{"id":89129,"date":"2024-03-28T11:18:00","date_gmt":"2024-03-28T10:18:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=89129"},"modified":"2024-03-28T11:18:00","modified_gmt":"2024-03-28T10:18:00","slug":"els-olis-essencials-i-la-seva-importancia-a-lecosistema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2024\/03\/28\/els-olis-essencials-i-la-seva-importancia-a-lecosistema\/","title":{"rendered":"Els olis essencials i la seva import\u00e0ncia a l\u2019ecosistema"},"content":{"rendered":"

\u00c9s sorprenent all\u00f2 que s\u2019ha esbrinat en estudiar com les plantes utilitzen els olis essencials<\/strong> per comunicar-se entre elles, adaptar-se als canvis i mantenir un ecosistema. Per aix\u00f2 ha calgut l\u2019observaci\u00f3 minuciosa de l\u2019ecologista, afegint-hi els descobriments de la bioqu\u00edmica que investiga l\u2019efecte de les feromones entre els \u00e9ssers vius. En observar la naturalesa aix\u00ed s\u2019ent\u00e9n com s\u2019influeixen m\u00fatuament els insectes, els animals i les plantes que comparteixen un medi ambient, mentre evolucionen i s\u2019adapten juntes a trav\u00e9s del temps.
\n<\/p>\n

\"Els
123rfLimited\u00a9joseantona. Oli essencial de roman\u00ed per al tractament de la pell<\/figcaption><\/figure>\n

El paper de l\u2019olor de les flors<\/h2>\n

La frag\u00e0ncia de les flors exerceix un paper fonamental com a atractiu de tots els \u00e9ssers vius, des dels insectes a l\u2019home. Sembla que l\u2019olor \u00e9s un est\u00edmul m\u00e9s primitiu que el color i la forma de les flors. Moltes flors primitives que s\u00f3n pol\u00b7linitzades per escarabats manquen de color, per\u00f2 posseeixen fortes olors.<\/p>\n

A la majoria de plantes la quantitat d\u2019oli essencial i la seva composici\u00f3 est\u00e0 coordinada amb el moment en qu\u00e8 el pol\u00b7len est\u00e0 madur i la flor llesta per a la pol\u00b7linitzaci\u00f3. La composici\u00f3 varia al llarg del dia i est\u00e0 perfectament coordinada, de manera que al mat\u00ed produeix l\u2019olor per als pol\u00b7linitzadors di\u00fcrns, i al final de la tarda pels nocturns.<\/p>\n

Els olis essencials com a feromones per als insectes<\/h3>\n

El comportament dels insectes est\u00e0 condicionat per subst\u00e0ncies vol\u00e0tils segregades per un insecte per comunicar-se amb un altre. Un exemple de l\u2019estreta uni\u00f3 entre un insecte i una flor ocorre en unes abelles solit\u00e0ries que s\u00f3n atretes per \u201corqu\u00eddies abella\u201d perqu\u00e8 les pol\u00b7 linitzin. La forma i el color d\u2019aquestes flors s\u00f3n com l\u2019abella femella, i el mascle acudeix a la planta per realitzar el que s\u2019anomena \u201cpseudocopulaci\u00f3\u201d, pol\u00b7linitzant la flor a l\u2019acte. L\u2019orqu\u00eddia tamb\u00e9 copia l\u2019olor sexual de l\u2019abella femella i l\u2019insecte ho relaciona amb la forma i el color de la flor, que \u00e9s igual que a l\u2019abella femella. D\u2019aquesta manera la flor s\u2019assegura la visita del mascle per a la pol\u00b7linitzaci\u00f3.<\/p>\n

En analitzar l\u2019ess\u00e8ncia d\u2019orqu\u00eddia es va comprovar que els seus components principals s\u00f3n similars als que es van trobar a les gl\u00e0ndules sexuals de l\u2019abella. Probablement, les mol\u00e8cules de l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019orqu\u00eddia s\u00f3n tan similars, en olor, a les feromones sexuals femenines, que \u201cembadaleixen\u201d els mascles, donant-los la sensaci\u00f3 que s\u2019acosten a femelles veritables.<\/p>\n

\"Els
123rfLimited\u00a9serenko. Abella pol\u00b7linitzant flors de lavanda<\/figcaption><\/figure>\n

Els olis essencials com feromones de rastre, alarma i defensa<\/h4>\n

L\u2019abella que fabrica la mel obt\u00e9 la feromona de rastre directament de les plantes. Utilitza el geraniol de l\u2019ess\u00e8ncia de les flors, concentrant-lo a l\u2019interior del seu cos i exsudant-lo quan ho requereix com a guia per a l\u2019alimentaci\u00f3. Aix\u00ed que, en el viatge de tornada, pot seguir el rastre perfumat que havia deixat anteriorment.<\/p>\n

Una altra de les funcions que exerceixen els olis essencials \u00e9s la de servir com a subst\u00e0ncies de defensa.<\/p>\n

Els olis essencials poden tenir un efecte irritant, produint cremades i picor<\/strong>. Un bon exemple de l\u2019\u00fas de l\u2019oli essencial com a arma defensiva \u00e9s el cas de la larva de procession\u00e0ria del pi, que t\u00e9 el desconcertant h\u00e0bit de descarregar un raig d\u2019ess\u00e8ncia de pi quan \u00e9s molestada o se sent atacada. Les larves separen els components essencials de la resina durant la seva alimentaci\u00f3 i els emmagatzemen en dues bosses comprimibles de l\u2019es\u00f2fag. En acostar-se un atacant, comprimeix les bosses i el l\u00edquid surt a raig cap al seu adversari.<\/p>\n

Algunes de les subst\u00e0ncies seleccionades per la procession\u00e0ria s\u00f3n benzaldehid, citral i citronelal<\/strong>, que formen part dels olis essencials i s\u2019utilitzen per elaborar repel\u00b7lents d\u2019insectes naturals.<\/p>\n

\u00c9s possible que els enemics m\u00e9s perillosos a qu\u00e8 s\u2019enfronten les plantes siguin els microorganismes. Bacteris, virus i fongs que troben a les c\u00e8l\u00b7lules vegetals tot el que necessiten per viure i reproduir-se. La pres\u00e8ncia a l\u2019oli essencial de subst\u00e0ncies que inhibeixen la germinaci\u00f3 dels microorganismes<\/strong>, el seu creixement o les dues coses alhora, \u00e9s la caracter\u00edstica m\u00e9s comuna dels olis essencials. La majoria de les propietats antibi\u00f2tiques i antis\u00e8ptiques dels olis essencials es deuen als terpens i als fenols presents en la seva composici\u00f3 qu\u00edmica. Aquestes mol\u00e8cules impregnen la fusta, l\u2019escor\u00e7a i les fulles de les plantes fent-les molt resistents a la putrefacci\u00f3. \u00c9s el cas de les resines dels pins i de les ess\u00e8ncies de s\u00e0ndal, encens, mirra i canyella<\/strong>, que s\u00f3n molt resistents als microorganismes.<\/p>\n

Els olis essencials en la interacci\u00f3 entre les plantes i el cicle dels incendis<\/h4>\n

Les plantes arom\u00e0tiques, com la s\u00e0lvia, farigola, roman\u00ed, pi o eucaliptus<\/strong> produeixen grans quantitats d\u2019oli essencial que es dispersen a l\u2019aire i al terra. Les mol\u00e8cules que cont\u00e9 l\u2019oli essencial tenen un efecte antibacteri\u00e0<\/strong> que altera la composici\u00f3 del microbiota del s\u00f2l, per\u00f2 tamb\u00e9 poden penetrar a les llavors d\u2019altres esp\u00e8cies de plantes afectant negativament la germinaci\u00f3 de les llavors.<\/p>\n

El bosc de pins segueix cicles naturals d\u2019incendi cada vint-i-cinc anys. Els olis essencials faciliten els incendis peri\u00f2dics ja que s\u00f3n altament inflamables<\/strong> i en aquests casos s\u00f3n consumits totalment per les flames inclosos els del terra.<\/p>\n

Autor:<\/strong>\u00a0Crist\u00f3bal Vidal, Director de l\u2019Institut Europeu de Dermocosm\u00e8tica<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Mar\u00e7 2024<\/strong><\/a><\/p>\n