{"id":55884,"date":"2022-02-21T08:00:39","date_gmt":"2022-02-21T07:00:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=55884"},"modified":"2022-02-17T16:21:15","modified_gmt":"2022-02-17T15:21:15","slug":"bioplastics-millors-pel-planeta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2022\/02\/21\/bioplastics-millors-pel-planeta\/","title":{"rendered":"Bio-pl\u00e0stics, millors per al planeta?"},"content":{"rendered":"

Els bio-pl\u00e0stics<\/strong> es presenten com una alternativa sostenible als pl\u00e0stics convencionals, que suposen un greu problema mediambiental i de salut. S\u00f3n una soluci\u00f3 real?
\n<\/p>\n

\"bio-pl\u00e1sticos\"
Creative Commons\u00a9Christian Gahle. Env\u00e0s d\u2019acetat de cel\u00b7lulosa, un biopl\u00e0stic<\/figcaption><\/figure>\n

Producci\u00f3 i obtenci\u00f3 del pl\u00e0stic<\/h2>\n

El pl\u00e0stic va entrar a les nostres vides entre els anys 30 i 40 del segle passat. A partir de llavors, es va generalitzar el seu \u00fas i avui \u00e9s un material omnipresent: la seva producci\u00f3 va passar de 1,5 milions de tones el 1950 a 368 milions de tones el 2019 a nivell mundial, segons dades de l’associaci\u00f3 PlasticsEurope<\/strong>. El 51% es produeix a \u00c0sia (el 31% a la Xina, el 3% al Jap\u00f3 i el 17% a la resta dels pa\u00efsos asi\u00e0tics).<\/p>\n

La majoria dels pl\u00e0stics s’obtenen a partir de mat\u00e8ries primeres d’origen f\u00f2ssil, com el petroli i el gas, recursos no renovables. I, a m\u00e9s, una gran part dels seus residus acaben escampats per l’entorn on persisteixen durant segles fins degradar-se. Per exemple, un fil de pesca triga uns 600 anys a descompondre\u2019s i una ampolla uns 500 anys, apunta Greenpeace<\/strong>.<\/p>\n

Lluny de ser la panacea, els bio-pl\u00e0stics tamb\u00e9 tenen impactes negatius socials i ambientals<\/p><\/blockquote>\n

L’abund\u00e0ncia d’escombraries no biodegradables, present sobretot en els mars, preocupa els cient\u00edfics des de 1970, tant per l’impacte que provoca en la vida marina com en la cadena aliment\u00e0ria. S’estima que 11 milions de tones de deixalles pl\u00e0stiques arriben a l’oce\u00e0 cada any, aquesta quantitat gaireb\u00e9 es triplicar\u00e0 el 2040 si no s’actua per evitar-ho, tal com publiquen en l’informe Breaking the Plastic Wave<\/strong><\/em>, encarregat pel centre d’estudis The Pew Charitable Trusts<\/strong>.<\/p>\n

Qu\u00e8 s\u00f3n els bio-pl\u00e0stics?<\/h3>\n

Davant aquesta situaci\u00f3, han arribat els bio-pl\u00e0stics<\/strong>. Per\u00f2 qu\u00e8 s\u00f3n exactament?, poden substituir els pl\u00e0stics convencionals?, es tracta nom\u00e9s d’una eina m\u00e9s de greenwashing o rentat d’imatge verda? La controv\u00e8rsia est\u00e0 servida.<\/p>\n

Es consideren bio-pl\u00e0stics a dos tipus de productes: els bio-basats o d’origen vegetal, obtinguts de mat\u00e8ria org\u00e0nica com pot ser la canya de sucre, el blat de moro o la patata i que poden tenir fins a un 75% de base f\u00f2ssil; i els pl\u00e0stics ‘biodegradables’ o ‘compostables’ derivats del petroli, tractats per tenir suposadament les esmentades propietats. En ambd\u00f3s casos no es poden biodegradar per si sols en l’entorn r\u00e0pidament sin\u00f3 en condicions molt limitades, en plantes de compostatge industrial -que s\u00f3n escasses, sobretot en els pa\u00efsos en desenvolupament-. Per tant, aquests materials es comportarien de manera similar a un pl\u00e0stic convencional si fossin llan\u00e7ats al mar, per exemple.<\/p>\n

Den\u00fancies en contra<\/h4>\n

“Denunciem que el terme bio-pl\u00e0stic \u00e9s ambigu i que el seu \u00fas no est\u00e0 regulat, el que permet que les empreses l’utilitzin amb llibertat tot i que la major part d’aquests productes estan compostos per pl\u00e0stics convencionals i no s\u00f3n m\u00e9s sostenibles que aquests”, explica l’ONG ecologista Amics de la Terra<\/strong>, que ha publicat l’estudi Biofakes: l’engany dels bio-pl\u00e0stics.<\/p>\n

Lluny de ser la panacea, els bio-pl\u00e0stics tamb\u00e9 tenen impactes negatius socials i ambientals. “En el cas dels pl\u00e0stics ‘biodegradables’ o ‘compostables’ d’origen f\u00f2ssil, els impactes socials i ambientals derivats de l’extracci\u00f3 de petroli o de gas s\u00f3n id\u00e8ntics als dels pl\u00e0stics convencionals, com ara violacions de drets de les persones i comunitats afectades i destrucci\u00f3 i contaminaci\u00f3 de l’aigua, la terra i l’aire\u201d, denuncia Amics de la Terra.<\/p>\n

\"bio-pl\u00e1sticos\"
123rfLimited\u00a9gamjai<\/figcaption><\/figure>\n

Proced\u00e8ncia i usos<\/h4>\n

Quan es parla dels pl\u00e0stics bio-basats cal tenir present que la major part del percentatge procedent de biomassa es produeix en monocultius controlats per l’agroind\u00fastria. “Aquest model d’agricultura \u00e9s intensiu en l’\u00fas d’aigua, energia, fertilitzants i pesticides, a m\u00e9s de fomentar l’acaparament de terres i l’expulsi\u00f3 de comunitats locals. Aquests cultius per a usos no alimentaris competeixen amb la producci\u00f3 d’aliments o b\u00e9 forcen l’obertura de noves terres a el cultiu amb la conseg\u00fcent desforestaci\u00f3. Es tracta, en definitiva, de conrear la terra per produir envasos en lloc d’aliments”, afegeixen. Cal tenir present que aquests monocultius es troben sobretot en pa\u00efsos en desenvolupament de regions tropicals i subtropicals, en els quals podria haver-hi problemes de prove\u00efment d’aliments. D’altra banda, hi ha experts que defensen que la biomassa vegetal \u00e9s renovable i es conrea arreu del m\u00f3n, mentre que el petroli es concentra en regions concretes.<\/p>\n

Cal un canvi cultural i una ferma aposta dels governs per eliminar el pl\u00e0stic del nostre dia a dia<\/p><\/blockquote>\n

El 75% del bio-pl\u00e0stic es destina a productes d’un sol \u00fas pel que no redueixen la generaci\u00f3 de residus. I el seu reciclatge \u00e9s dif\u00edcil, per el que majorit\u00e0riament acaben en abocadors, incinerats o en el medi ambient, on es convertiran en micropl\u00e0stics i nanopl\u00e0stics. En aquests casos, contaminant igual que els convencionals.<\/p>\n

Soluci\u00f3 a la contaminaci\u00f3?<\/h4>\n

No obstant aix\u00f2, la ind\u00fastria del pl\u00e0stic promociona els bio-pl\u00e0stics com la soluci\u00f3 a la contaminaci\u00f3 d’aquest derivat del petroli. Per\u00f2 ni hi ha pl\u00e0stics que es llencin a l’entorn i desapareguin ni els bio-pl\u00e0stics d’origen vegetal poden substituir als convencionals per costos i efic\u00e0cia, al menys a curt termini, sense tenir en compte els impactes negatius anteriorment comentats. \u00c9s m\u00e9s, el problema del pl\u00e0stic segueix empitjorant.<\/p>\n

“La majoria dels productes marcats com a ‘bio-basats’ s\u00f3n id\u00e8ntics, en el seu comportament, als pl\u00e0stics tradicionals d’origen f\u00f2ssil i no s\u00f3n m\u00e9s segurs per al medi ambient, ja que el producte final \u00e9s PE, PP, PET, etc. que no es biodegrada o descompon en cap ambient natural i pot contenir additius i subst\u00e0ncies qu\u00edmiques t\u00f2xiques per a la salut humana i el medi ambient\u201d, afirmen des d’Amics de la Terra.<\/p>\n

Els pl\u00e0stics biodegradables semblen no servir de molt a una societat habituada a consumir productes d’un sol \u00fas, reciclar poc i llen\u00e7ar residus en abocadors incontrolats o al mar. Fa falta molt m\u00e9s. Cal un canvi cultural i una ferma aposta dels governs per eliminar el pl\u00e0stic del nostre dia a dia.<\/p>\n

El cel\u00b7luloide<\/h4>\n

El cel\u00b7luloide va ser una de les mat\u00e8ries pioneres que podem considerar pl\u00e0stic i el va inventar Alexander Parkes el 1855. El 1907, Leo Baekeland va crear la baquelita, el primer pl\u00e0stic 100% sint\u00e8tic. Des de llavors no s\u2019ha parat d\u2019investigar i crear diferents tipus de pl\u00e0stics amb determinades caracter\u00edstiques segons l\u2019\u00fas que se li vol donar. Hi ha m\u00e9s de mil tipus diferents de pl\u00e0stics, per\u00f2 majorit\u00e0riament s\u00f3n derivats de combustibles f\u00f2ssils verges.<\/p>\n

Els greus problemes d\u2019acumulaci\u00f3 de residus pl\u00e0stics venen d\u2019una banda dels articles d\u2019un sol \u00fas i de la manca de reciclatge, ja que persisteixen a la natura sense degradar-se centenars d\u2019anys. Un altre factor preocupant \u00e9s el d\u2019alguns additius que s\u2019usen als pl\u00e0stics com el Bisfenol A (BPA) o alguns ftalats usats al polivinyl chloride (PVC), amb efectes nocius per a la salut humana, la dels altres animals i la de l\u2019entorn.<\/p>\n

Autora<\/strong>:\u00a0Cristina Fern\u00e1ndez<\/a>, Periodista & Blogger<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Febrer 2022<\/strong><\/a><\/p>\n