El pa\u00eds escandinau posa en marxa un ambici\u00f3s pla per aconseguir que la totalitat dels aliments que genera procedeixin de l’agricultura sostenible i sense agrot\u00f2xics.<\/p>\n
<\/p>\n
Les autoritats daneses destinen tres milions d’euros a promocionar els productes “bio”. Dinamarca aspira a convertir-se en el primer pa\u00eds del m\u00f3n que nom\u00e9s produeixi aliments ecol\u00f2gics. Ja en l’actualitat, el pa\u00eds escandinau, de 43.000 quil\u00f2metres quadrats (sense comptar Groenl\u00e0ndia) i 5,6 milions d’habitants, \u00e9s el que t\u00e9 el major percentatge de consum d’aquesta classe de productes al planeta: un 8% del que mengen els danesos ha estat generat sense emprar productes qu\u00edmics, segons les dades de l’associaci\u00f3 Organic Denmark, que agrupa productors, comercialitzadors i consumidors i compta a les seves files amb 180 empreses.<\/p>\n
La xifra supera \u00e0mpliament el 6,5% d’\u00c0ustria, el 6,3% de Su\u00efssa i, ja a molta m\u00e9s dist\u00e0ncia, el 3,9% de Su\u00e8cia, el 3,7% d’Alemanya o el 2,4% de Fran\u00e7a . Per\u00f2 l’objectiu dels danesos va molt m\u00e9s enll\u00e0. L’any passat, el Ministeri d’Alimentaci\u00f3, Agricultura i Pesca va anunciar un ambici\u00f3s pla <\/strong>de 67 punts, al qual va destinar en el pressupost de 2015 una partida de 400 milions de corones (uns 53,6 milions d’euros), amb el qual pret\u00e9n duplicar el 2020 la superf\u00edcie destinada a l’agricultura ecol\u00f2gica al pa\u00eds respecte a la que tenia en 2007.<\/p>\n Els danesos s\u00f3n ja l\u00edders mundials en consum de menjar org\u00e0nica, amb un 8%. Acrediten ja una llarga traject\u00f2ria en la producci\u00f3 d’aliments ecol\u00f2gics. El seu va ser el primer pa\u00eds del m\u00f3n en regular-los: el logo nacional per als productes d’aquest tipus es va crear fa 25 anys i segons les enquestes \u00e9s conegut pel 97% dels ciutadans. Les vendes han augmentat un 80% des de 2003, amb la farina de civada, les pastanagues, la llet i els ous com els m\u00e9s demandats, precisa Organic Denmark. El mercat nacional va generar una facturaci\u00f3 de 829 milions d’euros el 2014. I des de 2007, l’any pres com a refer\u00e8ncia per al pla governamental, els agricultors i ramaders danesos que no empren agrot\u00f2xics han duplicat les seves exportacions.<\/p>\n Durant els propers anys, fins 2018, les autoritats daneses destinaran m\u00e9s de 3,3 milions d’euros a promocionar el consum de productes ecol\u00f2gics al pa\u00eds. A m\u00e9s, es simplificaran les reglamentacions que afecten els mateixos (els tr\u00e0mits per al reconeixement i homologaci\u00f3 d’explotacions seran m\u00e9s senzills i r\u00e0pids, i s’allargaran els contractes d’arrendament de les terres) per tal d’incentivar la producci\u00f3, s’exigir\u00e0 la mateixa en els terrenys de titularitat p\u00fablica i es subvencionar\u00e0 als agricultors que decideixin emprendre la transici\u00f3 de la manera de producci\u00f3 actual a l’org\u00e0nic amb un ajut de com a m\u00ednim 117 euros per hect\u00e0rea i any (que els dos primers anys d’activitat podran arribar als 161 euros).<\/p>\n IMPULS DES DEL SECTOR P\u00daBLIC Altres 8 milions d’euros seran invertits tamb\u00e9 fins a 2018 en mesures per aconseguir que les institucions i empreses p\u00fabliques incrementin el consum de productes ecol\u00f2gics. “El sector p\u00fablic ha de marcar el cam\u00ed”, assegura el ministre Dan J\u00f8rgensen. Un dels objectius del pla \u00e9s que el 60% dels aliments que es consumeixin en 2020 en els menjadors i cafeteries d’escoles, llars d’infants, hospitals i altres centres dependents de les administracions estatal, regionals i locals tinguin aquesta proced\u00e8ncia. Entre tots ells, serveixen ara unes 800.000 \u00e0pats al dia. Una bona part d’aquests men\u00fas s\u00f3n elaborats en els menjadors de les instal\u00b7lacions militars, on es consumeixen 1,1 milions de quilos d’aliments a l’any. I el Ministeri de Defensa s’ha comprom\u00e8s a que el percentatge de menjar ecol\u00f2gic en els plats de la tropa s’incrementi gradualment (en l’actualitat arriba ja al 40% en alguns casernes). Per la seva banda, el Ministeri d’Educaci\u00f3 dissenyar\u00e0 continguts dedicats a difondre la import\u00e0ncia de l’agricultura ecol\u00f2gica a les escoles de prim\u00e0ria i els instituts de secund\u00e0ria, i desenvolupar\u00e0 programes per promoure una alimentaci\u00f3 sana entre l’alumnat.<\/p>\n En tot just 5 anys s’ha aconseguit reduir el malbaratament alimentari en una quarta part. Perqu\u00e8 les campanyes de conscienciaci\u00f3 semblen funcionar al pa\u00eds n\u00f2rdic: en cinc anys, s’ha aconseguit retallar en un 25% el malbaratament d’aliments, xifrat en 700.000 tones anuals, amb l’ajuda d’entitats com Stop Spild af Mad (Stop al malbaratament de menjar, en dan\u00e8s) o iniciatives com el supermercat WeFood, que ven en un barri de renda baixa de Copenhaguen el menjar que les grans superf\u00edcies convencionals no aconsegueixen col\u00b7locar, i ho fa a preus entre un 30% i un 50% m\u00e9s barats.<\/p>\n Dinamarca segueix aix\u00ed les recomanacions dels especialistes en alimentaci\u00f3 assessors de les Nacions Unides. Les plantacions ecol\u00f2giques locals de mida petita, que poden proporcionar productes variats, frescos, de proximitat, lliures de contaminants i assequibles … s\u00f3n la millor manera d’alimentar al m\u00f3n sense comprometre el futur del planeta, segons les conclusions de l’informe Trade and Environment Review 2013: Wake Up Before it is Too Late<\/em> Comer\u00e7 i medi ambient 2013: Despertar abans que sigui massa tard), publicat per la Confer\u00e8ncia de les Nacions Unides sobre Comer\u00e7 i Desenvolupament (UNCTAD).<\/p>\n DEFENSA DEL MEDI<\/strong> El país escandinau posa en marxa un ambiciós pla per aconseguir que la totalitat dels aliments que genera procedeixin de l’agricultura sostenible i sense agrotòxics.<\/p>\n","protected":false},"author":419,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7164],"tags":[],"class_list":["post-8129","post","type-post","status-publish","format-standard","category-actualitat"],"yoast_head":"\n
\n<\/strong><\/p>\n
\nI el pa\u00eds escandinau confirma amb aix\u00f2 el seu paper pioner a nivell mundial en l’\u00e0mbit de la defensa del medi ambient, plasmat amb iniciatives com la que pret\u00e9n convertir la seva capital, Copenhaguen, d’una mica m\u00e9s de mig mili\u00f3 d’habitants, que superen el mili\u00f3 si es compta la poblaci\u00f3 del conjunt de la seva \u00e0rea metropolitana, en la primera gran urbs neutral en carboni 0 del planeta. O amb l’objectiu del Govern d’aconseguir que tot Dinamarca, que \u00e9s l\u00edder internacional en e\u00f2lica i biomassa, es proveeixi \u00fanicament d’energies renovables el 2050. A finals d’aquesta d\u00e8cada, si es compleixen els plans, ja haurien de cobrir un ter\u00e7 del consum.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"