Tots els aliments processats industrialment tenen alguna cosa en com\u00fa, porten additius alimentaris. El fabricant afegeix aquests additius amb la intenci\u00f3 d’evitar el seu deteriorament durant l’emmagatzematge i transport, per preservar o millorar les seves caracter\u00edstiques f\u00edsiques o qu\u00edmiques, la seva aparen\u00e7a i \/ o per afegir peculiaritats organol\u00e8ptiques de les que l’aliment per si mateix no t\u00e9. Aquesta addici\u00f3 d’additius diferencia els aliments industrials dels aliments artesanals o processats a la manera tradicional.<\/p>\n
<\/p>\n
Els additius alimentaris s\u00f3n mat\u00e8ria desconeguda per a la gran majoria dels consumidors i sempre causa de preocupaci\u00f3. Per\u00f2, que s\u00f3n i per a qu\u00e8 serveixen? La directiva 89\/107 \/ CEE els defineix com “qualsevol subst\u00e0ncia que normalment no es consumeixi com a aliment en si, ni es faci servir com a ingredient caracter\u00edstic en l’alimentaci\u00f3, independentment que tingui o no valor nutritiu, i que la seva addici\u00f3 intencionada als productes alimentaris , amb un prop\u00f2sit tecnol\u00f2gic en la fase de la seva fabricaci\u00f3, transformaci\u00f3, preparaci\u00f3, tractament, env\u00e0s, transport o emmagatzematge, tingui, o es pugui esperar raonablement que tingui, directament o indirectament com a resultat que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin en un component d’aquests productes alimentaris”.<\/i><\/p>\n
Des d’antic es fan servir t\u00e8cniques de conservaci\u00f3 com el fumat, el salat, l’assecat i el fred. A Mesopot\u00e0mia es va introduir el llevat, a l’Antic Egipte l’\u00e0cid ac\u00e8tic dilu\u00eft, el di\u00f2xid de sofre a Gr\u00e8cia i Roma, i les esp\u00e8cies i colorants per a conservar i millorar les caracter\u00edstiques dels aliments. Per\u00f2 no \u00e9s fins a la primera meitat del segle XX, gr\u00e0cies al desenvolupament de la qu\u00edmica i la seva aplicaci\u00f3 a l’alimentaci\u00f3, que s’introdueixen en els aliments emulsionants, edulcorants, conservants i antioxidants, permetent una producci\u00f3 massiva com mai abans en la hist\u00f2ria de la humanitat.<\/p>\n
Els additius alimentaris s’agrupen segons l’activitat que realitzen. Trobem subst\u00e0ncies que impedeixen les alteracions qu\u00edmiques i biol\u00f2giques, s\u00f3n els antioxidants<\/strong> i conservants<\/strong>, les estabilitzadores de les caracter\u00edstiques f\u00edsiques, com emulgents, espessidors, gelificants, antiescumants, antiaglutinants, , humectants i reguladors de pH,<\/strong> les correctores de les qualitats del producte, com els milloradors de la panificaci\u00f3, els correctors de la vinificaci\u00f3 i reguladors de la maduraci\u00f3<\/strong>, i les modificadores de les caracter\u00edstiques organol\u00e8ptiques, com colorants, potenciadors del sabor, edulcorants artificials i aromes<\/strong>. Hi ha additius d’origen natural, com l’extracte de roman\u00ed E-392 o la curcumina E-100, o sint\u00e8tics, com l’aspartam E-951.<\/p>\n La legislaci\u00f3 europea estableix que han d’estar etiquetats en el producte alimentari ja sigui amb el seu nom, funci\u00f3, o n\u00famero E. La lletra E, seguida al menys de tres d\u00edgits, indica que l’additiu ha estat avaluat pel Comit\u00e8 Cient\u00edfic de l’Alimentaci\u00f3 i que el seu \u00fas a la UE est\u00e0 acceptat per considerar-se segur. La xifra de les centenes indica la funci\u00f3 que realitza l’additiu: 1 colorants, 2 conservants, 3 antioxidants i reguladors del pH, 4 agents que actuen sobre la textura, 5 correctors de l’acidesa i subst\u00e0ncies minerals, 6 potenciadors del sabor, i 9 edulcorants. El d\u00edgit de les desenes ens diu la fam\u00edlia de l’additiu, i les unitats serveixen per identificar la subst\u00e0ncia. Vegem com a exemple l’E-120, en el qual el n\u00famero 1 ens indica que es tracta d’un colorant, el n\u00famero 2 que \u00e9s de color vermell, i el 0 identifica la subst\u00e0ncia, l’\u00e0cid carm\u00ednic o carm\u00ed, colorant natural que s\u2019obt\u00e9 de l’insecte cotxinilla (Dactylopius coccus<\/i>) i que s’utilitza entre altres en el xori\u00e7o, iogurts de maduixa i vermuts. Es considera molt perill\u00f3s i sospit\u00f3s de ser \u00a0cancerigen.<\/p>\n Un altre exemple d’additiu natural, en aquest cas de nul\u00b7la toxicitat, \u00e9s l’\u00e0cid s\u00f2rbic, obtingut de les baies del azarollo (Sorbus aucuparia<\/i>). Conservant del grup E-200-203 \u00e0cid s\u00f2rbic i sorbats, \u00e9s \u00e0mpliament utilitzat en alimentaci\u00f3 i s’empra en brioixeria i fleca, salses, derivats lactis, melmelades, fruita seca i transformats de fruita, refrescs, begudes energ\u00e8tiques, vins, adobats, embotits, productes carnis…<\/p>\n Existeixen evid\u00e8ncies que certs additius produeixen alteracions funcionals com p\u00e8rdua de pes, efecte laxant i alteraci\u00f3 del comportament, processos d’al\u00b7l\u00e8rgia o hipersensibilitat, com asma, urtic\u00e0ria i n\u00e0usees, manifestacions no neopl\u00e0siques, com hepatomeg\u00e0lia i c\u00e0lculs urinaris, o b\u00e9 neopl\u00e0siques per ser mutag\u00e8nics o carcinog\u00e8nics. S\u00f3n els colorants E-102 tartracina, E-104 groc quinolina, E-110 groc taronja, E-120 cotxinilla, E-122 azorrubina, E-123 amarant, E-124 Ponceau 4R, E-127 eritrosina, E-128 vermell 2G, e-129 vermell allura AC, e-131 blau patentat, e-142 verd \u00e0cid, e-153 carb\u00f3 vegetal, e-154 marr\u00f3, artificials i molt perillosos. Usats en xiclets, caramels, refrescos, sucs i salses, poden produir al\u00b7l\u00e8rgies i c\u00e0ncer. <\/strong>Els conservants E-210 \u00e0cid benzoic, E-214 P-hidroxil Etil, E-216 hidroxil propil, E-220-228 sulfits, E-249-252 nitrits, i l’estabilitzant E-450-452 difosfats, \u00e0mpliament usats, produeixen alteracions funcionals i c\u00e0ncer.<\/p>\n No tenim obligaci\u00f3 de consumir aliments que continguin additius alimentaris. \u00c9s una opci\u00f3 que podem rebutjar<\/strong>. Sempre hem de triar aliments frescos i de temporada en lloc d’aliments processats, i optar per aquells que utilitzin el menor nombre d’additius i que siguin de nul\u00b7la toxicitat examinant la informaci\u00f3 del producte recollida en l’etiqueta.<\/p>\n Autor:\u00a0<\/em><\/strong>Ra\u00fal Mart\u00ednez,\u00a0Diet\u00e8tica i dieto ter\u00e0pia<\/i> Homo toxicolog\u00eda<\/i><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tots els aliments processats industrialment tenen alguna cosa en comú, porten additius alimentaris. El fabricant afegeix aquests additius amb la intenció d’evitar el seu deteriorament durant l’emmagatzematge i transport, per preservar o millorar les seves característiques físiques o químiques, la seva aparença i \/ o per afegir peculiaritats organolèptiques de les que l’aliment per si […]<\/p>\n","protected":false},"author":419,"featured_media":9909,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7166,7176],"tags":[],"class_list":["post-9912","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-nutricio","category-seguretat-alimentaria"],"yoast_head":"\n