{"id":65523,"date":"2022-12-05T08:30:53","date_gmt":"2022-12-05T07:30:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=65523"},"modified":"2022-12-05T09:06:29","modified_gmt":"2022-12-05T08:06:29","slug":"el-que-mengen-els-nostres-fills","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2022\/12\/05\/el-que-mengen-els-nostres-fills\/","title":{"rendered":"El que mengen els nostres fills"},"content":{"rendered":"

Futura llei sobre la publicitat d’aliments i begudes infantils<\/strong>. A Espanya, m\u00e9s de la meitat de persones (55%) tenen sobrep\u00e8s, amb el cost personal, social i sanitari que aix\u00f2 suposa. Tothom est\u00e0 d’acord amb la necessitat de prendre mesures urgents, i de moment llegim que el govern prohibir\u00e0 els influencers publicitar aliments mentre preparen una llei. Podem fer alguna cosa m\u00e9s?
\n<\/p>\n

\"publicitat
123rfLimited\u00a9serezniy<\/figcaption><\/figure>\n

Un problema creixent<\/h2>\n

Altres pa\u00efsos, com Portugal, Noruega o la Gran Bretanya tenen una regulaci\u00f3 per limitar la comercialitzaci\u00f3 d’aliments i begudes poc saludables als infants i adolescents. “Es tracta d’un grup de consumidors vulnerables, i el govern t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de protegir-los davant de la publicitat”, s’afirma en una nota de premsa oficial. Fins ara, aquestes q\u00fcestions havien estat regulades entre el Ministerio de Consum i l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Seguretat Aliment\u00e0ria (Aesan) amb l’objectiu de \u00abreduir la pressi\u00f3 de venda sobre poblaci\u00f3 infantil i millorar la qualitat i el contingut de tota mena d’anuncis d’aliments i begudes adre\u00e7ats a menors\u00bb.<\/p>\n

A Noruega es promociona l’alletament matern, l’augment de la ingesta de fruites, verdures, hortalisses i aliments integrals<\/p><\/blockquote>\n

Tot i aix\u00f2, fins ara no han tingut gaire encert: el 40,6% dels nens d’entre 6 i 9 anys tenen exc\u00e9s de pes o sobrep\u00e8s. Com diem, la xifra total de persones amb exc\u00e9s de pes supera a Espanya el 55%<\/strong>, mentre que si ens fixem en altres pa\u00efsos veurem que Noruega \u00e9s un dels pocs llocs on les xifres han retrocedit al 25%. Com ho han aconseguit?<\/p>\n

Sense \u00abcalories buides\u00bb. L’exemple dels noruecs<\/h3>\n

A Noruega les begudes ensucrades s\u00f3n car\u00edssimes, pels impostos que les graven (tot i que recentment les han baixat una mica, en una mesura acordada amb la ind\u00fastria aliment\u00e0ria). I el preu d\u2019una hamburguesa Big Mac \u00e9s el segon m\u00e9s car del m\u00f3n, darrere de Su\u00efssa. Entre el 2000 i el 2018, han aconseguit reduir la ingesta de sucre per habitant, passant dels 43 kg que es consumien per any als 23 kg<\/strong>. Un gran \u00e8xit.<\/p>\n

La pol\u00edtica nutricional noruega es basa a col\u00b7laborar estretament amb la ind\u00fastria aliment\u00e0ria, que all\u00e0 \u00e9s for\u00e7a responsable<\/strong>. Hi ha una dura legislaci\u00f3 que controla la publicitat adre\u00e7ada al p\u00fablic infantil i peri\u00f2dicament llancen potents campanyes de comunicaci\u00f3 i educaci\u00f3. La f\u00f3rmula n\u00f2rdica no \u00e9s perfecta, per\u00f2 s\u00ed molt ambiciosa. Cal tenir en compte que van comen\u00e7ar amb aquesta sensibilitzaci\u00f3 el 1974, amb l’adopci\u00f3 d’una pol\u00edtica aliment\u00e0ria. Van posar cada cop m\u00e9s atenci\u00f3 a la promoci\u00f3 d’una dieta saludable, que espec\u00edficament aconsellava una reducci\u00f3 en la ingesta d’\u00e0cids grassos saturats, sucre i sal, aix\u00ed com l’augment del consum de fruites, verdures, cereals integrals (i peix).<\/p>\n

\"publicitat
123rfLimited\u00a9iordani<\/figcaption><\/figure>\n

Diverses d\u00e8cades d’avantatge<\/h4>\n

Vint anys despr\u00e9s, amb motiu de l’elaboraci\u00f3 el 2002 d’un llibre blanc sobre la salut p\u00fablica, van observar que el sobrep\u00e8s i l’obesitat \u2013aix\u00ed com les malalties cardiovasculars, el c\u00e0ncer i la diabetis\u2013 eren els principals reptes sanitaris. I van establir una estrat\u00e8gia que ha estat essencial a l’hora de fer les accions de prevenci\u00f3 de l’obesitat. Aix\u00ed, doncs, es promociona la lact\u00e0ncia materna, i a les escoles, i entre nens i joves, l’augment de la ingesta de fruites, verdures, hortalisses i aliments integrals.<\/strong> Es fomenta l’aigua com a beguda principal, juntament amb una dr\u00e0stica reducci\u00f3 de greixos, productes carnis grassos i lactis \u2013all\u00e0 es consumeixen en exc\u00e9s\u2013, sal i sucre. Aix\u00f2 inclou les begudes ensucrades, les llaminadures, dol\u00e7os i aperitius.<\/p>\n

El Govern noruec restringeix tota la publicitat dirigida espec\u00edficament als menors des del 1992. I el 2013, la ind\u00fastria aliment\u00e0ria va acordar una prohibici\u00f3 autoregulada del m\u00e0rqueting en aliments i begudes ensucrades destinats als nens menors de 13 anys. Alguns experts en nutrici\u00f3 consideren que aquesta normativa es podria millorar, per exemple, pujant el l\u00edmit d’edat (18 anys) i estenent la regulaci\u00f3 al m\u00e0rqueting dels envasos. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, ha tingut un fort impacte i s’ha redu\u00eft la comercialitzaci\u00f3 d’aliments i begudes poc saludables per als nens. Tenen menys \u00abmenjar escombraries\u00bb<\/strong>.<\/p>\n

Limitar i reduir l\u2019exposici\u00f3 del p\u00fablic infantil a la publicitat relacionada amb aliments i begudes poc saludables pot ser un pas important<\/p><\/blockquote>\n

La cuina a l’escola<\/h4>\n

Es posa \u00e8mfasi en el consum de baies del bosc, cereals integrals \u2013que s’hi conreen localment\u2013, i aliments vegetals en general. A l’inici es van centrar en el pa de s\u00e8gol, el nap, la col (i el bacall\u00e0, en els no vegetarians). En general, la seva dieta es basa tamb\u00e9 en la sostenibilitat. Noruega \u00e9s un pa\u00eds amb un alt nivell de vida, per\u00f2 tamb\u00e9 amb una pr\u00e0ctica d’exercici f\u00edsic destacada. I van ser dels primers pa\u00efsos a descobrir la relaci\u00f3 entre pobresa i obesitat.<\/p>\n

Qu\u00e8 fer aqu\u00ed?<\/h4>\n

Mentrestant, a Espanya encara es q\u00fcestiona l\u2019impost sobre les begudes ensucrades. I, segons el darrer estudi elaborat per Aesan, el 76,2% dels escolars hauria de millorar la qualitat de la seva alimentaci\u00f3. Al Ministerio de Consum asseguren que a l’esborrany de la futura llei \u00abs’ha optat per un marc regulador m\u00ednim per seguir les recomanacions dels organismes internacionals i assimilar la normativa espanyola a la de pa\u00efsos on ja s’hi aplica alguna regulaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Limitar i reduir l’exposici\u00f3 del p\u00fablic infantil a la publicitat relacionada amb aliments i begudes poc saludables pot ser un pas important si finalment aconsegueix despertar un ress\u00f2 a la societat. Hi ha una necessitat inajornable que una gran majoria de persones introdueixin canvis responsables a l’alimentaci\u00f3<\/strong>. L’estalvi en salut s’ho val de sobres, per aix\u00f2 l’esfor\u00e7 en totes les pantalles i suports (televisi\u00f3, canals i plataformes, streaming, p\u00e0gines web, xarxes socials) ha de ser enorme i de deb\u00f2. Hauria d’implicar totes les capes socials. \u00c9s m\u00e9s important que tot all\u00f2 que s’arriba a menjar de m\u00e9s.<\/p>\n

Autor:\u00a0<\/strong>Jaume Rossell\u00f3, Editor especialitzat en salut i alimentaci\u00f3<\/p>\n

Suscr\u00edbete<\/strong><\/a> a la Newsletter y recibe Bio Eco Actual gratis cada mes en tu correo<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, tu mensual 100% ecol\u00f3gico<\/em>
\nLeer <\/strong>Bio Eco Actual Diciembre 2022<\/strong><\/a><\/p>\n