{"id":70856,"date":"2023-01-11T08:16:16","date_gmt":"2023-01-11T07:16:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=70856"},"modified":"2023-01-11T09:36:48","modified_gmt":"2023-01-11T08:36:48","slug":"nicolas-olea-el-fenomen-coctel-molt-denunciat-per-els-cientifics-no-es-considera-en-la-legislacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2023\/01\/11\/nicolas-olea-el-fenomen-coctel-molt-denunciat-per-els-cientifics-no-es-considera-en-la-legislacio\/","title":{"rendered":"Nicol\u00e1s Olea: \u00abEl fenomen c\u00f2ctel, molt denunciat per els cient\u00edfics, no es considera en la legislaci\u00f3\u00bb"},"content":{"rendered":"

Nicol\u00e1s Olea<\/strong> (Granada, 1954) t\u00e9 un t\u00edtol i doctorat en medicina i cirurgia per la Universitat de Granada<\/a>. Expert universitari en Epidemiologia, destaca per les seves l\u00ednies de recerca en Salut i Medi ambient: disrupci\u00f3 endocrina<\/strong>, c\u00e0ncer hormonodependent, carcinog\u00e8nesi ambiental, agents f\u00edsics i compostos qu\u00edmics, diagn\u00f2stic radiol\u00f2gic i nuclear. Exdirector cient\u00edfic de l\u2019Institut de Recerca Biosanit\u00e0ria de Granada UG i ha participat en m\u00e9s de 30 projectes de recerca nacionals i internacionals. \u00c9s l\u2019autor de llibres com Lib\u00e9rate de t\u00f3xicos. Guia para evitar los disruptores endocrinos<\/em> (RBA, 2019).<\/p>\n

\"Nicol\u00e1s<\/p>\n

Qu\u00e8 s\u00f3n els disruptors endocrins i com ens afecten?<\/strong><\/p>\n

Els disruptors endocrins o alteradors hormonals s\u00f3n subst\u00e0ncies qu\u00edmiques, contaminants ambientals, que un cop a l\u2019organisme modifiquen les hormones, les \u201cescaquejen\u201d. Les hormones s\u00f3n missatgers qu\u00edmics que comuniquen un \u00f2rgan amb un altre i \u00e9s f\u00e0cil que alguns dels compostos qu\u00edmics del mercat interfereixin amb aquest missatge.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea compta amb 43.000 compostos qu\u00edmics de s\u00edntesi al mercat, molts d\u2019ells sense similars a la naturalesa. L\u2019exposici\u00f3 a aquestes subst\u00e0ncies \u00e9s universal, es produeix des de la inf\u00e0ncia i fins a la maduresa, en els dos g\u00e8neres i en moments sensibles de la vida. Estem destacant l’exposici\u00f3 de dones joves en l’edat f\u00e8rtil. Els problemes hormonals s\u00f3n m\u00e9s patents en la dona i s\u00f3n m\u00e9s cr\u00edtics en el desenvolupament tant de l\u2019embri\u00f3 com del fetus.<\/p>\n

On s\u00f3n presents aquests disruptors? <\/strong><\/p>\n

Hist\u00f2ricament els trobem en el DDT, Endosulf\u00e1n i PCBs, compostos avui prohibits, tot i que persistents mediambientals i estretament vinculats a l\u2019agricultura perqu\u00e8 s\u00f3n pesticides. Als anys 90, apareixen en detergents, cosm\u00e8tics, pl\u00e0stics, t\u00e8xtils. Avui estan presents en tots els articles de consum fabricats, principalment derivats del petroli (bisfenols, ftalats, benzofenona, parabens …).<\/p>\n

Estan regulats?<\/strong><\/p>\n

Tot est\u00e0 en marxa, per\u00f2 triga 20-30 anys. Molts dels compostos van ser prohibits despr\u00e9s de ser 40 anys al mercat. Sempre hi ha un compost no regulat similar que es converteix en un substitut sense adonar -se que \u00e9s poc investigat o que encara \u00e9s pitjor. I la maquin\u00e0ria de regulaci\u00f3 comen\u00e7a de nou, una hist\u00f2ria tremendament llarga que no \u00e9s adequada a la necessitat.<\/p>\n

Des del 2019, s\u2019han prohibit Linur\u00f3n, Mancozeb i Clorpirif\u00f3s, tres pesticides disruptors \u00a0endocrins. S\u2019eliminen del mercat lentament i tamb\u00e9 deixen seq\u00fceles de malaltia. Sembla com si, prohibint -los, la responsabilitat disminueixi i ning\u00fa ja no \u00e9s responsable del dany causat. Si han estat prohibits perqu\u00e8 s\u00f3n t\u00f2xics, haurien d\u2019ajudar a pagar les factures del psic\u00f2leg per el d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i la hiperactivitat, del ginec\u00f2leg per endometriosi i infertilitat, c\u00e0ncer de mama …<\/p>\n

\u00c9s a dir, es prenen mesures tardanes i els efectes d\u2019aquests disruptors triguen a apar\u00e8ixer.<\/strong><\/p>\n

Absolutament. Un problema molt greu \u00e9s que la seva exposici\u00f3 est\u00e0 associada a malalties comunes del segle XXI: infertilitat, c\u00e0ncer de mama hormonodependent, obesitat, diabetis, hipotiro\u00efdisme. Quan els hi dic als meus companys metges que el cinqu\u00e8 medicament m\u00e9s venut a Espanya amb recepta, despr\u00e9s de quatre analg\u00e8sics, \u00e9s l\u2019hormona tiroidea i els explico que hi ha causes ambientals, no s\u2019ho creuen.<\/p>\n

\"disruptores<\/p>\n

S\u2019estableixen l\u00edmits m\u00e0xims de residus. S\u00f3n massa alts?<\/strong><\/p>\n

Fallen en el que \u00e9s m\u00e9s elemental: no consideren l’efecte combinat. Quants residus dins dels l\u00edmits de la legalitat fan un residu t\u00f2xic? El fenomen c\u00f2ctel, que \u00e9s m\u00e9s que denunciat per la comunitat cient\u00edfica, no es considera a la legislaci\u00f3.<\/p>\n

Per construir aquest l\u00edmit m\u00e0xim, s\u2019extrapolen els efectes letals, t\u00f2xics, fins que, aplicant coeficients de seguretat, afirmen que aquesta concentraci\u00f3 no ser\u00e0 perjudicial. Per\u00f2 a aquelles concentracions aparentment segures es donen efectes hormonals. En quatre anys, han caigut quatre disruptors endocrins dels m\u00e9s preocupants dels grans, Nonilfenbol, Linur\u00f3n i Maocozeb. L\u2019\u00faltim, prohibit en ple Covid, els Clorpirif\u00f3s.<\/p>\n

El mateix est\u00e0 passant amb el Glifosat.<\/strong><\/p>\n

Jo ho anomeno par\u00e0lisi per an\u00e0lisi. I l\u2019han prohibit perqu\u00e8 s\u2019han conven\u00e7ut del dany, per\u00f2 no s\u2019adonen que s\u2019hauria d\u2019haver aplicat el principi de precauci\u00f3, que \u00e9s preveure el dany essent prudents i prohibint les coses al tenir una sospita raonable. El principi de precauci\u00f3 diu: No \u00e9s qui pateix la malaltia que ha de demostrar el dany; \u00e9s el que posa el producte al mercat que ha de demostrar d\u2019innocu\u00eftat.<\/p>\n

Qu\u00e8 falla, doncs?<\/strong><\/p>\n

El principi de prevenci\u00f3 no s\u2019aplica en la majoria dels casos. Quan la Uni\u00f3 Europea l\u2019aplica, \u00e9s de manera molt particular. El 2011, es van prohibir els biberons de policarbonat per evitar l\u2019exposici\u00f3 dels nens al bisfenol A. El 31 de desembre del 22, retallaran aquesta subst\u00e0ncia. Finalment, la trauran dels envasos i productes en contacte amb els aliments. Per\u00f2 han passat onze anys. Quants danys han produ\u00eft amb la seva lleugeresa?<\/p>\n

El proc\u00e9s falla, que \u00e9s excessivament lent i es basa en la demostraci\u00f3 del dany, quan s\u2019ha de basar en la demostraci\u00f3 de innocu\u00eftat. I les decisions, que s\u2019han de prendre en funci\u00f3 del que sabem, per\u00f2 fonamentalment en funci\u00f3 del que encara no sabem.<\/p>\n

Qu\u00e8 podem fer per reduir l\u2019exposici\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Una soluci\u00f3 \u00e9s acostar-se als que comparteixen les teves preocupacions i principis, que busquen alternatives i ofereixen alternatives m\u00e9s segures. Persones que tenen el coneixement i que poden orientar. Menjar de proximitat, no processat, ecol\u00f2gic i pagant el preu just. I difusi\u00f3.<\/p>\n

Autora: <\/strong>Ariadna Coma, Periodista.<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir Bio Eco Actual Gener 2023<\/a>
\n<\/strong><\/p>\n