{"id":94412,"date":"2024-09-09T08:05:56","date_gmt":"2024-09-09T06:05:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=94412"},"modified":"2024-09-16T14:35:31","modified_gmt":"2024-09-16T12:35:31","slug":"dieta-llet-materna-i-salut-del-lactant-impacte-en-el-microbioma-i-la-immunitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2024\/09\/09\/dieta-llet-materna-i-salut-del-lactant-impacte-en-el-microbioma-i-la-immunitat\/","title":{"rendered":"Dieta, llet materna i salut del lactant: impacte en el microbioma i la immunitat"},"content":{"rendered":"

L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut recomana la lact\u00e0ncia materna de manera exclusiva durant els primers sis mesos de vida del nounat i anima a prolongar-la m\u00e9s enll\u00e0 en el temps si tant la mare com el nounat ho desitgen. Aix\u00f2 \u00e9s degut a que la llet materna ofereix nutrients essencials i factors bioactius com polifenols, hormones, anticossos, microorganismes i c\u00e8l\u00b7lules mare, proporcionant nombrosos beneficis tant a curt com a llarg termini per al nad\u00f3, i reduint la incid\u00e8ncia d’infeccions i fins i tot disminuint el risc de desenvolupar malalties metab\u00f2liques en el futur. Tot i aix\u00f2, encara es coneix molt poc sobre el grau en qu\u00e8 la dieta de la mare influeix en la qualitat i composici\u00f3 de la llet materna.
\n<\/p>\n

\"<\/p>\n

Els polifenols, tamb\u00e9 coneguts com a compostos fen\u00f2lics, s\u00f3n metab\u00f2lits secundaris de les plantes. At\u00e8s que l’organisme hum\u00e0 no els pot produir, han de ser obtinguts exclusivament a trav\u00e9s de la dieta. Aquests fitoqu\u00edmics es troben en petites quantitats a tots els aliments vegetals frescos o m\u00ednimament processats, com fruites, verdures, olis vegetals sense refinar, cereals integrals, fruits secs, llegums, herbes, esp\u00e8cies, bolets i mel. S\u00f3n compostos bioactius que, fins i tot en m\u00ednimes concentracions, exerceixen un ampli espectre d’efectes biol\u00f2gics als organismes vius. Entre aquests efectes destaquen els antiinflamatoris, antioxidants, immunomoduladors, anticoagulants, prebi\u00f2tics, antitumorals, neuroprotectors, bactericides i antivirals, aix\u00ed com la detoxificaci\u00f3 i inhibici\u00f3 de compostos carcin\u00f2gens. De fet, els importants beneficis per a la salut que ofereix la Dieta Mediterr\u00e0nia, reconeguda com la millor dieta del m\u00f3n, es deuen en gran mesura al seu alt i variat contingut en polifenols.1<\/sup><\/p>\n

Investigacions emergents en animals han comen\u00e7at a explorar la transmissi\u00f3 vertical de les mares als fills de compostos fen\u00f2lics i els seus metab\u00f2lits. Per exemple, un estudi en ratolins ha demostrat que els compostos fen\u00f2lics de l’oli d’oliva verge extra, el principal greix de la Dieta Mediterr\u00e0nia, no nom\u00e9s arriben a la circulaci\u00f3 sist\u00e8mica de les mares lactants, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es detecten a la llet materna2<\/sup>. En els pocs estudis humans disponibles, s’han reportat troballes semblants. Per exemple, s’han detectat polifenols de la magrana a la llet materna, els quals s\u00f3n absorbits pels nadons lactants i posteriorment excretats a la seva orina. A m\u00e9s, s’ha observat que aquests polifenols tenen un impacte positiu al microbioma intestinal del nad\u00f33<\/sup>.<\/p>\n

D’altra banda, l’\u00fas extensiu de pesticides a l’agricultura contamina principalment fruites, verdures i cereals. Aquest fet genera preocupaci\u00f3 sobre el seu impacte a la salut humana, especialment quan l’exposici\u00f3 a aquests qu\u00edmics comen\u00e7a des d’edats primerenques. Se sap que molts xenobi\u00f2tics s\u00f3n excretats a la llet materna4-6<\/sup>, cosa que converteix la lact\u00e0ncia en una via cr\u00edtica d’exposici\u00f3 a pesticides per als nadons.<\/p>\n

Nombrosos estudis han documentat la pres\u00e8ncia de pesticides organoclorats (prohibits a Espanya a la d\u00e8cada dels 80) a la llet materna i els seus efectes negatius en el sistema immunol\u00f2gic7,8<\/sup> i en el desenvolupament neuroconductual9<\/sup> dels lactants. No obstant aix\u00f2, hi ha menys dades sobre la pres\u00e8ncia a la llet materna de pesticides en \u00fas actual com organofosfats, glifosat o carbamats, i els seus possibles efectes en els lactants.<\/p>\n

Un estudi a la Xina suggereix que l’exposici\u00f3 actual a pesticides als lactants pot ser significativament m\u00e9s gran que en els adults10<\/sup>. Els pesticides poden alterar el microbioma intestinal, que est\u00e0 sent cada cop m\u00e9s reconegut com un factor crucial en els trastorns del desenvolupament.11-13<\/sup><\/p>\n

Un experiment amb animals va trobar que l’exposici\u00f3 a glifosat, l’herbicida m\u00e9s utilitzat a nivell mundial, alterava la composici\u00f3 del microbioma intestinal i suprimia microbis potencialment beneficiosos, especialment en edats primerenques 14<\/sup>.<\/p>\n

Sabem que el microbioma intestinal t\u00e9 un paper vital en la regulaci\u00f3 de l’equilibri metab\u00f2lic i qualsevol pertorbaci\u00f3 en aquesta harmonia pot conduir a l’inici de diverses malalties. L’evid\u00e8ncia suggereix que l’exposici\u00f3 a pesticides durant el per\u00edode cr\u00edtic del desenvolupament neurol\u00f2gic pot augmentar el risc de diverses malalties, incl\u00f2s el trastorn de l’espectre autista a trav\u00e9s del seu efecte al microbioma intestinal15<\/sup>.<\/p>\n

A causa de la urgent necessitat de m\u00e9s investigacions sobre com els components de la dieta materna afecten la llet materna i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el microbioma intestinal del nad\u00f3, neix el projecte BREMI<\/strong> (per les sigles en angl\u00e8s, BREast MIlk<\/strong>). Amb aquest projecte, liderat pel Grup de Recerca en Polifenols de la Facultat de Farm\u00e0cia <\/strong>de la Universitat de Barcelona<\/strong>, \u200b\u200bbusquem augmentar el coneixement sobre la transfer\u00e8ncia de polifenols bioactius i pesticides de la mare al nad\u00f3 a trav\u00e9s de la lact\u00e0ncia. Volem explorar l’impacte d’aquestes subst\u00e0ncies a la qualitat immunol\u00f2gica de la llet materna, al microbioma intestinal del nen i la seva relaci\u00f3 amb l’aparici\u00f3 de malalties en els primers mesos de vida.<\/p>\n

Reclutarem a trav\u00e9s de xarxes socials mares a punt de donar a llum o que hagin donat recentment i se les seguir\u00e0 fins que el nad\u00f3 compleixi 12 mesos. Durant aquests mesos, ens contestaran tres q\u00fcestionaris sobre informaci\u00f3 sociodemogr\u00e0fica, cl\u00ednica i farmacol\u00f2gica, sobre el part, la lact\u00e0ncia, la dieta de la mare, estil de vida i incid\u00e8ncies de patologies al nounat. A m\u00e9s, seleccionarem entre les participants 50 amb baixa adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia, 50 amb alta adher\u00e8ncia, i 50 amb alta adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia l’alimentaci\u00f3 de les quals sigui majorit\u00e0riament ecol\u00f2gica, perqu\u00e8 ens proporcionin mostres biol\u00f2giques. Durant els primers mesos de lact\u00e0ncia, recollirem als domicilis d’aquestes mares, mostres maternes de llet, saliva, orina, i una mostra de femta del nad\u00f3. A la llet analitzarem 140 compostos fen\u00f2lics, prop de 100 pesticides actualment en \u00fas, factors bioactius amb propietats immunomoduladores, i el microbioma. Els compostos fen\u00f2lics tamb\u00e9 es determinaran en orina per avaluar la transfer\u00e8ncia de la mare al lactant. Finalment, a la saliva de la mare i la femta del nad\u00f3, analitzarem la composici\u00f3 del microbioma.<\/p>\n

Aquests grups comparatius de dieta, ens permetran analitzar si hi ha difer\u00e8ncies en els nivells de polifenols, pesticides i microbiomes en funci\u00f3 de la dieta de les dones lactants.<\/p>\n

Volem animar totes les mares que estan a punt de donar a llum o que han donat a llum recentment a participar en aquest estudi. Creiem fermament que les troballes d’aquest projecte proporcionaran informaci\u00f3 valuosa sobre com les eleccions aliment\u00e0ries de la mare influeixen en la composici\u00f3 i la qualitat de la llet materna, afectant aix\u00ed la salut i el desenvolupament dels nadons lactants. Aix\u00f2 establir\u00e0 les bases per a futures recomanacions diet\u00e8tiques m\u00e9s precises per a les mares que alleten.<\/p>\n

Per participar-hi, en breu m\u00e9s informaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Autora:<\/strong> Dra. Carolina Donat Vargas, Investigadora Ram\u00f3n y Cajal a Polyphenol Research Group, Departament de la Facultat de Farm\u00e0cia i Ci\u00e8ncies de l’Alimentaci\u00f3, Universitat de Barcelona<\/p>\n

Refer\u00e8ncies:<\/h4>\n
    \n
  1. Ahmad S, Moorthy MV, Lee IM, et al. The Mediterranean Diet, Cardiometabolic Biomarkers, and Risk of All-Cause Mortality: A 25-Year Follow-Up Study of the Women’s Health Study. medRxiv. Oct 3 2023;doi:10.1101\/2023.10.02.23296458<\/span><\/li>\n
  2. Lopez-Yerena A, Grases-Pinto B, Zhan-Dai S, et al. Nutrition during pregnancy and lactation: New evidence for the vertical transmission of extra virgin olive oil phenolic compounds in rats. Food Chem. Oct 15 2022;391:133211. doi:10.1016\/j.foodchem.2022.133211 <\/span><\/li>\n
  3. Henning SM, Yang J, Lee RP, et al. Pomegranate juice alters the microbiota in breast milk and infant stool: a pilot study. Food Funct. May 23 2022;13(10):5680-5689. doi:10.1039\/d2fo00280a\u00a0<\/span><\/li>\n
  4. Polder A, Thomsen C, Lindstrom G, Loken KB, Skaare JU. Levels and temporal trends of chlorinated pesticides, polychlorinated biphenyls and brominated flame retardants in individual human breast milk samples from Northern and Southern Norway. Chemosphere. Aug 2008;73(1):14-23. doi:10.1016\/j.chemosphere.2008.06.002<\/span><\/li>\n
  5. Polder A, Gabrielsen GW, Odland JO, et al. Spatial and temporal changes of chlorinated pesticides, PCBs, dioxins (PCDDs\/PCDFs) and brominated flame retardants in human breast milk from Northern Russia. Sci Total Environ. Feb 25 2008;391(1):41-54. doi:10.1016\/j.scitotenv.2007.10.045<\/span><\/li>\n
  6. Johnson-Restrepo B, Addink R, Wong C, Arcaro K, Kannan K. Polybrominated diphenyl ethers and organochlorine pesticides in human breast milk from Massachusetts, USA. J Environ Monit. Nov 2007;9(11):1205-12. doi:10.1039\/b711409p <\/span><\/li>\n
  7. Schaalan MF, Abdelraouf SM, Mohamed WA, Hassanein FS. Correlation between maternal milk and infant serum levels of chlorinated pesticides (CP) and the impact of elevated CP on bleeding tendency and immune status in some infants in Egypt. J Immunotoxicol. Jan-Mar 2012;9(1):15-24. doi:10.3109\/1547691X.2011.606432\u00a0<\/span><\/li>\n
  8. Nagayama J, Tsuji H, Iida T, et al. Immunologic effects of perinatal exposure to dioxins, PCBs and organochlorine pesticides in Japanese infants. Chemosphere. Apr 2007;67(9):S393-8. doi:10.1016\/j.chemosphere.2006.05.134 <\/span><\/li>\n
  9. Handal AJ, Harlow SD, Breilh J, Lozoff B. Occupational exposure to pesticides during pregnancy and neurobehavioral development of infants and toddlers. Epidemiology. Nov 2008;19(6):851-9. doi:10.1097\/EDE.0b013e318187cc5d\u00a0<\/span><\/li>\n
  10. Liu Z, Chen D, Lyu B, et al. Occurrence of Phenylpyrazole and Diamide Insecticides in Lactating Women and Their Health Risks for Infants. J Agric Food Chem. Apr 13 2022;70(14):4467-4474. doi:10.1021\/acs.jafc.2c00824\u00a0<\/span><\/li>\n
  11. Zhang K, Paul K, Jacobs JP, et al. Ambient long-term exposure to organophosphorus pesticides and the human gut microbiome: an observational study. Environ Health. Apr 16 2024;23(1):41. doi:10.1186\/s12940-024-01078-y\u00a0<\/span><\/li>\n
  12. Ali A, AlHussaini KI. Pesticides: Unintended Impact on the Hidden World of Gut Microbiota. Metabolites. Mar 7 2024;14(3)doi:10.3390\/metabo14030155 <\/span><\/li>\n
  13. Yuan X, Pan Z, Jin C, Ni Y, Fu Z, Jin Y. Gut microbiota: An underestimated and unintended recipient for pesticide-induced toxicity. Chemosphere. Jul 2019;227:425-434. doi:10.1016\/j.chemosphere.2019.04.088<\/span><\/li>\n
  14. Ruuskanen S, Rainio MJ, Gomez-Gallego C, et al. Glyphosate-based herbicides influence antioxidants, reproductive hormones and gut microbiome but not reproduction: A long-term experiment in an avian model. Environ Pollut. Nov 2020;266(Pt 1):115108. doi:10.1016\/j.envpol.2020.115108 <\/span><\/li>\n
  15. Yang Y, Zhou S, Xing Y, Yang G, You M. Impact of pesticides exposure during neurodevelopmental period on autism spectrum disorders – A focus on gut microbiota. Ecotoxicol Environ Saf. Jul 15 2023;260:115079. doi:10.1016\/j.ecoenv.2023.115079<\/span><\/li>\n<\/ol>\n

    Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

    Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
    \nLlegir <\/strong>    Bio Eco Actual Setembre 2024<\/strong><\/a><\/p>\n