Els esmorzars i els berenars haurien de ser estones d’alegria i gaudi, per\u00f2 en ocasions es converteixen en un moment de tensi\u00f3 i conflicte a casa. Aix\u00f2 sol ser degut a les idees preconcebudes que tenim sobre aquests \u00e0pats. El que segueix et sorprendr\u00e0, per\u00f2 \u00e9s cert: no \u00e9s imprescindible ni esmorzar ni berenar. No passa absolutament res per no fer aquests \u00e0pats. L’important \u00e9s el conjunt del que mengem al llarg del dia, no tant com ho repartim.<\/p>\n
<\/p>\n
Tot i que en general \u00e9s positiu esmorzar, a alguns nens els costa molt fer-ho quant s’aixequen. En comptes de barallar-nos amb ells o acceptar que mengin qualsevol cosa perqu\u00e8 no vagin a l’escola “amb l’est\u00f3mac buit”, \u00e9s molt millor preparar-los alguna cosa saludable i que la mengin m\u00e9s endavant, quan els vingui \u00a0la gana.<\/p>\n
Si no, acabarem acceptant i fomentant que mengin coses perjudicials com galetes, pastes, cereals refinats i ensucrats, llet amb xocolata etc. Per menjar aquestes coses, \u00e9s millor no menjar res.<\/p>\n
Els esmorzars i berenars tampoc necessiten seguir un patr\u00f3 r\u00edgid. No hi ha uns aliments espec\u00edfics que haguem d\u2019esmorzar, i no cal seguir l’esquema cereal + fruita + lacti. \u00c9s important que cada nen mengi el que li vingui m\u00e9s de gust, intentant que esmorzar i berenar complementin el dinar i el sopar. A cada cultura es mengen diferents coses per esmorzar i totes s\u00f3n igualment v\u00e0lides. Molts japonesos esmorzen sopa de miso!<\/p>\n