{"id":63891,"date":"2022-10-13T09:00:07","date_gmt":"2022-10-13T07:00:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=63891"},"modified":"2025-06-12T17:42:51","modified_gmt":"2025-06-12T15:42:51","slug":"fructosa-impacte-salut-del-consum-excessiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2022\/10\/13\/fructosa-impacte-salut-del-consum-excessiu\/","title":{"rendered":"Fructosa, impacte en la salut del consum excessiu"},"content":{"rendered":"

La fructosa<\/strong> \u00e9s un sucre simple, un monosac\u00e0rid que \u00e9s present de forma natural en molts aliments com la fruita, la mel i, en menor mesura, les verdures. Tamb\u00e9 s’utilitza molt en la ind\u00fastria aliment\u00e0ria, tal com \u00e9s o en forma de xarops, normalment per endolcir els productes ja que t\u00e9 una dol\u00e7or superior a la del sucre (sacarosa). Els seus processos metab\u00f2lics a l’organisme s\u00f3n diferents dels de la glucosa i actualment se sap que el seu consum excessiu pot comportar un risc elevat per a la salut.
\n<\/p>\n

\"fructosa\"
123rfLimited\u00a9anitasstudio<\/figcaption><\/figure>\n

Edulcorant diferent en el seu metabolisme<\/h2>\n

De forma natural, la fructosa est\u00e0 sobretot en la fruita<\/strong>, per\u00f2 en destaca el contingut en xarops<\/strong>, com el xarop d’atzavara i el de blat de moro. Tradicionalment s’ha dit tamb\u00e9 que \u00e9s el sucre de la mel, encara que en realitat en la mel no predomina la fructosa ja que aquesta est\u00e0 en quantitats similars a la glucosa (vegeu taula 1). La fructosa tamb\u00e9 \u00e9s un component important a l’edulcorant m\u00e9s utilitzat, la sacarosa<\/strong> o sucre de taula que, en realitat \u00e9s un disac\u00e0rid format per una mol\u00e8cula de fructosa i una altra de glucosa.<\/p>\n

\"fructosa\"<\/a><\/p>\n

La fructosa igual que la glucosa i la sacarosa aporta 4 kcal per cada gram<\/strong>, per\u00f2, \u00e9s un sucre molt diferent en diversos aspectes com la dol\u00e7or i el metabolisme. El seu poder edulcorant \u00e9s m\u00e9s del doble que el de la glucosa i gaireb\u00e9 el doble tamb\u00e9 del de la sacarosa (vegeu la taula 2). Aix\u00f2 per si mateix, l’ha fet atractiva per a l’elaboraci\u00f3 de molts productes, per exemple, melmelades, que han volgut reduir el sucre utilitzat a base d’afegir-hi fructosa, ja que amb menys quantitat s’obt\u00e9 la mateixa dol\u00e7or. Per\u00f2, a m\u00e9s, combina molt b\u00e9 a nivell organol\u00e8ptic amb edulcorants, cosa que l’ha fet perfecta per a productes suposadament “sense sucres afegits” i fins i tot per a productes que, en el passat, es venien per a diab\u00e8tics.<\/p>\n

La ingesta de fructosa ha augmentat notablement durant les darreres d\u00e8cades, sobretot pel seu \u00fas a la ind\u00fastria aliment\u00e0ria<\/p><\/blockquote>\n

Actualment hi ha una gran regulaci\u00f3 d’aquest tipus de missatges en la publicitat i l’etiquetatge dels aliments, de manera que un producte “sense sucres afegits” no pot tenir ni glucosa, ni sacarosa, ni fructosa, ni cap altre ingredient que sigui ric en sucres o en fructosa i que s’afegeixi amb una finalitat edulcorant, per exemple, la mel, els xarops o els d\u00e0tils.<\/p>\n

\"fructosa\"<\/a>
Font: https:\/\/wiki.elika.eus\/index.php\/Poder_edulcorante *La lactosa no s\u2019usa amb finalitats edulcorants, ja que gaireb\u00e9 no \u00e9s dol\u00e7a<\/figcaption><\/figure>\n

Consum i riscos<\/h3>\n

La ingesta de fructosa ha augmentat notablement durant les darreres d\u00e8cades, sobretot pel seu \u00fas a la ind\u00fastria aliment\u00e0ria i tamb\u00e9 com a alternativa al sucre convencional. Aquest increment no est\u00e0 exempt de riscos<\/strong> ja que se sap que el consum de fructosa afegida s’associa amb nivells alts de glucosa en sang, resist\u00e8ncia a la insulina, acumulaci\u00f3 de greixos al fetge, alteracions en els l\u00edpids en sang, especialment elevaci\u00f3 dels triglic\u00e8rids , inflamaci\u00f3 i augment de l’estr\u00e8s oxidatiu. A llarg termini, aquestes alteracions contribueixen al desenvolupament de diabetis tipus 2, obesitat, malalties cardiovasculars i moltes altres patologies cr\u00f2niques.<\/p>\n

Un cop la ingerim, l’absorci\u00f3 de la fructosa es produeix a l’intest\u00ed prim, gr\u00e0cies a un transportador, anomenat GLUT5. Un cop s’ha absorbit, \u00e9s transportada a l’altra banda de les c\u00e8l\u00b7lules de la paret intestinal i gr\u00e0cies a un altre transportador, anomenat GLUT2, passa a la circulaci\u00f3 des d’on \u00e9s transportada al fetge. Un cop all\u00e0, la fructosa es metabolitza gaireb\u00e9 completament i s’utilitza per reposar el glucogen hep\u00e0tic i per a la formaci\u00f3 d’\u00e0cids grassos (greix). Tot i aix\u00f2, amb la glucosa no passa el mateix, ja que la major part de la glucosa de la dieta travessa el fetge i es dirigeix al m\u00fascul esquel\u00e8tic, on es degrada com a combustible energ\u00e8tic, i al teixit adip\u00f3s on participa en la s\u00edntesi de triglic\u00e8rids, com a magatzem de greix, per\u00f2 tamb\u00e9 per a la producci\u00f3 d\u2019energia. \u00c9s clar que un exc\u00e9s de glucosa tampoc ens conv\u00e9.<\/p>\n

La ingesta d’aquest monosac\u00e0rid a partir de la fruita no suposa cap problema ja que la quantitat \u00e9s molt menor i a m\u00e9s va associada a fibra<\/p><\/blockquote>\n

Un consum excessiu de fructosa<\/strong> afavoreix l’acumulaci\u00f3 de greix al fetge, portant a un fetge gras no alcoh\u00f2lic, i aix\u00f2 provoca l’augment de l\u00edpids aterog\u00e8nics a la sang, del pes corporal i d’altres trastorns metab\u00f2lics associats amb el risc de malaltia cardiovascular i altres malalties. \u00c9s important destacar que el consum de fructosa afegida ens fa augmentar el pes corporal encara sense prendre un exc\u00e9s de calories totals, \u00e9s a dir, que les persones que cuiden la seva alimentaci\u00f3 per\u00f2 que tenen un consum habitual de fructosa com a sucre afegit a la seva dieta, estan en risc de tots aquests problemes.<\/p>\n

Per evitar-los, \u00e9s molt important la restricci\u00f3 de sucres a la dieta<\/strong>, especialment el consum de fructosa com a sucre afegit o d’aliments rics en fructosa com els xarops d’atzavara o de blat de moro, i, en menor mesura, la mel i els d\u00e0tils. La ingesta d’aquest monosac\u00e0rid a partir de la fruita no suposa un problema ja que la quantitat \u00e9s molt menor i a m\u00e9s va associada a fibra i a altres components beneficiosos per al metabolisme com son vitamines i antioxidants.<\/p>\n

Autora:\u00a0<\/strong>Laura I. Arranz, Doctora en Nutrici\u00f3, farmac\u00e8utica i dietista-nutricionista<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Octubre 2022<\/strong><\/p>\n