{"id":71409,"date":"2023-01-18T09:16:31","date_gmt":"2023-01-18T08:16:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=71409"},"modified":"2023-01-18T09:16:31","modified_gmt":"2023-01-18T08:16:31","slug":"el-tomaquet-porpra-un-superaliment-transgenic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2023\/01\/18\/el-tomaquet-porpra-un-superaliment-transgenic\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s el tom\u00e0quet porpra? Un superaliment transg\u00e8nic"},"content":{"rendered":"

Els tom\u00e0quets morats o porpres<\/strong> estan m\u00e9s a prop de ser una realitat, arribar al mercat i comen\u00e7ar a formar part de la dieta. El seu pigment fosc ofereix avantatges respecte a un tom\u00e0quet normal, de fet, aporta els mateixos beneficis per a la salut que fruites del mateix color com els nabius o les mores. \u00c9s a dir, aporta beneficis antioxidants i antiinflamatoris. Tot i aix\u00ed, conserva el mateix sabor que el seu parent vermell o groc.
\n<\/p>\n

\"tom\u00e0quet
123rfLimited\u00a9liudmilachernetska<\/figcaption><\/figure>\n

Un aliment modificat gen\u00e8ticament<\/h2>\n

Aquests tom\u00e0quets es consideren un ‘superaliment’, un aliment molt ric en nutrients i benefici\u00f3s per a la salut. Com el cacau, el kale, la ch\u00eda, la quinoa o l’all, els superaliments s\u00f3n una font de fibra, vitamines i minerals. Aquestes propietats ajuden el cos a protegir-se contra malalties. Tamb\u00e9 compten amb un alt contingut en fitonutrients i compostos antioxidants. A m\u00e9s, tenen una baixa densitat cal\u00f2rica.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de tots els beneficis que ens pot aportar aquest nou tom\u00e0quet, tamb\u00e9 cal dir que es tracta d’un aliment modificat gen\u00e8ticament<\/strong> per assolir aquestes caracter\u00edstiques. \u00c9s a dir, estem davant d’un cultiu transg\u00e8nic<\/strong>.<\/p>\n

L’empresa nord-americana Norfolk Plant Sciences es va preguntar per qu\u00e8 no combinar el millor de diversos cultius per aconseguir un superaliment? Aix\u00ed van aconseguir crear aquesta varietat de tom\u00e0quet porpra que multiplica els efectes beneficiosos per a la salut.<\/p>\n

Un transg\u00e8nic \u00e9s \u00abun organisme el material gen\u00e8tic del qual ha estat alterat d’una manera que no succeeix a la natura\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

Fins ara, el projecte ha passat tots els controls de seguretat alimentaris nord-americans abans de sortir a la venda i sembla que ser\u00e0 un ingredient m\u00e9s a les taules de molts nord-americans, per\u00f2 no sabem si passar\u00e0 el mateix a Europa.<\/p>\n

Et menjaries un tom\u00e0quet porpra transg\u00e8nic?<\/h3>\n

Un transg\u00e8nic \u00e9s \u00abun organisme el material gen\u00e8tic del qual ha estat alterat d’una manera que no succeeix a la natura\u00bb<\/strong>, segons definici\u00f3 de la directiva de la UE. A difer\u00e8ncia de pa\u00efsos com els EUA, el Canad\u00e0 o el Brasil, a Europa s’ha optat per potenciar la producci\u00f3 ecol\u00f2gica i establir una normativa molt restrictiva per a l’autoritzaci\u00f3 de noves varietats transg\u00e8niques.<\/p>\n

Aquesta posici\u00f3 europea est\u00e0 principalment motivada per la percepci\u00f3 social negativa respecte als transg\u00e8nics, encoratjada per diversos grups ecologistes que asseguren que exerceixen efectes nocius per a la biodiversitat i la salut humana<\/strong>. Un debat que no ha sucumbit des que l’any 1983 es va modificar gen\u00e8ticament la primera planta.<\/p>\n

A molts altres pa\u00efsos, la r\u00e0pida implantaci\u00f3 dels transg\u00e8nics ha estat possible perqu\u00e8 els governs no han vist cap amena\u00e7a en aquest tipus de productes, per\u00f2 tamb\u00e9 a causa del pes de grans empreses promotores dels transg\u00e8nics.<\/p>\n

\"tom\u00e0quet
123rfLimited\u00a9kadmy<\/figcaption><\/figure>\n

Se sap que els transg\u00e8nics poden tenir efectes negatius per al medi ambient i alterar el cicle natural dels cultius<\/strong>. Un estudi d\u2019Ecologistes en acci\u00f3 relata que les plantes tenen mecanismes naturals de defensa, mecanismes com ara la producci\u00f3 de toxines que les protegeixen de determinades malalties i dels herb\u00edvors. Per tant, la manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica pot induir la producci\u00f3 de dosis m\u00e9s grans d\u2019aquestes subst\u00e0ncies t\u00f2xiques, la seva pres\u00e8ncia al fruit o en parts de la planta on abans no es produ\u00efen, o l\u2019aparici\u00f3 de compostos totalment nous perjudicials per a la salut.<\/p>\n

Aquesta transformaci\u00f3 de cultius a partir de la gen\u00e8tica pot potenciar el contingut de subst\u00e0ncies que s\u00f3n saludables quan es consumeixen en petites quantitats, com \u00e9s el cas d\u2019aquests tom\u00e0quets porpres rics en vitamines i minerals extrets d\u2019altres fruits, per\u00f2 que poden tenir efectes t\u00f2xics a dosis m\u00e9s grans que les habituals. Aix\u00f2 fa plantejar-se si s\u00f3n tan beneficiosos per a la nostra salut i si cal crear un producte d\u2019aquestes caracter\u00edstiques.<\/p>\n

L\u2019estudi d\u2019Ecologistes en acci\u00f3 assegura que l\u2019aparici\u00f3 d\u2019al\u00b7l\u00e8rgies per exposici\u00f3 a nous compostos alimentaris pot trigar anys a desenvolupar-se, i encara m\u00e9s a detectar-se, i \u00e9s dif\u00edcil identificar la subst\u00e0ncia al\u00b7lerg\u00e8nica. A la Uni\u00f3 Europea fins al 2004 unes normes d\u2019etiquetatge inadequades han impedit fer un seguiment dels efectes dels OMG sobre la salut, mentre que als EUA l\u2019absoluta falta d\u2019informaci\u00f3 al consumidor dif\u00edcilment permetria verificar possibles propietats al\u00b7lerg\u00f2genes als aliments transg\u00e8nics.<\/p>\n

Que Europa sigui molt estricta amb el cultiu de transg\u00e8nics no vol dir que no es puguin comercialitzar<\/p><\/blockquote>\n

La varietat americana<\/h4>\n

El tom\u00e0quet porpra \u00e9s un producte modificat gen\u00e8ticament en un laboratori que barreja el millor de diversos fruits per augmentar els efectes saludables. \u00c9s transg\u00e8nic, igual que altres aliments que consumim, per\u00f2 en aquest cas estem davant d’un producte desconegut i poc provat. L’objectiu dels cient\u00edfics de Norfolk Plant Sciences era modificar un tom\u00e0quet perqu\u00e8 subministr\u00e9s antocianines, una subst\u00e0ncia que s’ha demostrat beneficiosa contra l’obesitat, per millorar el sistema immunitari i ajudar al manteniment de les funcions neurol\u00f2giques.<\/p>\n

D\u2019altra banda, aquests cient\u00edfics tamb\u00e9 volien que aport\u00e9s antioxidants i per aix\u00f2 van pensar que un encreuament gen\u00e8tic amb fruites com el nabiu o la mora seria la soluci\u00f3. Aquesta barreja gen\u00e8tica confereix al tom\u00e0quet porpra els suposats beneficis de reduir les possibilitats de desenvolupar alguns tipus de c\u00e0ncer i rebaixar el risc de problemes cardiovasculars.<\/p>\n

La varietat anglesa<\/h4>\n

En altres llocs del m\u00f3n tamb\u00e9 es treballa per aconseguir aquest supertom\u00e0quet<\/em> morat<\/strong>. El Centre John Innes a Norwich (Regne Unit) ha aconseguit el seu objectiu gr\u00e0cies a la feina de 300 cient\u00edfics d\u2019una desena de pa\u00efsos.<\/p>\n

En un proc\u00e9s molt similar al nord-americ\u00e0, els cient\u00edfics del Centre John Innes van modificar gen\u00e8ticament un tom\u00e0quet convencional amb dos gens de la planta coneguda amb el nom de boca de drac (Antirrhinum majus<\/em>), molt habitual als pedregars i zones rocoses del Mediterrani. Aquesta planta \u00e9s molt rica en antocianines.<\/p>\n

Despr\u00e9s del seu desenvolupament, el seu cultiu experimental s\u2019ha dut a terme a Ontario (Canad\u00e0) degut a les restriccions europees al cultiu de transg\u00e8nics.<\/p>\n

Autora:<\/strong> Neus Palou, Periodista especialitzada en medi ambient.<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Gener 2023<\/strong><\/a><\/p>\n