{"id":6117,"date":"2015-06-15T14:19:12","date_gmt":"2015-06-15T14:19:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/2015\/06\/15\/jo-reciclo-els-residus-electronics-per-maria-cacheda-divulgadora-cientifica\/"},"modified":"2020-10-23T11:58:37","modified_gmt":"2020-10-23T09:58:37","slug":"jo-reciclo-els-residus-electronics-per-maria-cacheda-divulgadora-cientifica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2015\/06\/15\/jo-reciclo-els-residus-electronics-per-maria-cacheda-divulgadora-cientifica\/","title":{"rendered":"Jo Reciclo: Els residus electr\u00f2nics"},"content":{"rendered":"

Al m\u00f3n es produeixen entre 20 i 50 milions de tones de residus electr\u00f2nics<\/strong> segons Nacions Unides. Ordinadors port\u00e0tils, pantalles o tel\u00e8fons m\u00f2bils, que contenen substancies i materials qu\u00edmics perillosos que poden plantejar serioses amenaces per a la salut humana i el medi ambient.<\/p>\n

<\/p>\n

\"residuos<\/p>\n

Aquestes escombraries electr\u00f2niques, emmascarades com a \u201cb\u00e9ns de segona m\u00e0\u201d<\/strong> s\u00f3n enviades a pa\u00efsos amb poca o cap legislaci\u00f3 sobre reciclatge com \u00cdndia, la Xina i sobretot \u00c0frica Occidental, a pa\u00efsos com Ghana o Nig\u00e8ria. Sota la disculpa de reduir la \u201cbretxa digital\u201d els equips inservibles s\u00f3n enviats a pa\u00efsos pobres com a material usat, per\u00f2 Greenpeace assenyala que entre el 25% i el 75% dels materials enviats a \u00c0frica no poden ser utilitzats<\/strong>.<\/p>\n

L’exportaci\u00f3 de residus electr\u00f2nics \u00e9s il\u00b7legal en la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2 milers de tones d’aquestes deixalles europees acaben en pa\u00efsos en vies de desenvolupament transportats en contenidors etiquetats com a \u201cmercaderia de segona m\u00e0\u201d.<\/p>\n

L’abast de la contaminaci\u00f3 qu\u00edmica en aquests pa\u00efsos afecta un ampli entorn dels llocs de reciclatge d’aquests residus, el que inclou les cases dels treballadors que separen les peces. Un estudi de Greenpeace sobre aquest tema a Ghana, denuncia que la majoria de treballadors s\u00f3n nens d’entre 5 i 18 anys que desmunten la ferralla amb les mans i amb pedres.<\/strong><\/p>\n

Busquen les parts met\u00e0l\u00b7liques, especialment alumini i coure per vendre’ls als distribu\u00efdors locals. El coure es troba sobretot dins de fils o cables de pl\u00e0stic que cremen per extreure-l. Quan cremen els aparells el\u00e8ctrics s’alliberen a l’aire part\u00edcules de pols i vapors t\u00f2xics que poden penetrar en els seus pulmons<\/strong>. Un exemple s\u00f3n els tubs de rajos cat\u00f2dics, usats en televisors i monitors d’ordinador que aboquen i alliberen a l’aire substancies molt t\u00f2xiques. Algunes d’aquestes subst\u00e0ncies estan prohibides a Europa a causa de la seva capacitat per acumular-se en el medi ambient.<\/p>\n

La directiva de Residus d’Aparells El\u00e8ctrics i Electr\u00f2nics (RAEE), i la Directiva de Restricci\u00f3 de Subst\u00e0ncies Perilloses en aparells el\u00e8ctrics i electr\u00f2nics (RdSP), exclouen moltes subst\u00e0ncies perilloses que han estat identificades per Greenpeace en els empla\u00e7aments de residus electr\u00f2nics de Ghana i que continuen sent utilitzades en els productes nous. Subst\u00e0ncies com els ftalats, el PVC i l’antimoni.<\/p>\n

Per protegir la salut humana i el medi ambient, aquestes directives necessiten ampliar el seu camp d’acc<\/strong>i\u00f3 i cobrir totes les subst\u00e0ncies perilloses usades per la ind\u00fastria electr\u00f2nica. Es necessita amb urg\u00e8ncia una legislaci\u00f3 m\u00e9s forta i \u00e0mplia, a m\u00e9s de la necessitat que els fabricants de productes electr\u00f2nics eliminin les subst\u00e0ncies perilloses d’aquests i que es facin responsables durant tot el cicle de vida dels seus productes, la qual cosa inclou el final de la vida \u00fatil, mitjan\u00e7ant la recollida i reciclatge gratu\u00efts en qualsevol part del m\u00f3n on es venguin els seus productes.<\/p>\n

Els residus electr\u00f2nics s’han de minimitzar; els que siguin inevitables s’han de reciclar i eliminar de la forma m\u00e9s segura possible<\/strong>. Aix\u00f2 tamb\u00e9 es pot aconseguir dissenyant productes amb una vida \u00fatil m\u00e9s llarga, que siguin m\u00e9s segurs i f\u00e0cils de reparar, millorar i reciclar, i evitar en tant que sigui possible l’\u00fas de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques perilloses.<\/p>\n

Autora<\/strong>: Maria Cacheda, Divulgadora Cient\u00edfica<\/p>\n

Subscriu-te<\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Octubre 2020<\/strong><\/a><\/p>\n