00e9s, participatius<\/strong>, ja que els copropietaris -els socis- treballen de forma volunt\u00e0ria unes determinades hores al mes -entre 3 i 4 habitualment- fent les tasques quotidianes d’aquest tipus d’establiments com s\u00f3n la recepci\u00f3 de comandes, la neteja o l\u2019atenci\u00f3 a caixa, i permetent aix\u00ed abaratir el preu dels productes. La qualitat i el preu atrauen m\u00e9s socis, i amb m\u00e9s socis s’aconsegueixen preus encara m\u00e9s baixos, m\u00e9s productes i, de nou, m\u00e9s socis.<\/p>\n

Benefici per a tots<\/span><\/p>\n

La iniciativa col\u00b7laborativa persegueix que tots els implicats en la cadena aliment\u00e0ria surtin beneficiats. Els socis prenen les decisions sobre qu\u00e8 es ven, estan informats sobre les condicions de producci\u00f3, estableixen relacions justes amb productors i altres cooperatives i un preu honest. Habitualment s’ofereixen productes ecol\u00f2gics, de temporada i de proximitat amb l’objectiu d’oferir aliments saludables a tots els ciutadans: que menjar b\u00e9 no sigui un luxe.<\/p>\n

\n

Els supermercats cooperatius s\u00f3n botigues de venda al detall, sense \u00e0nim de lucre i els clients s\u00f3n els copropietaris<\/p>\n<\/blockquote>\n

Una hist\u00f2ria d’\u00e8xit<\/h3>\n

Per trobar el primer supermercat cooperatiu hem de remuntar-nos a la d\u00e8cada dels 70 del passat segle. Va ser tamb\u00e9 als Estats Units, a Brooklyn (Nova York), on Joe Holtz i ve\u00efns de barri de Park Slope van decidir establir una cooperativa anomenada Park Slope Food Coop (PSFC). Volien proveir-se d’aliments de proximitat i de qualitat a un preu assequible. Va ser una idea d’\u00e8xit: actualment, ofereixen m\u00e9s de 5.000 productes, s\u00f3n m\u00e9s de 17.000 membres i els seus socis estalvien entre un 20% i un 40% de la seva despesa setmanal en alimentaci\u00f3.<\/p>\n

A la seva imatge i semblan\u00e7a, Tom Boothe i Brian Horihan van promoure l’obertura a la tardor de 2016 de\u00a0<\/span>La Louve, a Par\u00eds. El supermercat cooperatiu arribava aix\u00ed al Vell Continent, tenint molt bona acollida: a 30 de juny de 2021, comptaven amb 9.034 socis, segons detallen a la seva p\u00e0gina web. Boothe tamb\u00e9 est\u00e0 darrere del\u00a0<\/span>documental Food Coop, que es va estrenar a Fran\u00e7a a finals de 2016 i que ens ensenya els engranatges i els secrets de Park Slope Food Coop. El llargmetratge va ser vist en els quatre primers mesos per unes 20.000 persones i va ser la llavor de molts altres projectes de supermercats cooperatius a Fran\u00e7a i a la resta d’Europa.<\/p>\n

\"Los<\/p>\n

La situaci\u00f3 a Espanya<\/h3>\n

A Espanya, existeixen des dels anys 90 grups i associacions de consum de productes ecol\u00f2gics com El Encinar (Granada), BioALai (Vit\u00f2ria) i Landare (Pamplona). Alguns d’ells han decidit ara anar una mica m\u00e9s lluny i fer seu el concepte de supermercat amb l’objectiu d’arribar a m\u00e9s persones, seguir apoderant els consumidors i democratitzar l’alimentaci\u00f3 sostenible i saludable.<\/p>\n

Aix\u00ed, en els \u00faltims anys s’han constitu\u00eft grups promotors i cooperatives en ciutats com Madrid (LA OSA, Biolibere, Supercoop), Saragossa (A Ve\u00efnal), Bilbao (Labore), Barcelona (Food Coop BCN), Mallorca (Terranostra), Val\u00e8ncia (Som Alimentaci\u00f3), Manresa (Supercoop) i Matar\u00f3 (la Feixa) que han obert o estan gestant supermercats cooperatius.<\/p>\n

\n

A Espanya, existeixen des dels anys 90 grups i associacions de consum de productes ecol\u00f2gics com El Encinar (Granada), BioALai (Vit\u00f2ria) i Landare (Pamplona)<\/p>\n<\/blockquote>\n

LA OSA va ser el primer supermercat cooperatiu i participatiu a Espanya. Est\u00e0 situat al districte madrileny de Tetuan i va obrir les seves portes al desembre de 2020 amb el suport de m\u00e9s de mil socis. Per poder comprar, has de fer-te cooperativista: pagar una quota \u00fanica de 100 euros i dedicar 3 hores del teu temps cada 4 setmanes en els torns de supermercat.<\/p>\n

A Barcelona, Foodcoop BCN espera pujar la persiana a finals d’aquest any al barri de l’Eixample, convertint-se en el primer establiment d’aquest tipus de la capital catalana. Actualment, busquen arribar als 500 socis. Per fer-se soci i copropietari cal una aportaci\u00f3 \u00fanica de 90 euros i dedicar 3 hores mensuals a les tasques de funcionament.<\/p>\n

Economia social i solid\u00e0ria<\/h3>\n

Els supermercats cooperatius estan emmarcats dins de l’economia social i solid\u00e0ria, i es relacionen amb altres conceptes com la sobirania aliment\u00e0ria i l’agroecologia. L’economia social i solid\u00e0ria ha tingut una especial rellev\u00e0ncia al nostre pa\u00eds, especialment arran de la crisi financera i social del 2008 i del moviment del 15-M, que va emergir el 15 de maig de 2011 amb l’ocupaci\u00f3 de diverses places per tota la geografia espanyola. Actualment, les iniciatives de consum \u00e8tic no nom\u00e9s es donen en el sector alimentari: existeixen tamb\u00e9 en altres com el bancari i l’el\u00e8ctric. A poc a poc, els ciutadans s’estan apoderant i s\u00f3n conscients de la import\u00e0ncia que t\u00e9 la seva manera de consumir per aconseguir un m\u00f3n millor.<\/p>\n

Autora<\/strong>: Cristina Fern\u00e1ndez, Periodista & Blogger<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Desembre 2021<\/strong><\/a><\/p>\n