{"id":56302,"date":"2022-03-02T08:15:28","date_gmt":"2022-03-02T07:15:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=56302"},"modified":"2023-05-02T09:06:13","modified_gmt":"2023-05-02T07:06:13","slug":"qui-decideix-que-menges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2022\/03\/02\/qui-decideix-que-menges\/","title":{"rendered":"Qui decideix qu\u00e8 menges?"},"content":{"rendered":"

Les decisions aliment\u00e0ries<\/strong> estan condicionades pel nostre entorn cultural, social i econ\u00f2mic, a m\u00e9s dels entrellats del model agroalimentari actual. Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de la llibertat?<\/p>\n

\"\"
123rfLimited\u00a9wiesdie. Plantaci\u00f3 de kiwi a Te Puke a la regi\u00f3 de Bay of Plenty a Nova Zelanda<\/figcaption><\/figure>\n

Decisions aliment\u00e0ries<\/h2>\n

La nostra alimentaci\u00f3 determina la nostra salut i, per tant, la nostra qualitat de vida. Tal com exposa l’Organitzaci\u00f3 Mundial per a la Salut (OMS), una dieta sana \u201cajuda a protegir-nos contra les formes de malnutrici\u00f3 i constitueix la base de la salut i el desenvolupament. Tamb\u00e9 ajuda a prevenir malalties no transmissibles, com ara la diabetis, les malalties cardiovasculars, alguns tipus de c\u00e0ncer i altres afeccions vinculades amb l’obesitat\u201d. Per contra, \u201cuna dieta malsana, en combinaci\u00f3 amb la manca d’activitat f\u00edsica, \u00e9s un dels riscos principals per a la salut a nivell mundial\u201d.<\/p>\n

L’estudi Health effects of dietary risks in 195 countries, 1990-2017<\/em> (Efectes sobre la salut dels riscos alimentaris a 195 pa\u00efsos, 1990-2017, en catal\u00e0) publicat a la revista m\u00e8dica The Lancet conclo\u00efa: \u201cEls mals h\u00e0bits alimentaris estan associats amb una varietat de malalties cr\u00f2niques i potencialment poden ser un factor important en la mortalitat per malalties no transmissibles a tots els pa\u00efsos del m\u00f3n. Aquesta troballa destaca la necessitat urgent de fer esfor\u00e7os globals coordinats per millorar la qualitat de la dieta humana\u201d.<\/p>\n

Grans empreses decideixen qu\u00e8 trobarem al supermercat i a quin preu<\/p><\/blockquote>\n

Qu\u00e8 ens porta a optar per una dieta o una altra? Hi ha diversos factors que afecten l’elecci\u00f3 d’aliments: la gana i el sentit del gust, el preu dels aliments i el nivell econ\u00f2mic de cada individu o fam\u00edlia, la disponibilitat i l’accessibilitat, la cultura aliment\u00e0ria (valors, tradicions, h\u00e0bits), l’educaci\u00f3, les capacitats i coneixements (per exemple, tenir o no habilitats culin\u00e0ries), el temps disponible (la manca de temps pot fer que comprem m\u00e9s productes precuinats i ultraprocessats), les influ\u00e8ncies socials, els estats d’\u00e0nim, les tend\u00e8ncies aliment\u00e0ries i, per descomptat, els mitjans de comunicaci\u00f3 i les xarxes socials, mitjan\u00e7ant campanyes de publicitat. O esmorz\u00e0vem torrades de pa integral amb tom\u00e0quet, alvocat i llavors de s\u00e8sam fa 20 anys?<\/p>\n

Els recursos econ\u00f2mics defineixen la dieta<\/h3>\n

Nom\u00e9s cal passejar per les nostres ciutats per adonar-se que no a tots els barris hi ha la mateixa oferta d’aliments, i \u00e9s freq\u00fcent trobar m\u00e9s varietat als barris amb rendes m\u00e9s altes. Als Estats Units, aquest fenomen es coneix com les \u201cl\u00ednies vermelles del supermercat\u201d: als barris amb pocs ingressos hi ha menys possibilitats de tenir acc\u00e9s a productes frescos i \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil anar a restaurants de menjar r\u00e0pid i autoserveis, tal com explica el periodista Raj Patel<\/strong><\/em> als seus estudis sobre el sistema alimentari mundial.<\/p>\n

\"\"
123rfLimited\u00a9ocusfocus<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 passa, per exemple, a Madrid? A l’estudi Socioeconomic Inequalities in the Retail Food Environment around Schools in Southern European Context<\/em><\/a> (Desigualtats socioecon\u00f2miques a l’entorn minorista al voltant de les escoles en un context del sud d’Europa, en catal\u00e0) publicat a la revista Nutrients<\/strong><\/em>, els cient\u00edfics confirmen que hi ha desigualtats en l’accessibilitat a aliments no saludables a les rodalies dels centres educatius de la capital espanyola depenent del nivell socioecon\u00f2mic del barri. Aix\u00ed, van descobrir que les escoles en barris d’ingressos m\u00e9s baixos tenien m\u00e9s a prop botigues d’aliments de valor nutricional esc\u00e0s o nul.<\/p>\n

No \u00e9s estrany, doncs, que l’obesitat s’acarnissi amb els m\u00e9s desafavorits, tal com recull el darrer Estudi Aladino<\/a> del Ministerio de Consumo. “Les prevalences de sobrep\u00e8s i obesitat s\u00f3n significativament superiors en els escolars de fam\u00edlies amb un nivell d’ingressos menor respecte a les de m\u00e9s nivell”.<\/p>\n

Una elecci\u00f3 controlada<\/h4>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s dels condicionants que hem vist pr\u00e8viament, per comprendre millor el complex proc\u00e9s d’elecci\u00f3 d’aliments cal con\u00e8ixer com funciona el sistema agroalimentari actual. Amb la modernitzaci\u00f3 de l’agricultura que es va iniciar entre els anys 50-60 del segle passat, coneguda com la revoluci\u00f3 verda, les multinacionals van comen\u00e7ar a dominar el sistema alimentari. Avui, poques grans empreses controlen cada tram de la cadena agroaliment\u00e0ria<\/strong>: les llavors, la transformaci\u00f3 dels aliments, la distribuci\u00f3 i la comercialitzaci\u00f3. S\u00ed, decideixen qu\u00e8 trobarem al supermercat i a quin preu.<\/p>\n

Com a consumidors podem demanar mesures pol\u00edtiques per millorar la salut de tota la poblaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n

A m\u00e9s, entre 1980 i 1990 les grans empreses de distribuci\u00f3 (a Espanya s\u00f3n Mercadona, Carrefour, Alcampo, El Corte Ingl\u00e9s i les dues principals centrals de compra, que aglutinen altres cadenes, Euromadi i IFA) es van convertir en les intermedi\u00e0ries entre, per una banda, milers de productors i, de l’altra, milers de consumidors, decidint el preu que paguen al productor, les caracter\u00edstiques que ha de tenir el producte, el preu que ha de pagar el consumidor\u2026 \u00c9s el que es coneix com la teoria de l’embut.<\/p>\n

Ha estat precisament la gran distribuci\u00f3 la que ha provocat una homogene\u00eftzaci\u00f3 dels productes que podem trobar al supermercat: trobem aliments de les mateixes marques i varietats a diferents establiments, fins i tot a pa\u00efsos diferents. Aquestes empreses opten per varietats m\u00e9s adaptables a les condicions clim\u00e0tiques i productes que puguin aguantar milers de quil\u00f2metres per enviar-los d’una punta a una altra del globus, per expandir aix\u00ed el negoci i aconseguir millorar els seus beneficis econ\u00f2mics. Kiwis cultivats a Nova Zelanda? Melons importats del Brasil? Els trobar\u00e0s als supermercats de la teva ciutat.<\/p>\n

No est\u00e0 tot perdut. Com a consumidors podem con\u00e8ixer i intentar canviar les condicions que determinen les nostres compres, informar-nos sobre com funciona el sistema agroalimentari, demanar mesures pol\u00edtiques per millorar la salut de tota la poblaci\u00f3 i unir-nos amb els nostres conciutadans per crear alternatives de consum transformador, responsable i conscient.<\/p>\n

Autora<\/strong>:\u00a0Cristina Fern\u00e1ndez<\/a>, Periodista & Blogger<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Mar\u00e7 2022<\/strong><\/a><\/p>\n