{"id":97689,"date":"2024-12-03T08:44:28","date_gmt":"2024-12-03T07:44:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/?p=97689"},"modified":"2024-12-03T08:44:28","modified_gmt":"2024-12-03T07:44:28","slug":"poder-fibra-alimentaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bioecoactual.com\/ca\/2024\/12\/03\/poder-fibra-alimentaria\/","title":{"rendered":"El \u00abpoder\u00bb de la fibra aliment\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

Els aliments vegetals contenen fibra aliment\u00e0ria<\/strong>, un component que no pot ser digerit ni absorbit, completament, pel sistema digestiu hum\u00e0. En l\u2019actualitat, degut a que la nostra dieta no \u00e9s com la que se seguia fa unes d\u00e8cades, el seu consum ha disminu\u00eft molt. Per aquesta ra\u00f3 els professionals de la nutrici\u00f3, i de la salut en general, fan \u00e8mfasi sobre la necessitat de fer-ne un consum de fibra adient i aix\u00ed gaudir de les seves propietats saludables. I degut a aquesta mancan\u00e7a, el mercat dels aliments s\u2019ha disparat en la comercialitzaci\u00f3 de productes rics en fibra. Ara b\u00e9, sabem exactament on trobar-la i qu\u00e8 pot fer per la nostra salut?
\n<\/p>\n

\"fibra
123RFLimited\u00a9ratmaner<\/figcaption><\/figure>\n

La fibra aliment\u00e0ria<\/strong> est\u00e0 present en els aliments vegetals en major o menor proporci\u00f3. Els llegums s\u00f3n els que m\u00e9s fibra aporten, i entre ells, les mongetes, que en proporci\u00f3 en grams per cada 100 grams d\u2019aliment representa un 20%, seguit dels cigrons i les llenties (13%). Respecte als cereals, el pa integral (8,5%) aconsegueix tenir unes 4 vegades m\u00e9s fibra que el pa blanc. No cal oblidar la fruita seca, que tenen entre 5-10%; i fruites i verdures -com les pomes o pastanagues- amb un 2-5%, a t\u00edtol d\u2019exemple1<\/sup>. I per qu\u00e8 mengem ara menys fibra que fa temps? Entre d\u2019altres canvis en els nostres h\u00e0bits alimentaris, cal destacar l\u2019oblit que s\u2019est\u00e0 fent dels llegums en els nostres plats, ja que el consum de llegums avui en dia \u00e9s unes quatre vegades inferior a fa 50 anys2<\/sup>.<\/p>\n

En contraposici\u00f3 a aquest fet, els consumidors busquen -cada cop m\u00e9s-, aliments funcionals que ajudin a millorar el benestar general, i la fibra s\u2019ha posicionat com un ingredient clau per promoure\u2019l. Aquesta tend\u00e8ncia ha fet que les empreses aliment\u00e0ries ampli\u00efn la seva oferta de productes enriquits amb fibra, com ara cereals, pa, snacks i productes l\u00e0ctics. D\u2019aquesta manera s\u2019intenta donar resposta a la demanda d\u2019un consumidor m\u00e9s conscient i exigent en termes nutricionals. Aix\u00ed, el mercat ha vist un increment en productes que inclouen fonts de fibra com els grans sencers, llegums, fruites i verdures, seguint la tend\u00e8ncia cap a dietes m\u00e9s saludables i equilibrades.<\/p>\n

N\u2019hi ha de molts tipus diferents en base a la seva viscositat, solubilitat i fermentabilitat, entre d\u2019altres caracter\u00edstiques<\/p><\/blockquote>\n

Tot i que existeix un acord, m\u00e9s o menys global, de les entitats pertinents en recomanar una ingesta di\u00e0ria de fibra de 25-35 g per a adults1<\/sup>, no nom\u00e9s es tracta de quantitat, ja que no tota la fibra \u00e9s igual. N\u2019hi ha de molts tipus diferents en base a la seva viscositat, solubilitat i fermentabilitat, entre d\u2019altres caracter\u00edstiques. En base a aix\u00f2 existeixen fibres de tipus cel\u00b7lulosa, hemicel\u00b7lulosa, pectines, mid\u00f3, inulina, gomes, muc\u00edlags, etc. A m\u00e9s, els aliments no contenen un \u00fanic tipus de fibra sin\u00f3 que poden contenir barreges d\u2019aquestes. I per complicar-ho encara m\u00e9s, aquestes poden ser m\u00e9s o menys llargues i formar estructures de menor i major mida. De fet, el concepte de fibra es va definir inicialment el 1953, i des de llavors aquesta definici\u00f3 ha anat modificant-se, ja que costa trobar una manera de parlar de la fibra aliment\u00e0ria que sigui inequ\u00edvoca i englobi totes les varietats existents. Per aquesta ra\u00f3 encara avui \u00e9s un tema de discussi\u00f3.<\/p>\n

\"fibra
123RF Limited\u00a9jackf<\/figcaption><\/figure>\n

El seu efecte saludable \u00e9s conegut des de fa molt i molt de temps, per\u00f2 cont\u00ednuament apareixen estudis nous mostrant noves bondats d\u2019aquest component. En aquest sentit, l\u2019acci\u00f3 m\u00e9s coneguda de la fibra es basa en la seva capacitat per regular el ritme intestinal. La fibra present en els aliments vegetals, una vegada arriba a l\u2019intest\u00ed sense ser digerida, \u00e9s capa\u00e7 de retenir aigua, fet que dona lloc a una femta m\u00e9s voluminosa. Aquest fet, n\u2019afavoreix l\u2019evacuaci\u00f3, \u00e9s a dir, permet una funci\u00f3 intestinal m\u00e9s eficient i regular3<\/sup>. Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s cert que un consum elevat pot provocar algun tipus de malestar intestinal.<\/p>\n

Ara b\u00e9, el seu “poder” va molt m\u00e9s enll\u00e0. En els darrers anys s\u2019han constatat els seus efectes positius sobre el sistema cardiovascular, la regulaci\u00f3 dels nivells de colesterol, de glucosa i fins i tot tenir un paper clau en el control del pes, i desenvolupament de l\u2019obesitat, diabetis tipus 2, c\u00e0ncer, etc., tal i com demostren tot un conjunt d\u2019investigacions portades a terme per centres de recerca de tot el m\u00f3n3<\/sup>.<\/p>\n

Aquesta tend\u00e8ncia ha fet que les empreses aliment\u00e0ries ampli\u00efn la seva oferta de productes enriquits amb fibra, com ara cereals, pa, snacks i productes l\u00e0ctics<\/p><\/blockquote>\n

En les darreres d\u00e8cades, se n\u2019ha descrit tamb\u00e9 el gran potencial per a millorar la nostra microbiota intestinal. Aquests estudis han demostrat que la fibra quan \u00e9s fermentada a l\u2019intest\u00ed, dona lloc a missatgers interns, com s\u00f3n els \u00e0cids grassos de cadena curta (AGCC), que participen en la regulaci\u00f3 del sistema immunitari i del sistema nervi\u00f3s en processos ben complexos com la son. En el nostre entorn proper, s\u2019estan duent a terme estudis que intenten augmentar el coneixement sobre l\u2019impacte de la fibra en aquests contexts.<\/p>\n

Un exemple s\u00f3n les investigacions realitzades sobre la fibra en diferents etapes fisiol\u00f2giques de la dona en l\u2019Institut de Recerca en Nutrici\u00f3 i Seguretat Aliment\u00e0ria (INSA) de la Universitat de Barcelona. D\u2019una banda s\u2019est\u00e0 estudiant el paper de la fibra en mares gestants i lactants. En aquesta etapa, sembla ser que el seu impacte positiu a nivell intestinal, sobre la microbiota i el sistema immunitari s\u2019exerceix tant sobre la mare com en el nad\u00f3. A m\u00e9s, alguns dels efectes positius sobre els fills d\u2019una mare que consumeix la quantitat adequada de fibra aliment\u00e0ria en aquestes etapes, es poden perllongar, fins i tot, quan aquests es fan grans4<\/sup>. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 estudiant el seu efecte regulador en una etapa posterior en la vida de la dona, la menopausa. Se sap que en aquesta etapa les dones presenten alteracions de la son.<\/p>\n

Des de l\u2019INSA s\u2019ha engegat un estudi cl\u00ednic per poder establir l\u2019efecte de la fibra en la seva prevenci\u00f3. Esperem que un cop finalitzades aquestes recerques, les evid\u00e8ncies sobre el “poder” de la fibra siguin encara moltes m\u00e9s!<\/p>\n

Refer\u00e8ncies:<\/h4>\n
    \n
  1. https:\/\/knowledge4policy.ec.europa.eu\/health-promotion-knowledge-gateway\/dietary-fibre_en<\/a><\/li>\n
  2. Varela-Moreiras G, \u00c1vila JM, Cuadrado C, del Pozo S, Ruiz Y, Moreiras O. 2010. Evaluaci\u00f3n de los productos de consumo y dietas patterns en Espa\u00f1a por la Food Consumption Survey: updated information. Eur J Clin Nutr 64 Suppl 3:S37-43<\/li>\n
  3. Reynolds A, Mann J, Cummings J, Winter N, Mete E, Te Morenga L. Carbohydrate calidad y human health: a series of systematic reviews and meta-analyses. Lancete. 2019 Feb 2;393(10170):434-445. doi: 10.1016\/S0140-6736(18)31809-9<\/a>.<\/li>\n
  4. Ceballos-S\u00e1nchez D, Casanova-Crespo C, Rodr\u00edguez-Lagunas MJ, Castillo M, Massot-Cladera M, P\u00e9rez-Cano F. Maternal Dieta Enriquece en Fibero y Polyphenols durante Pregestaci\u00f3n, Gestaci\u00f3n, Lactation Has en Intestinal Trophic Effect in Both the Dam and the Offspring Biol. Life Sci. Foro 2023, 29(1), 2; https:\/\/ doi.org\/10.3390\/IECN2023-15970<\/a><\/li>\n<\/ol>\n

    Autor:\u00a0<\/strong>Dr. Francisco J. P\u00e9rez-Cano, Professor de la Facultat de Farm\u00e0cia i Ci\u00e8ncies de l\u2019Alimentaci\u00f3 i investigador de l\u2019INSA, Universitat de Barcelona<\/p>\n

    Subscriu-te<\/strong><\/a> a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu<\/strong><\/p>\n

    Bio Eco Actual<\/em><\/strong>, el teu mensual 100% ecol\u00f2gic<\/em>
    \nLlegir <\/strong>    Bio Eco Actual Desembre 2024<\/strong><\/a><\/p>\n