Les comunitats aut\u00f2nomes tendeixen a afavorir la subcontractaci\u00f3 a empreses de c\u00e0tering davant de la gesti\u00f3 directa per part de les comunitats escolars .. El model actual repercuteix en la qualitat nutricional del menjar servit en els menjadors escolars, amb una escassa proporci\u00f3 de verdures, exc\u00e9s de prote\u00efna animal i ab\u00fas de fregits.<\/p>\n
<\/p>\n
La complexa normativa sobre menjadors escolars a Espanya afavoreix la subcontractaci\u00f3 a empreses de c\u00e0tering i dificulta l’adopci\u00f3 d’alternatives ecol\u00f2giques i de proximitat, conclou l’informe\u00a0\u200b<\/strong>‘La Alimentaci\u00f3n escolar en Espa\u00f1a. Hacia un modelo m\u00e1s saludable y sostenible’<\/em>,\u00a0dirigit per l’Associaci\u00f3 Del Campo al Cole i documentat pel col\u00b7lectiu Carro de Combat.<\/p>\n Aix\u00ed, tot i que el marc regulador nacional estableix diversos tipus de gesti\u00f3, inclosa la gesti\u00f3 per part dels propis centres escolars, les legislacions adoptades per les diferents comunitats aut\u00f2nomes tendeixen a donar prioritat a la subcontractaci\u00f3 amb empreses externes. En aquest sentit, segons dades del Ministeri de Sanitat, el 61% dels centres disposen d’un servei de menjador subcontractat amb una empresa externa<\/strong>. A m\u00e9s, la legislaci\u00f3nfavorece sovint la contractaci\u00f3 de grans empreses, el que ha portat a la concentraci\u00f3 del sector en unes poques empreses.<\/p>\n Aquest model t\u00e9 clares repercussions sobre el menjar que se serveix als menjadors escolars. Aix\u00ed, l’estudi conclou que bona part dels men\u00fas analitzats no segueixen les recomanacions recollides en el Document de Consens per a l’alimentaci\u00f3 en centres educatius<\/strong><\/em>, elaborat per experts per enc\u00e0rrec de l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutrici\u00f3 (AESAN), o per publicacions similars realitzades per les pr\u00f2pies comunitats aut\u00f2nomes. Aix\u00ed, en els men\u00fas destaca l’escassa proporci\u00f3 de verdures, tot i les recomanacions per fer dels vegetals un element fonamental dels men\u00fas, l’exc\u00e9s de prote\u00efna animal i l’ab\u00fas de fregits.<\/p>\n La normativa dificulta m\u00e9s l’adopci\u00f3 d’iniciatives ecol\u00f2giques i de proximitat.<\/strong> Sibien, segons apunta el Ministeri d’Agricultura, les cuines in situ segueixen sent majorit\u00e0ries, la tend\u00e8ncia \u00e9s a desmantellar per instal\u00b7lar cuines centrals des de les que despr\u00e9s es reparteix el menjar ja preparat. L’Administraci\u00f3 Central, per altra banda, no ha fomentat aquestes iniciatives i ha deixat fora el sector de la restauraci\u00f3 i el c\u00e0tering del seu Pla de Contractaci\u00f3 P\u00fablica Verda de l’any 2008. La Uni\u00f3 Europea, per la seva banda, ha avan\u00e7at durant els \u00faltims anys en una s\u00e8rie de recomanacions per a la compra p\u00fablica responsable en el sector de la restauraci\u00f3 i el c\u00e0tering.<\/p>\n Aquestes tend\u00e8ncies en el sector han portat a molts pares i mares a Espanya a iniciar una batalla per recuperar la gesti\u00f3 dels menjadors escolars, amb l’objectiu de controlar millor el que se serveix i, en molts casos encara que no en tots, per introduir principis \u00e8tics i mediambientals en la selecci\u00f3 de productes utilitzats. Aquesta pugna ha estat recolzada per la constituci\u00f3 de la Plataforma d’Menjadors Responsables, de la qual formen part la Confederaci\u00f3 Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA), Ecologistes en Acci\u00f3 i VSF Just\u00edcia Aliment\u00e0ria Global. En l’Informe es recull el Manifest i Dec\u00e0leg d’aquesta plataforma, amb recomanacions i peticions a les autoritats competents.<\/p>\n – Uns 666.300 alumnes d’educaci\u00f3 infantil (36,2%) i gaireb\u00e9 806.000 estudiants (el 27,7%) de Prim\u00e0ria van menjar al menjador del col\u00b7legi en el curs 2014-15, segons les \u00faltimes dades disponibles del Ministeri d’Educaci\u00f3, en els que no s’inclou la Comunitat Valenciana.<\/p>\n – El 61% dels centres disposen d’un servei de menjador subcontractat amb una empresa externa, segons dades del Ministeri de Sanitat<\/p>\n – Composici\u00f3 dels men\u00fas: Segons la publicaci\u00f3 Nutrici\u00f3 i Alimentaci\u00f3 en l’\u00c0mbit Escolar<\/strong><\/em>, que inclou un estudi realitzat sobre 50 men\u00fas escolars, el primer plat m\u00e1scom\u00fan s\u00f3n les pastes i arrossos bullits (22%), seguits de sopes i brous (20 %), de llegums guisades (16%) i de nou pastes i arrossos per\u00f2 en aquest cas guisats (10%). En el cas dels segons plats, un 39% dels plats analitzats eren de carn, mentre que els embotits suposaven el 16% i els aliments preparats un 10%.<\/p>\n Segons el m\u00e8tode de cocci\u00f3, el 62% dels primers plats s\u00f3n bullits o cuits, per\u00f2 en els segons plats regnen, per\u00f2, els fregits, que se serveixen en un 56% dels casos – Les dietes amb un elevat consum d’aliments d’origen animal suposen majors emissions de CO2, aix\u00ed com un major consum de terra, aigua i energia, que aquelles basades majorit\u00e0riament en aliments d’origen vegetal. El sector ramader \u00e9s responsable del 18% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle mesurats en equivalents de CO2, ocupa el 70% de la superf\u00edcie agr\u00edcola i el 30% de la superf\u00edcie terrestre del planeta i \u00e9s responsable del 8% del consum mundial d’aigua, segons dades de la FAO.<\/p>\n – La participaci\u00f3 del sector primari en la c<\/strong>a<\/em>dena aliment\u00e0ria dominant<\/strong> <\/em>de la restauraci\u00f3 col\u00b7lectiva \u00e9s residual i la pres\u00e8ncia de cadenes curtes i la utilitzaci\u00f3 d’aliments locals s\u00f3n excepcionals. Segons dades de VSF-Just\u00edcia Aliment\u00e0ria Global, tan sols el 22,7% de la carn, el 8,8% de les verdures i hortalisses, i el 2,4% fruita s’adquireix a productors primaris, mentre que la compra a majoristes \u00e9s del 61,8% 74,4% i del 78,2% respectivament.<\/p>\n – Malbaratament de menjar: El Ministeri d’Agricultura, en les escoles de Prim\u00e0ria es malgasta una mitjana d’entre 60 i 100 grs per comensal i menjar. Aix\u00ed, el volum total de desaprofitament en menjadors escolars en ensenyament primari a Espanya \u00e9s superior als 10 milions de quilos a l’any.<\/p>\n Carro de Combate<\/em><\/strong>\u00a0\u00e9s un projecte period\u00edstic que investigasobre l’origen dels productes i les condicions laborals en qu\u00e8 s\u00f3n fabricats, per tal de visibilitzar els impactes socials i ambientals de les mercaderies que consumim, aix\u00ed com indagar en les alternatives a l’abast d’un consumidor cr\u00edtic i solidari.<\/p>\n del Campo al Cole\u00a0<\/em><\/strong>\u00e9s una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que realitza campanyes de sensibilizaci\u00f3ne incid\u00e8ncia pol\u00edtica sobre alimentaci\u00f3 escolar sostenible. A m\u00e9s assessora centres escolars sobre introducci\u00f3 de men\u00fas agroecol\u00f2gics, i lidera un projecte de distribuci\u00f3 d’aliments de proximitat i temporada a centres escolars de Madrid.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les comunitats autònomes tendeixen a afavorir la subcontractació a empreses de càtering davant de la gestió directa per part de les comunitats escolars .. El model actual repercuteix en la qualitat nutricional del menjar servit en els menjadors escolars, amb una escassa proporció de verdures, excés de proteïna animal i abús de fregits.<\/p>\n","protected":false},"author":419,"featured_media":112087,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7164],"tags":[],"class_list":["post-9997","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-actualitat"],"yoast_head":"\nDades sobre alimentaci\u00f3 escolar a Espanya<\/h3>\n
\nSegons un altre estudi sobre menjadors a la Comunitat de Madrid, publicat pel FROM el 2010, se servia verdura nom\u00e9s 1,37 vegades per setmana (la mateixa freq\u00fc\u00e8ncia que els embotits), enfront de les 4,03 vegades de les llegums o les 1 , 96 dels cereals. Per la seva banda, les carns se servien 2,61 vegades per setmana, el peix 1,73 vegades, els embotits 1,36 vegades i els ous, 1,12.<\/p>\nSobre els autors<\/h3>\n