{"id":59722,"date":"2022-05-30T08:00:05","date_gmt":"2022-05-30T06:00:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=59722"},"modified":"2025-06-13T11:36:47","modified_gmt":"2025-06-13T09:36:47","slug":"crononutricio-rellotges-interns","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2022\/05\/30\/crononutricio-rellotges-interns\/","title":{"rendered":"Crononutrici\u00f3: rellotges interns"},"content":{"rendered":"

Hi ha uns rellotges que juguen un paper imprescindible a les nostres vides i no s\u00f3n aparells externs a nosaltres, sin\u00f3 que s\u00f3n al nostre interior.<\/p>\n

\"crononutrici\u00f3\"
123rf Limited\u00a9kaew6566<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 \u00e9s la crononutrici\u00f3?<\/h2>\n

La crononutrici\u00f3<\/strong> \u00e9s una part de la ci\u00e8ncia que estudia les relacions entre l’alimentaci\u00f3, els processos d’aprofitament de nutrients i el metabolisme amb les diferents hores del dia. I \u00e9s que, actualment, sabem que no nom\u00e9s importa qu\u00e8 mengem sin\u00f3 quan ho fem, ja que el nostre organisme fa diferents tasques al llarg de les 24 hores que duren aproximadament un dia m\u00e9s una nit. Aix\u00f2 \u00e9s degut a que funcionem segons ritmes circadians, que es refereix a tot el que passa en un cicle del que comunament anomenem “un dia”. Aquests ritmes es repeteixen cada dia de la nostra vida i aix\u00f2 \u00e9s gr\u00e0cies a un complex sistema de rellotges interns que permeten aquesta necess\u00e0ria periodicitat. Aix\u00f2 no \u00e9s exclusiu dels humans, tota la natura funciona amb ritmes ajustats a les necessitats i a l’entorn de cada esp\u00e8cie. Els nostres rellotges interns, igual que el de la resta de mam\u00edfers, regulen variacions durant el dia i la nit de funcions fisiol\u00f2giques<\/strong>, com ara el son i la vig\u00edlia, els processos digestius i la temperatura corporal.<\/p>\n

La llum i la foscor s\u00f3n dos dels grans est\u00edmuls que condicionen el nostre funcionament intern<\/p><\/blockquote>\n

Aquests sistemes de rellotges es divideixen en dues parts, una, est\u00e0 al sistema nervi\u00f3s central<\/strong>, concretament al nucli supraquiasm\u00e0tic (SCN) de l’hipot\u00e0lem i l’altra, est\u00e0 en teixits perif\u00e8rics<\/strong> com altres \u00e0rees del cervell diferents de l’SCN, el fetge, el m\u00fascul esquel\u00e8tic, l’intest\u00ed, etc. La llum i la foscor s\u00f3n dos dels grans est\u00edmuls que condicionen el nostre funcionament intern. La llum arriba a trav\u00e9s del nervi \u00f2ptic a l’SCN, que actua com el principal activador del rellotge central, avisant de l’inici del dia i aquest sincronitza els rellotges perif\u00e8rics a trav\u00e9s de les vies de senyalitzaci\u00f3 neuronal i endocrina, amb neurotransmissors i hormones respectivament. Tot i aix\u00f2, els rellotges perif\u00e8rics estan sincronitzats no nom\u00e9s per l’est\u00edmul del rellotge central, sin\u00f3 tamb\u00e9 per altres factors, com el menjar, l’exercici, l’estr\u00e8s, etc.<\/p>\n

Variaci\u00f3 de les capacitats funcionals<\/h3>\n

Aix\u00ed, durant les 24h, el nostre organisme va variant les capacitats funcionals que t\u00e9 per prioritzar les tasques que realitza<\/strong>. Per exemple, a les 6h del mat\u00ed comen\u00e7a a haver-hi una lleugera pujada de la tensi\u00f3 arterial que, durant la nit havia baixat, i a les 7.30h els nivells de melatonina, que ens havien perm\u00e8s agafar el son, baixen a nivells m\u00ednims, deixant pas a la pujada de serotonina que ens far\u00e0 sentir desperts i amb bon \u00e0nim per comen\u00e7ar el dia. Cap a les 8h del mat\u00ed s’activa tot el nostre sistema digestiu i, especialment el nostre intest\u00ed, per aix\u00f2 normalment, aquest \u00e9s un bon moment per anar al bany, per\u00f2 tamb\u00e9 per trencar el dejuni nocturn, prenent un bon esmorzar, doncs tenim la maquin\u00e0ria preparada per processar i aprofitar els nutrients. Cap a les 10h del mat\u00ed tenim un moment de m\u00e0xim despertar i de m\u00e0xim nivell de rendiment cognitiu i mem\u00f2ria. A la tarda, cap a les 18h comencen a baixar els nostres nivells de serotonina i amb aix\u00f2 els nostres nivells d’energia, sent un dels motius que a aquesta hora tinguem gana i\/o apet\u00e8ncia per aliments dol\u00e7os o cal\u00f2rics, ja que menjar augmenta la gluc\u00e8mia i ens d\u00f3na una empenta per acabar el dia. Per aix\u00f2, berenar \u00e9s molt interessant, per\u00f2 sempre amb opcions saludables.<\/p>\n

Aquests ritmes canvien una mica segons les persones i, sobretot, poden canviar amb les etapes de la vida<\/p><\/blockquote>\n

I una mica m\u00e9s tard, cap a les 19-20h el cos comen\u00e7a a preparar la maquin\u00e0ria per al descans<\/strong>, iniciant la producci\u00f3 de melatonina, que tindr\u00e0 els nivells m\u00e0xims cap a les 2h de la matinada, hora en qu\u00e8 el nostre son ser\u00e0 m\u00e9s profund. Perqu\u00e8 durant la nit l’organisme pugui fer totes les funcions de reparaci\u00f3 i regulaci\u00f3 de teixits i metabolisme, aquests rellotges desactiven algunes funcions. Per exemple, cap a les 22.30h el sistema digestiu es desactiva i s’interrompen els moviments intestinals, per aix\u00f2 no conv\u00e9 sopar tard ja que estarem anant en contra del que el nostre cos necessita i \u00e9s normal que moltes persones senten que, segons quins aliments prenguin a la nit, per exemple, les amanides, els resulten m\u00e9s indigestos que si els prenen al migdia. De fet, el metabolisme energ\u00e8tic est\u00e0 activat durant el mat\u00ed, a partir del migdia comen\u00e7a a disminuir en rendiment i la resposta a la insulina \u00e9s pitjor a la tarda-nit, de manera que ens pugen 3 vegades m\u00e9s els nivells de glucosa a la sang. A la nit tamb\u00e9 ocorren altres coses, ens baixa la temperatura corporal i la tensi\u00f3 arterial i es modifiquen certes hormones perqu\u00e8 no tinguem sensaci\u00f3 de set, tot per facilitar un descans \u00f2ptim.<\/p>\n

\"crononutrici\u00f3\"
123rf Limited\u00a9langstrup<\/figcaption><\/figure>\n

Alteraci\u00f3 dels ritmes<\/h4>\n

Aquests ritmes canvien una mica segons les persones<\/strong> i sobretot poden canviar amb les etapes de la vida<\/strong>, ja que en els ancians els rellotges poden anar perdent la seva sincronicitat, de manera que hi hagi desfasaments que puguin fins i tot ser un problema. Aix\u00f2 tamb\u00e9 pot passar en determinades situacions o patologies, encara que sempre podem aplicar eines per ajudar a reconnectar-nos amb els nostres rellotges interns com regular els horaris de menjars i de descans, menjar adequadament depenent de l’hora del dia, etc.<\/p>\n

Dades per tenir en compte:<\/p>\n

    \n
  • Les persones matinadores<\/strong> solen tenir millors h\u00e0bits i control en la ingesta d’aliments i menys greix corporal i abdominal.<\/li>\n
  • Les persones vespertines<\/strong> solen tenir m\u00e9s desordre en els menjars i menjar pitjor.<\/li>\n
  • Les persones que treballen a torns i les que no tenen regularitat hor\u00e0ria<\/strong> per altres motius tenen m\u00e9s risc de malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis, s\u00edndrome metab\u00f2lica i c\u00e0ncer.<\/li>\n
  • El consum d’aliments a la nit<\/strong>, despr\u00e9s de les 22h, s’associa amb exc\u00e9s de pes i amb resultats pitjors a l’hora d’intentar aprimar-se.<\/li>\n<\/ul>\n

    Amb tot aix\u00f2 i a la vista que s’ha demostrat que el consum regular de menjars durant el dia i, especialment el fet d’esmorzar, s’associa amb menys risc de s\u00edndrome metab\u00f2lica, millor manteniment del pes corporal, millors par\u00e0metres de salut cardiovascular, etc., resulta obvi que fer cas als nostres rellotges interns \u00e9s de vital import\u00e0ncia.<\/p>\n

    Autora:<\/strong>\u00a0Laura I. Arranz, Dra. Farmac\u00e8utica Dietista- Nutricionista<\/p>\n

    Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

    Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
    \nLlegir <\/strong>    Bio Eco Actual Maig 2022<\/strong><\/a><\/p>\n