{"id":85470,"date":"2023-12-20T08:52:02","date_gmt":"2023-12-20T07:52:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=85470"},"modified":"2025-06-12T17:44:46","modified_gmt":"2025-06-12T15:44:46","slug":"la-microbiota-en-homes-i-dones-i-el-risc-cardiovascular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2023\/12\/20\/la-microbiota-en-homes-i-dones-i-el-risc-cardiovascular\/","title":{"rendered":"La microbiota en homes i dones i el risc cardiovascular"},"content":{"rendered":"

Quan parlem d\u2019homes i dones i del risc de patir certes malalties, sabem que hi ha difer\u00e8ncies. Per exemple, les dones tenen m\u00e9s risc de patir artrosi, per\u00f2 els homes tenen m\u00e9s risc de malalties cardiovasculars. Pel que fa a aquestes \u00faltimes, concretament, les dones poden patir problemes cardiovasculars, per\u00f2 sempre a una edat m\u00e9s avan\u00e7ada que els homes. Aquestes difer\u00e8ncies s\u2019han atribu\u00eft tradicionalment a la fisiologia diferent entre homes i dones, sobretot en el pla de la regulaci\u00f3 hormonal. Tot i aix\u00f2, el paper del microbioma intestinal en la salut i en la malaltia ha suscitat un gran inter\u00e8s i hi ha indicis de difer\u00e8ncies segons el nostre sexe tamb\u00e9 a aquest nivell. Encara queda molt per con\u00e8ixer, per\u00f2 les dades fins ara dibuixen un paradigma nou.
\n<\/p>\n

\"microbiota\"
123rfLimited\u00a9kanvictory<\/figcaption><\/figure>\n

Les malalties cardiovasculars s\u00f3n la primera causa de mort al m\u00f3n i tamb\u00e9 a Espanya. Es tracta d\u2019un conjunt de trastorns del cor i dels vasos sanguinis, dins dels quals s\u2019hi inclouen la hipertensi\u00f3 arterial, la cardiopatia coron\u00e0ria (angina de pit i infart de miocardi), la malaltia i l\u2019accident cerebrovascular (ictus), la malaltia vascular perif\u00e8rica, la insufici\u00e8ncia card\u00edaca, etc. Els factors de risc per patir aquestes patologies s\u00f3n molts, per exemple tenir el colesterol elevat, la diabetis, la hipertensi\u00f3 arterial, l\u2019obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme o una mala alimentaci\u00f3. Afecta una mica m\u00e9s els homes i de manera m\u00e9s prematura. De mitjana, les dones experimenten esdeveniments cardiovasculars com infart de miocardi a una edat m\u00e9s avan\u00e7ada que els homes i, de mitjana, tenen menys tend\u00e8ncia a generar placa d\u2019ateroma que els homes a qualsevol edat. Aquesta afectaci\u00f3 diferent segons el sexe sembla relacionada amb difer\u00e8ncies en algunes prote\u00efnes involucrades en respostes inflamat\u00f2ries, en la resposta a l\u2019estr\u00e8s oxidatiu, la coagulaci\u00f3 i la formaci\u00f3 de plaques d\u2019ateroma tant no calcificades com mixtes.<\/p>\n

El microbioma que es considera clau pel que fa a les malalties metab\u00f2liques i vasculars \u00e9s el microbioma intestinal<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019estudi del microbioma, o microbiota, intestinal va comen\u00e7ar fa uns 300 anys i recentment s\u2019ha fet evident que juga un paper clau a l\u2019aterosclerosi i el risc cardiovascular. Tenim dades que influeixen en una s\u00e8rie de factors de risc cardiovascular i que hi ha difer\u00e8ncies de composici\u00f3 entre homes i dones. Per exemple, la malaltia periodontal i el microbioma dental s\u2019han implicat en l\u2019aterosclerosi per diversos mecanismes, un d\u2019ells el d\u2019augmentar la inflamaci\u00f3 sist\u00e8mica. I si b\u00e9 hi ha microorganismes importants que habiten a la nostra boca, pell o mucoses genitals, el microbioma que es considera clau pel que fa a les malalties metab\u00f2liques i vasculars \u00e9s el microbioma intestinal.<\/p>\n

\"microbiota\"
123rfLimited\u00a9pinkomelet<\/figcaption><\/figure>\n

Al nostre intest\u00ed hi viuen bilions de microorganismes que serveixen com a barrera i que tenen funcions metab\u00f2liques important\u00edssimes. La microbiota intestinal ajuda a la digesti\u00f3, l\u2019absorci\u00f3 i la producci\u00f3 de subst\u00e0ncies actives a partir dels nutrients ingerits, com ara vitamines, amino\u00e0cids, \u00e0cids grassos de cadena curta com el butirat, etc. A m\u00e9s, compleix una funci\u00f3 immunoprotectora en competir amb els microorganismes pat\u00f2gens per l\u2019espai a l\u2019intest\u00ed, aix\u00ed com en produir subst\u00e0ncies antimicrobianes i donar suport a la funci\u00f3 del sistema immunitari. Les alteracions en la composici\u00f3 i funci\u00f3 del microbiota intestinal, la disbiosi, est\u00e0 relacionada amb molt\u00edssimes malalties, entre les quals les cardiovasculars<\/strong>. La composici\u00f3 del microbioma i algunes subst\u00e0ncies generades a l\u2019intest\u00ed tenen un paper important en el desenvolupament i la progressi\u00f3 de l\u2019aterosclerosi. \u00c9s probable que aquesta relaci\u00f3 sigui bidireccional entre els factors de risc com l\u2019obesitat, la diabetis, la dislipid\u00e8mia i la hipertensi\u00f3 i la disbiosi.<\/p>\n

Les difer\u00e8ncies segons el sexe al microbioma intestinal hum\u00e0 s\u2019han postulat com una explicaci\u00f3 addicional i aclaridora entre els factors de risc tradicionals per a l\u2019aterosclerosi. En estudis en animals ja s\u2019ha observat el paper de les hormones sexuals, incl\u00f2s l\u2019estradiol o la testosterona, a la modulaci\u00f3 de la composici\u00f3 del microbiota. Per tant, l\u2019augment del risc de malaltia cardiovascular que confereix la menopausa probablement estigui intervingut, no nom\u00e9s pel canvi hormonal, sin\u00f3 tamb\u00e9, en part, pel canvi al microbioma. En alguns treballs s\u2019ha demostrat que la proporci\u00f3 del g\u00e8nere Bacteroides era menor en els homes que en les dones, i, curiosament, disminu\u00efa a mesura que augmentava el pes en els homes i romania relativament igual a tots els rangs de pes i \u00edndex de massa corporal per a les dones. Tamb\u00e9 altres microorganismes com Veillonella i Methanobrevibacter van ser m\u00e9s abundants a les mostres fecals masculines que a les femenines, mentre que altres, com Bilophila, va ser m\u00e9s gran en les dones. Aquestes difer\u00e8ncies tamb\u00e9 repercuteixen en la formaci\u00f3 de subst\u00e0ncies com el butirat, que es produeix pels microbis intestinals, com ara els Bacteroides, a partir de la fermentaci\u00f3 de fibra diet\u00e8tica, i que t\u00e9 un paper biol\u00f2gic important\u00edssim en la prevenci\u00f3 de l\u2019aterosclerosi. Tamb\u00e9 s\u2019ha observat una relaci\u00f3 entre la proporci\u00f3 m\u00e9s gran de bacteris gramnegatius, que tenen menor capacitat de producci\u00f3 de butirat, amb els factors de risc cardiovascular tradicionals.<\/p>\n

El futur estar\u00e0 ple d\u2019estudis que ens donaran m\u00e9s informaci\u00f3 sobre el paper del microbioma sexualment diferent i la seva relaci\u00f3 amb el risc de les malalties cardiovasculars. Actualment, del que no hi ha dubte \u00e9s que tant homes com dones hem de cuidar la nostra salut intestinal per cuidar aix\u00ed tamb\u00e9 el nostre cor.<\/p>\n

Autora:\u00a0<\/strong>Laura I. Arranz, Doctora en Nutrici\u00f3, farmac\u00e8utica i dietista-nutricionista<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Desembre 2023<\/strong><\/a><\/p>\n