{"id":93952,"date":"2024-09-03T08:30:36","date_gmt":"2024-09-03T06:30:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=93952"},"modified":"2024-09-03T10:39:12","modified_gmt":"2024-09-03T08:39:12","slug":"la-practica-del-compostatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2024\/09\/03\/la-practica-del-compostatge\/","title":{"rendered":"La pr\u00e0ctica del compostatge"},"content":{"rendered":"

El compostatge<\/strong>, com a pr\u00e0ctica agr\u00edcola i ambiental, emergeix com una disciplina crucial en l’era contempor\u00e0nia de la sostenibilitat<\/strong> i la gesti\u00f3 de residus<\/strong>. Aquesta t\u00e8cnica, aparentment modesta en la seva execuci\u00f3, encarna un c\u00famul de virtuts i beneficis que es manifesten tant en la qualitat dels s\u00f2ls agr\u00edcoles com en la preservaci\u00f3 de l’ecosistema.
\n<\/p>\n

\"compostaje\"
123RFLimited\u00a9zontomaatje. Rsidus org\u00e0nics dels municipis es fermenten i composten a Alphen aan den Rijn<\/figcaption><\/figure>\n

La transformaci\u00f3 dels residus org\u00e0nics mitjan\u00e7ant el compostatge \u00e9s una metamorfosi orquestrada per microorganismes i altres agents descomponedors. Arran del compostatge, la mat\u00e8ria org\u00e0nica fresca es transforma, convertint-se en un producte que enriqueix els s\u00f2ls amb nutrients essencials, com el nitrogen, el f\u00f2sfor i el potassi. El compost resultant constitueix un adob natural que promou la vitalitat vegetal dels cultius agr\u00edcoles<\/strong>.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels avantatges agron\u00f2mics, el compostatge mitiga el desbordament dels abocadors, limitant l’acumulaci\u00f3 de residus org\u00e0nics i, per tant, les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades. El compostatge tamb\u00e9 permet el reciclatge de nutrients i el retorn al s\u00f2l d\u2019una part dels minerals extrets per les collites, aix\u00ed com la valoritzaci\u00f3 de subproductes que poden ser contaminants si no es gestionen correctament. Un altre estalvi de l\u2019\u00fas de compost \u00e9s la reducci\u00f3 en la producci\u00f3 i el transport de fertilitzants qu\u00edmics, aix\u00ed com de la contaminaci\u00f3 que aquests impliquen<\/strong>.<\/p>\n

Instal\u00b7lacions de compostatge a gran escala s\u00f3n clau en entorns urbans densos per processar i gestionar grans volums de residus org\u00e0nics<\/p><\/blockquote>\n

La t\u00e8cnica del compostatge t\u00e9 les seves arrels en pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles antigues que ja reconeixien els beneficis de tornar a integrar materials org\u00e0nics al s\u00f2l. El compostatge es basa en els processos naturals de descomposici\u00f3 i reciclatge que ocorren a la natura, on la mat\u00e8ria org\u00e0nica que cau al s\u00f2l es descompon per l\u2019acci\u00f3 d\u2019una gran varietat de microorganismes. De fet, podem considerar el compostatge com una simulaci\u00f3 controlada d’aquests processos naturals amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir, de forma m\u00e9s r\u00e0pida i eficient, un producte amb millors aptituds agron\u00f2miques.<\/p>\n

Abans de l’\u00fas generalitzat de fertilitzants qu\u00edmics, les comunitats agr\u00edcoles depenien del reciclatge dels seus propis residus org\u00e0nics per mantenir la fertilitat dels s\u00f2ls. Restes de cultius, dejeccions i altres materials org\u00e0nics eren incorporats als camps per enriquir el s\u00f2l i millorar la producci\u00f3 agr\u00edcola. No obstant, amb el desenvolupament de l’agricultura industrial i l’\u00fas generalitzat de productes qu\u00edmics, aquesta pr\u00e0ctica va perdre popularitat i els residus org\u00e0nics agr\u00edcoles, ramaders i urbans van quedar relegats a la categoria de material de rebuig.<\/p>\n

El cultiu industrial<\/strong>, a base de fertilitzants qu\u00edmics<\/strong>, ha comportat grans p\u00e8rdues de mat\u00e8ria org\u00e0nica en els s\u00f2ls, amb el conseq\u00fcent risc de desertificaci\u00f3 i p\u00e8rdua de s\u00f2ls agr\u00edcoles<\/strong>. Va ser amb el desenvolupament del moviment ambientalista, a mitjans del segle XX, i la creixent preocupaci\u00f3 per la gesti\u00f3 de residus, que el compostatge va tornar a agafar for\u00e7a.<\/p>\n

\"compostaje\"
123RF Limited\u00a9fujisl<\/figcaption><\/figure>\n

Actualment, el compostatge no nom\u00e9s \u00e9s una pr\u00e0ctica comuna a nivell dom\u00e8stic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha estat adoptada a gran escala en \u00e0rees agr\u00edcoles i en la gesti\u00f3 municipal de residus. Instal\u00b7lacions de compostatge a gran escala s\u00f3n clau en entorns urbans densos per processar i gestionar grans volums de residus org\u00e0nics. A nivell industrial, algunes empreses especialitzades en la gesti\u00f3 de residus implementen el compostatge com a part integral de les seves solucions per reduir la quantitat de residus que acaben en abocadors.<\/p>\n

Pel que fa a l’\u00e0mbit agr\u00edcola, el compostatge \u00e9s una pr\u00e0ctica comuna entre alguns agricultors que fan servir el compost per enriquir els seus s\u00f2ls, millorar-ne la fertilitat i, alhora, reduir la depend\u00e8ncia de fertilitzants qu\u00edmics. El compostatge tamb\u00e9 permet superar certs problemes que podrien derivar-se de l\u2019\u00fas de certs materials org\u00e0nics sense descompondre, que poden contenir subst\u00e0ncies t\u00f2xiques per a les plantes, aix\u00ed com restes de plagues i malalties o llavors d\u2019altres plantes, que mitjan\u00e7at els processos que ocorren en el compostatge disminueixen o desapareixen, obtenint-se un material estabilitzat i apte per al seu \u00fas agr\u00edcola.<\/p>\n

Va ser amb el desenvolupament del moviment ambientalista, a mitjans del segle XX, i la creixent preocupaci\u00f3 per la gesti\u00f3 de residus, que el compostatge va tornar a agafar for\u00e7a<\/p><\/blockquote>\n

El proc\u00e9s de compostatge<\/strong> es divideix en diverses fases, cadascuna de les quals es caracteritza per una temperatura i la presencia d\u2019uns tipus de microorganismes espec\u00edfics. En la fase inicial<\/strong> del proc\u00e9s es produeix la descomposici\u00f3 de sucres, prote\u00efnes i greixos, amb unes temperatures que poden arribar als 45\u00baC. A la seg\u00fcent fase<\/strong> segueix la transformaci\u00f3 dels materials d\u2019origen i les temperatures poden arribar als 70\u00baC<\/strong>, produint-se una reducci\u00f3 important del volum del material, aix\u00ed com la seva higienitzaci\u00f3. Despr\u00e9s segueix una fase de refredament<\/strong> i, finalment, la fase de maduraci\u00f3<\/strong> del material, en la que apareix l\u2019humus, que \u00e9s una subst\u00e0ncia rica en nutrients i propietats beneficioses pels s\u00f2ls agr\u00edcoles.<\/p>\n

Durant tot el proc\u00e9s, cal que les condicions siguin les adequades a les necessitats vitals dels microorganismes responsables de les diferents fases. Aquestes condicions s\u00f3n, b\u00e0sicament, la relaci\u00f3 entre presencia d\u2019aigua i d\u2019aire en el material, aix\u00ed com a la relaci\u00f3 entre el contingut de carboni i nitrogen (C\/N) del material. Segons sigui el cas, caldr\u00e0 mullar o remenar (airejar) la pila, que haur\u00e0 d\u2019estar composta de diferents materials, uns rics en carboni (restes vegetals) i altres en nitrogen (fems).<\/p>\n

El compostatge t\u00e9 un paper primordial en l\u2019agricultura ecol\u00f2gica. L\u2019\u00fas de compost afecta la fertilitat del s\u00f2l i el rendiment dels cultius. Els resultats de l\u2019\u00fas de compost indiquen una millora significativa en la qualitat del s\u00f2l i un augment dels rendiments de les collites, destacant la seva import\u00e0ncia en la pr\u00e0ctica agr\u00edcola sostenible. La fertilitat del s\u00f2l \u00e9s el pilar fonamental de la salut i la productivitat dels cultius.<\/strong><\/p>\n

Autor<\/strong>: Isidre Mart\u00ednez, Enginyer Agr\u00f2nom<\/p>\n

Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
\nLlegir <\/strong>Bio Eco Actual Setembre 2024<\/strong><\/a><\/p>\n