{"id":87223,"date":"2024-02-07T08:48:49","date_gmt":"2024-02-07T07:48:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=87223"},"modified":"2024-02-07T08:48:49","modified_gmt":"2024-02-07T07:48:49","slug":"gluten-lenemic-public-part-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2024\/02\/07\/gluten-lenemic-public-part-2\/","title":{"rendered":"Gluten, l\u2019enemic p\u00fablic? (Part 2)"},"content":{"rendered":"

La primera part<\/a> d\u2019aquest article sobre el documental \u201cGluten, enemic p\u00fablic\u201d<\/em>, de Patrizia Marani, parlava de com es forma el gluten i dels problemes d\u2019intoler\u00e0ncia que pateixen algunes persones, aix\u00ed com de les conseq\u00fc\u00e8ncies del consum de productes sense gluten per persones sense intoler\u00e0ncia.<\/p>\n

\"Gluten\"
123rfLimited\u00a9weerapat. Agricultor aplicant fertilitzant artificial<\/figcaption><\/figure>\n

El documental recull el creixent nombre de casos de sensibilitat al gluten i analitza diversos punts que poden jugar un paper important en aquesta escalada, com la possibilitat que les varietats de blat modern siguin diferents a les que s\u2019havien cultivat i consumit durant segles. Les varietats modernes de blat, que han estat modificades per augmentar la productivitat i que han alterat tant la quantitat de gluten com la seva naturalesa, poden ser m\u00e9s dif\u00edcils de digerir.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es suggereix que els actuals processos industrials d\u2019elaboraci\u00f3 del pa i de molts altres productes derivats que es venen com una alternativa per l\u2019esmorzar, com brioixeria, els anomenats cereals d\u2019esmorzar i molts altres que omplen m\u00e9s de la meitat dels nostres supermercats, impliquen un proc\u00e9s de fermentaci\u00f3 insuficient per predigerir el gluten.<\/p>\n

El documental aborda el paper de l\u2019agricultura convencional i suggereix que els m\u00e8todes moderns de cultiu del blat, que comporten l\u2019\u00fas d\u2019adobs qu\u00edmics i pesticides, poden estar contribuint als problemes de salut associats amb el consum de gluten<\/strong>.<\/p>\n

El glifosat \u00e9s un producte t\u00f2xic per a la salut humana i animal, i pot provocar c\u00e0ncer, malformacions cong\u00e8nites, infertilitat i altres malalties<\/p><\/blockquote>\n

D\u2019entre els pesticides utilitzats en el cultiu dels cereals es parla especialment del glifosat<\/strong>, que \u00e9s l\u2019herbicida m\u00e9s utilitzat a nivell mundial per al control de les anomenades \u201cmales herbes\u201d dels cultius, i que tamb\u00e9 s\u2019utilitza per a finalitats no agr\u00edcoles, com ara en jardineria i per al desherbatge de camins i espais urbans. El glifosat \u00e9s un producte t\u00f2xic per a la salut humana i animal, i pot provocar c\u00e0ncer, malformacions cong\u00e8nites, infertilitat i altres malalties.<\/p>\n

Els cereals transg\u00e8nics s\u00f3n plantes modificades gen\u00e8ticament per resistir l\u2019aplicaci\u00f3 del glifosat als camps, de manera que nom\u00e9s moren les herbes competidores. Aix\u00f2 permet als agricultors augmentar el rendiment dels seus cultius, per\u00f2 tamb\u00e9 augmenta la depend\u00e8ncia del glifosat i d\u2019altres productes qu\u00edmics utilitzats en els cultius. Aquesta relaci\u00f3 beneficia principalment a les empreses biotecnol\u00f2giques, que produeixen tant els cereals transg\u00e8nics com el glifosat, per\u00f2 perjudica la salut i el medi ambient<\/strong>.<\/p>\n

El glifosat tamb\u00e9 pot utilitzar-se per for\u00e7ar la maduraci\u00f3 dels cereals, una pr\u00e0ctica coneguda com a dessecaci\u00f3 i que pot comportar l\u2019increment dels residus, ja que es fan tractaments gaireb\u00e9 abans de la collita. Malgrat que aquesta pr\u00e0ctica ha estat prohibida a la Uni\u00f3 Europea des del 2019, es segueixen important cereals que provenen de llocs on si s\u2019utilitza.<\/p>\n

\"Gluten\"
123rfLimited\u00a9fotokostic. Tractor fumigant pesticides<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019Ag\u00e8ncia Internacional per a la Recerca del C\u00e0ncer (IARC)<\/strong>, una entitat especialitzada de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS)<\/strong>, va classificar el glifosat com a \u201cprobable carcinogen per als \u00e9ssers humans\u201d l\u2019any 2015. Aquesta classificaci\u00f3 es va basar en la revisi\u00f3 de gaireb\u00e9 1.000 estudis cient\u00edfics. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019OMS ha classificat el glifosat com a \u201cprobable carcinogen\u201d i la seva llic\u00e8ncia d\u2019\u00fas a la Uni\u00f3 Europea expirava a finals de 2023. Malgrat tot, s\u2019estima que els agricultors europeus, sense glifosat, podrien experimentar grans p\u00e8rdues en la producci\u00f3 de blat i altres cultius. La seva retirada provocaria un gran augment de la necessitat de realitzar desherbatge mec\u00e0nic, amb la conseq\u00fcent degradaci\u00f3 de l\u2019estructura dels s\u00f2ls de conreu.<\/p>\n

L\u2019Autoritat Europea de Seguretat Aliment\u00e0ria (EFSA)<\/strong> tamb\u00e9 va realitzar una avaluaci\u00f3 del glifosat el passat mes de juny, utilitzant majorit\u00e0riament la informaci\u00f3 proporcionada pels mateixos interessats en aquesta renovaci\u00f3, concloent que el nivell de risc no justifica la prohibici\u00f3. En base a aquesta avaluaci\u00f3, la Comissi\u00f3 Europea<\/strong>, en vista a que els estats membres no es posaven d\u2019acord, acaba de renovar l\u2019autoritzaci\u00f3 d\u2019\u00fas per 10 anys m\u00e9s, de manera que l\u2019\u00fas de glifosat seguir\u00e0 perm\u00e8s fins al 2033<\/strong>.<\/p>\n

L\u2019opci\u00f3 de mantenir la llic\u00e8ncia d\u2019\u00fas del glifosat exposa la fortalesa del poder corporatiu en les decisions sobre salut humana i ambiental<\/p><\/blockquote>\n

L\u2019opci\u00f3 de mantenir la llic\u00e8ncia d\u2019\u00fas del glifosat va en contra de la pr\u00f2pia estrat\u00e8gia pol\u00edtica europea i exposa, un cop m\u00e9s, la fortalesa del poder corporatiu en les decisions sobre salut humana i ambiental, aix\u00ed com la permissivitat dels governs<\/strong>. Malgrat tot, diversos pa\u00efsos ja han adoptat prohibicions o restriccions sobre el seu \u00fas, inclosos Alemanya, It\u00e0lia i \u00c0ustria.<\/p>\n

En el cas d\u2019Espanya, tot i que hi ha qui en demana la prohibici\u00f3, no sembla que aquesta pugui prosperar, caldr\u00e0 veure que fa el nou govern. En tot cas, les organitzacions agr\u00e0ries recorden que la prohibici\u00f3 del glifosat obligaria a treballs m\u00e9s intensius dels s\u00f2ls de conreu, amb m\u00e9s costos en combustible i m\u00e0 d\u2019obra, que posarien en perill la continu\u00eftat de moltes explotacions agr\u00e0ries, que ja estan al seu l\u00edmit de rendibilitat.<\/p>\n

Finalment, cal dir que hi ha estudis que suggereixen una possible correlaci\u00f3 entre l\u2019\u00fas del glifosat i l\u2019augment de la intoler\u00e0ncia al gluten<\/strong>. Un estudi proposa que el glifosat \u00e9s la causa m\u00e9s important de la malaltia cel\u00edaca i la intoler\u00e0ncia al gluten. Els seus autors van suggerir que el glifosat pot afectar negativament la capacitat del cos per processar el gluten. No obstant, aquesta conclusi\u00f3 no la comparteix tothom i altres estudis rebutgen aquesta correlaci\u00f3. En resum, encara no hi ha prou evid\u00e8ncia cient\u00edfica per establir una correlaci\u00f3 clara entre l\u2019\u00fas del glifosat i l\u2019augment de la intoler\u00e0ncia al gluten.<\/p>\n

I per acabar, recordar una evid\u00e8ncia, i \u00e9s que la millor forma d\u2019evitar la ingesta de residus, ja sigui de glifosat o d\u2019altres pesticides, aix\u00ed com d\u2019una gran part d\u2019additius alimentaris, \u00e9s optar pels aliments ecol\u00f2gics<\/strong>, especialment els d\u2019origen local, que, a m\u00e9s, tenen m\u00e9s controls i reben una exigent certificaci\u00f3 europea. I en el cas de patir intoler\u00e0ncia, si es vol evitar els aliments processats gluten-free, hi ha altres opcions a considerar, com menjar fruites i verdures, que no tenen gluten, i productes a base de farines alternatives, com les farines de patata, arr\u00f2s, soja, quinoa, blat de moro, fava, cigrons, etc.<\/p>\n

    \n
  • Llegeix la primera part: primera part<\/a><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n

    Autor<\/strong>: Isidre Mart\u00ednez, Enginyer Agr\u00f2nom<\/p>\n

    Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

    Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
    \nLlegir <\/strong>    Bio Eco Actual Febrer 2024<\/strong><\/a><\/p>\n