![\"alimentacioanimal](\"https:\/\/www.bioecoactual.com\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/alimentacioanimal_pinso.jpg\")
<\/p>\nLa cabanya ramadera espanyola est\u00e0 composta per m\u00e9s de 300 milions d’animals que engoleixen prop de 20 milions de tones de pinso cada any. I en aquest pinso est\u00e0 l’ess\u00e8ncia de la carn que finalment acabar\u00e0 arribant al plat dels consumidors, pel que la seva composici\u00f3 \u00e9s vital per a la cadena aliment\u00e0ria.<\/p>\n
<\/p>\n
Segons l’\u00faltim informe de la Confederaci\u00f3 Espanyola de Fabricants d’Aliments Composts per a Animals (Cesfac), el pinso que menja el bestiar espanyol est\u00e0 elaborat a base de cereals (66%), soja transg\u00e8nica (20%), greixos (5%) i altres productes com vitamines, sals, espessidors, additius i potenciadors del sabor (10%).<\/p>\n
Malgrat que hi ha molts tipus de pinso, perqu\u00e8 cada animal requereix una nutrici\u00f3 espec\u00edfica, la soja transg\u00e8nica est\u00e0 present en la immensa majoria. Des de la Facultat de Veterin\u00e0ria de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) afirmen que “\u00e9s molt dif\u00edcil trobar soja que no sigui transg\u00e8nica, per\u00f2 no cal tenir dubtes perqu\u00e8 \u00e9s molt segura”. Espanya no te prou cultius de soja, per la qual cosa ha de sortir a buscar-la al exterior: cada any s’importen fins a sis milions d’aquesta prote\u00efna vegetal b\u00e0sica per a l’alimentaci\u00f3 del bestiar, el 20% del conjunt d’importacions que es duen a terme a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n
A excepci\u00f3 dels ramaders ecol\u00f2gics que respecten la dieta dels animals i lluiten per preservar una cadena aliment\u00e0ria de qualitat, les dades constaten que la cabanya ramadera espanyola no est\u00e0 lliure de transg\u00e8nics, el que repercuteix de ple en la ingesta dels consumidors, a qui se’ls amaga bona part de la informaci\u00f3. Les lleis europees obliguen a etiquetar la pres\u00e8ncia de transg\u00e8nics si suposen m\u00e9s d’un 0,9% de la composici\u00f3 d’un aliment, una normativa esmunyedissa en el cas dels aliments d’origen animal. Especificar l’alimentaci\u00f3 que ha seguit un porc, un pollastre o una vaca no \u00e9s necessari, de manera que el consumidor desconeix si aquests animals han estat alimentats amb pinso transg\u00e8nic.<\/p>\n
<\/p>\n
Juntament amb els productes transg\u00e8nics, tamb\u00e9 arriben al plat altres subst\u00e0ncies pol\u00e8miques com els antibi\u00f2tics. Si b\u00e9 \u00e9s cert que a la Uni\u00f3 Europea estan prohibits des de 2006 per estimular el creixement dels animals, se segueixen usant per motius terap\u00e8utics. A m\u00e9s, estan molt estesos als Estats Units, on no hi ha cap prohibici\u00f3 i des d’on s’importen nombrosos aliments i animals, el que eleva el risc i dilueix fronteres. Aquest fenomen es disparar\u00e0 amb el pol\u00e8mic Tractat de Lliure Comer\u00e7 entre els Estats Units i la Uni\u00f3 Europea (TTIP), que rebaixar\u00e0 la ja insuficient protecci\u00f3 europea dels animals en la seva crian\u00e7a, transport i sacrifici, i facilitar\u00e0 l’entrada de productes que no garanteixen una protecci\u00f3 m\u00ednima del bestiar.<\/p>\n
\nAl c\u00f2ctel de transg\u00e8nics i antibi\u00f2tics s’han de sumar les dioxines<\/p>\n<\/blockquote>\n
Amb un enorme poder cancerigen i molt nocives per a la salut i el medi ambient, les dioxines han protagonitzat nombroses crisis aliment\u00e0ries. Una de les que han tingut m\u00e9s repercussi\u00f3 \u00e9s la que es va produir a B\u00e8lgica el 1999, quan es van detectar milions d’aus contaminades amb dioxines, que conseq\u00fcentment s’havien traslladat a multitud de productes de consum hum\u00e0, com sopes, aliments infantils i ous. Les dioxines havien arribat als animals a trav\u00e9s d’un pinso contaminat que tamb\u00e9 s’havia subministrat a altres animals de bestiar: les repercussions sanit\u00e0ries i mediambientals van ser incalculables. Una crisi semblant es va repetir a Alemanya el 2011, el que va tornar a evidenciar el mal funcionament dels controls de les dioxines en els pinsos dels animals de consum. Des de la Facultat de Veterin\u00e0ria de la UAB s’insisteix que “la legislaci\u00f3 \u00e9s molt exhaustiva i segueix tota la tra\u00e7abilitat”, encara que s’admet que “sempre poden haver excepcions”.<\/p>\n
Certificar que el bestiar de consum ingereix pinso lliure de transg\u00e8nics, antibi\u00f2tics i dioxines resulta complicat en les granges industrials, on la producci\u00f3 en massa impedeix alimentar els animals amb mat\u00e8ries primeres de qualitat i proximitat.<\/p>\n