{"id":88916,"date":"2024-03-20T11:04:16","date_gmt":"2024-03-20T10:04:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=88916"},"modified":"2024-03-20T11:04:16","modified_gmt":"2024-03-20T10:04:16","slug":"els-origens-de-lagricultura-biodinamica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2024\/03\/20\/els-origens-de-lagricultura-biodinamica\/","title":{"rendered":"Els or\u00edgens de l\u2019agricultura biodin\u00e0mica"},"content":{"rendered":"

Per parlar de l\u2019agricultura biodin\u00e0mica cal parlar de Rudolf Steiner<\/strong>, un fil\u00f2sof austr\u00edac nascut al 1861, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social, esoterista i autodenominat clarivident. Steiner va ser el fundador de l\u2019antroposofia<\/strong>, una filosofia que es funda en l\u2019afirmaci\u00f3 que \u00e9s possible anar m\u00e9s enll\u00e0 de la visi\u00f3 materialista de la naturalesa i del m\u00f3n limitat a l\u2019aspecte f\u00edsic, afegint-hi els nivells suprasensibles<\/strong> de l\u2019exist\u00e8ncia: els processos vitals, l\u2019\u00e0nima i l\u2019esperit. Els principis antropos\u00f2fics els va aplicar a diversos camps, com ara l\u2019educaci\u00f3, la medicina, l\u2019agricultura, l\u2019art i la reforma social.<\/p>\n

\"biodin\u00e1mica\"
123rfLimited\u00a9photographyfirm<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019agricultura biol\u00f2gica-biodin\u00e0mica<\/strong> propugnada per Steiner parteix d\u2019un enfocament hol\u00edstic, ecol\u00f2gic i \u00e8tic per a l\u2019agricultura, la jardineria, l\u2019alimentaci\u00f3 i la nutrici\u00f3. A petici\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie d\u2019agricultors que pertanyien a la societat antropos\u00f2fica, Steiner va impartir, a l\u2019any 1924, un curs sobre els punts de vista que la investigaci\u00f3 antropos\u00f2fica podia aportar a l\u2019agricultura.<\/p>\n

Segons explica el propi Steiner, en el curs va tractar de desenvolupar quines s\u00f3n les condicions necess\u00e0ries per a que els diferents aspectes de l\u2019agricultura puguin prosperar, amb especial atenci\u00f3 al creixement vegetal i la ramaderia, posant un especial \u00e8mfasi en els secrets de l\u2019adobat. Ja en aquell moment es fa ress\u00f2 com l\u2019agricultura, en els \u00faltims decennis, s\u2019havia anat apartant dels principis racionals degut a una creixent visi\u00f3 materialista del cosmos, amb la conseq\u00fcent degeneraci\u00f3 dels aliments.<\/p>\n

En relaci\u00f3 a les pr\u00e0ctiques d\u2019adobat, Steiner considera que es realitzaven de forma instintiva, seguint les tradicions de temps passats, per\u00f2 sense comprendre realment el seu significat, necessitat i correcte maneig en relaci\u00f3 a les necessitats del s\u00f2l cultivat. En relaci\u00f3 a l\u2019\u00fas de fertilitzants inorg\u00e0nics, desenvolupats a finals del segle XIX i principis del segle XX, Steiner els considera responsables de contribuir de forma essencial a l\u2019empitjorament de la qualitat dels productes agr\u00edcoles. Parla d\u2019un nitrogen \u201cmort\u201d, i parla d\u2019un nitrogen inorg\u00e0nic \u201cmort\u201d en relaci\u00f3 a un nitrogen viu org\u00e0nic.<\/p>\n

En aquestes confer\u00e8ncies, Steiner destaca la import\u00e0ncia de comprendre les forces espirituals que influeixen en el m\u00f3n natural en relaci\u00f3 a la pr\u00e0ctica de l\u2019agricultura i aborda temes com la relaci\u00f3 entre l\u2019home i la terra, la influ\u00e8ncia dels astres en la producci\u00f3 agr\u00edcola i planificaci\u00f3 de les tasques agr\u00edcoles. Considera que la vida vegetal respon a les influ\u00e8ncies i els ritmes c\u00f2smics. Steiner introdueix conceptes interessants, com ara la consideraci\u00f3 de la granja agr\u00e0ria com a una individualitat que sigui capa\u00e7 de produir tot el que necessita, en la mesura del possible. Des d\u2019aquest punt de vista manifesta que una granja nom\u00e9s es podr\u00e0 mantenir sana en la mesura que es pugui autosuministrar els fems que necessita. Tamb\u00e9 destaca la import\u00e0ncia del s\u00f2l, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva naturalesa mineral, per ser el lloc on es reben les influ\u00e8ncies c\u00f2smiques i des d\u2019on actuen sobre la totalitat del creixement vegetal.<\/p>\n

\"biodin\u00e1mica\"
123rf Limited\u00a9robertruidl<\/figcaption><\/figure>\n

En la quarta confer\u00e8ncia, Steiner explica que l\u2019adobat ha de consistir en una revitalitzaci\u00f3 del terra perqu\u00e8 la planta no creixi sobre un s\u00f2l mort i pugui completar el seu cicle vital. Per aquest motiu el treball amb l\u2019adob<\/strong> \u00e9s molt important i cal aconseguir que l\u2019adob s\u2019incorpori en la part mineral del s\u00f2l i no es perdi en la part aquosa, com succeeix amb els adobs qu\u00edmics solubles. Aix\u00ed doncs, cal aportar tant nitrogen com el s\u00f2l pugui incorporar en la seva estructura. Steiner parla de la import\u00e0ncia del compost per a la vivificaci\u00f3 del s\u00f2l i de la seva estabilitat, aix\u00ed com de la necessitat d\u2019incorporar-hi certs elements dels que ja ha parlat anteriorment.<\/p>\n

En aquest punt, Steiner planteja la creaci\u00f3 de dos preparats als assistents. El primer a base de fems de vaques<\/strong> que s\u2019introdueixen dins de banyes de vaques que s\u2019enterren tot l\u2019hivern. Posteriorment es desenterren i el seu contingut es dilueix per polvoritzar-lo sobre el s\u00f2l llaurat. Tamb\u00e9 explica com fer un preparat a base de quars o s\u00edlice<\/strong>, tamb\u00e9 utilitzant banyes de vaques que s\u2019enterren a l\u2019estiu, el contingut de les quals tamb\u00e9 es polvoritza en forma de diluci\u00f3 sobre els cultius. L\u2019\u00fas de les nyes el justifica per la seva naturalesa d\u2019antenes que vehiculen cap a dins les forces et\u00e8riques i astrals.<\/p>\n

Steiner insisteix en la idea de vivificar i estructurar el s\u00f2l<\/strong> a partir de materials org\u00e0nics<\/strong> i a no interferir en la pr\u00f2pia capacitat de les plantes d\u2019assimilaci\u00f3 dels elements presents al s\u00f2l de forma natural. Malgrat tot, apunta a la import\u00e0ncia d\u2019utilitzar subst\u00e0ncies estimulants<\/strong> en una dosificaci\u00f3 subtil que permeti addicionar forces vives a les plantes.<\/p>\n

Amb aquest objectiu, Steiner va proposar l\u2019\u00fas d\u2019altres preparats per vivificar els adobs a utilitzar. Per exemple, proposa l\u2019\u00fas de la planta medicinal Achillea millefolium<\/em> (milfulles), dins de bufetes de c\u00e9rvol, per obtenir un preparat que s\u2019afegeix a la pila de fems, als purins o a la pila de compost, amb l\u2019objectiu de vivificar terres empobrits. Tamb\u00e9 proposa utilitzar altres preparats a base de camamilla, ortiga, escor\u00e7a de roure, dent de lle\u00f3 i valeriana.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquestes confer\u00e8ncies, impartides ara fa un segle, es va crear el \u201cCercle d\u2019Experimentaci\u00f3 d\u2019Agricultors Antropos\u00f2fics\u201d<\/strong>, que va comen\u00e7ar a aplicar immediatament els coneixements i directrius que Steiner els va transmetre, compartint les seves experi\u00e8ncies i desenvolupant pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles espec\u00edfiques basades en els principis biodin\u00e0mics.<\/p>\n

El contingut d\u2019aquestes confer\u00e8ncies s\u2019ha de situar en el seu context temporal i en un entorn de persones seguidores de l\u2019antroposofia. En un proper article podrem veure com s\u2019ha desenvolupat aquesta agricultura biol\u00f2gica-din\u00e0mica fins els nostres dies<\/em>.<\/p>\n

Autor<\/strong>: Isidre Mart\u00ednez, Enginyer Agr\u00f2nom<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Mar\u00e7 2024<\/strong><\/a><\/p>\n