{"id":73848,"date":"2023-03-08T08:30:00","date_gmt":"2023-03-08T07:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=73848"},"modified":"2023-03-08T08:34:08","modified_gmt":"2023-03-08T07:34:08","slug":"ecofeminisme-sororitat-llibertat-i-igualtat-contra-lexplotacio-de-la-terra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2023\/03\/08\/ecofeminisme-sororitat-llibertat-i-igualtat-contra-lexplotacio-de-la-terra\/","title":{"rendered":"Ecofeminisme: sororitat, llibertat i igualtat contra l\u2019explotaci\u00f3 de la terra"},"content":{"rendered":"

Al llarg de la hist\u00f2ria, i a les diferents cultures i civilitzacions, les dones s’han encarregat de realitzar les tasques reproductives i de cures. Segons Sherry Ortner, la relaci\u00f3 de la dona amb la naturalesa i de l’home amb la cultura \u00e9s l’inici de l’opressi\u00f3 de la dona arreu del m\u00f3n. \u00c9s a partir d’aquesta teoria, que Fran\u00e7oise Eaubonne, te\u00f2rica del cercle de Simone de Beauvoir, als anys setanta, comen\u00e7a a emprar el concepte d’ecofeminisme<\/strong>. Aquest concepte fa refer\u00e8ncia a un corrent de pensament, que tamb\u00e9 \u00e9s una pr\u00e0ctica pol\u00edtica i un moviment social activista, on s’uneixen dues lluites contestat\u00e0ries, el feminisme<\/strong> i l’ecologisme<\/strong>. L’arrel d’ambdues lluites la trobem en el sistema patriarcal que oprimeix els cossos de les dones i explota la terra juntament amb el model capitalista. En aquest article es mostrar\u00e0 l\u2019evoluci\u00f3 del moviment ecofeminista i la import\u00e0ncia que t\u00e9 per construir un m\u00f3n m\u00e9s just i sostenible.<\/p>\n

\"Ecofeminisme\"<\/p>\n

Abans del sorgiment de les teories ecofeministes, Mary Daly<\/strong>, fil\u00f2sofa feminista, ja advertia dels perills de la fumigaci\u00f3 amb DDT<\/strong>, per les devastadores conseq\u00fc\u00e8ncies que tenia sobre els animals salvatges i les persones. El c\u00e0ncer de mama que va patir, la va situar com a v\u00edctima d\u2019un sistema que estava destruint la terra i enverinant els cossos. Les seves reivindicacions no van ser benvingudes, i van provocar que moltes empreses del sector qu\u00edmic que prove\u00efen a l\u2019agricultura industrial intentessin treure-li credibilitat. Tot i aix\u00ed, sempre ser\u00e0 recordada per desvelar la vulnerabilitat humana davant la destrucci\u00f3 de l\u2019ecosistema.<\/p>\n

Al 1974, Eaubonne publica un article on estableix un vincle entre els drets sexuals de la dona i els l\u00edmits biof\u00edsics del planeta, la sobrepoblaci\u00f3 i la societat consumista. Basant-se en la insostenibilitat del creixement indefinit i relacionant-lo amb les demandes feministes de l\u2019\u00e8poca, proposa una soluci\u00f3 a la sobrepoblaci\u00f3, la llibertat de les dones per escollir si volen ser mares i la import\u00e0ncia del control sobre el propi cos, com a s\u00edmbol i com a territori de den\u00fancia. Eaubonne planteja uns ideals feministes de sororitat (la xarxa de dones), llibertat i igualtat, dins d\u2019un marc ecologista, que lluita contra l\u2019explotaci\u00f3 de la terra<\/strong>.<\/p>\n

Per avan\u00e7ar cap a un m\u00f3n m\u00e9s sostenible \u00e9s necess\u00e0ria una visi\u00f3 intercultural i l\u2019experi\u00e8ncia de les dones<\/p><\/blockquote>\n

Una q\u00fcesti\u00f3 clau en la visi\u00f3 ecofeminista \u00e9s l\u2019efecte que causa la toxicitat ambiental <\/strong>en les dones i la seva salut reproductiva, i en els infants, ja que encara no s\u2019ha desenvolupat el seu sistema immunol\u00f2gic. L\u2019ecofeminisme ha denunciat en nombroses ocasions l\u2019alt nombre d\u2019infants amb malformacions de naixement o malalties greus com la leuc\u00e8mia, en zones agr\u00edcoles fumigades. Estudis cl\u00ednics han demostrat que el cos de les dones funciona com un bio-acumulador qu\u00edmic de toxines, degut als seus cicles hormonals i a la major proporci\u00f3 de greix respecte el cos dels homes. En els \u00faltims anys, hi ha hagut un increment dels c\u00e0ncers de mama i d\u2019\u00fater, coincidint amb la proliferaci\u00f3 ambiental de xenoestr\u00f2gens<\/strong><\/a>, compostos qu\u00edmics presents als pesticides organoclorats, pl\u00e0stics, conservants de cosm\u00e8tics, etc. Els grups ecofeministes han intentat donar veu a les conseq\u00fc\u00e8ncies de la contaminaci\u00f3 ambiental per a les dones, amb una mirada interseccional, de classe i ra\u00e7a<\/strong>, ja que les m\u00e9s afectades solen ser pageses sense recursos, immigrants o treballadores d\u2019ind\u00fastries contaminants.<\/p>\n

La relaci\u00f3 dels ecosistemes i el desenvolupament exponencial propi de la nostra civilitzaci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s un tema recurrent de debat. La Revoluci\u00f3 Verda a la \u00cdndia va imposar un monocultiu intensiu que va provocar la desertitzaci\u00f3 i el desequilibri dels ecosistemes locals, destruint la biodiversitat i la diversitat cultural. Aquesta cat\u00e0strofe s\u2019hagu\u00e9s pogut evitar escoltant els coneixements sobre plantes de les pageses que durant anys havien viscut en envoltades d’aquell ecosistema. Per avan\u00e7ar cap a un m\u00f3n m\u00e9s sostenible \u00e9s necess\u00e0ria una visi\u00f3 intercultural i l\u2019experi\u00e8ncia de les dones<\/strong>. A l\u2019obra Madre sal<\/em><\/a>, de Luc\u00eda Loren, es pot contemplar la import\u00e0ncia de mantenir els processos dels ecosistemes des d\u2019una \u00f2ptica ecofeminista. Utilitzant el cos com a s\u00edmbol, Loren talla, en roques de sal, enmig del paisatge, uns pits de dona per alimentar el bestiar. El proc\u00e9s c\u00edclic de l\u2019ecosistema es tanca quan els animals digereixen els minerals que aporten les roques i els retornen a la terra en forma de mat\u00e8ria org\u00e0nica.<\/p>\n

\u00c9s important abordar el moviment ecologista des d\u2019una \u00f2ptica feminista. Nom\u00e9s amb una aproximaci\u00f3 coherent i integral als problemes actuals es poden aconseguir resultats sostenibles a nivell social i ambiental. Els coneixements de les dones sobre la terra s\u00f3n necessaris per la construcci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n m\u00e9s just i en harmonia amb la naturalesa<\/strong>, i sortir de la vor\u00e0gine de creixement il\u00b7limitat del model econ\u00f2mic actual \u00e9s imprescindible per abordar els reptes futurs.<\/p>\n

Autora:<\/strong> Marina Ponsa Alcubierre, Estudiant del grau “Estudis Culturals de G\u00e8nere” de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n

Fonts:<\/p>\n