La legislació europea diu que només la modificació genètica es pot considerar una invenció patentable en el cultiu de plantes. Tot i això, ja hi ha 200 patents sobre millora tradicional, ja que les grans empreses de llavors aprofiten les llacunes de la llei de patents.
Els obtentors necessiten accedir al material genètic per poder adaptar les plantes a noves plagues i malalties o condicions climàtiques canviants. La inseguretat jurídica actual del sistema europeu de patents obstaculitza greument el treball dels obtentors. Molts s’abstenen de treballar en un tret específic perquè no poden córrer el risc d’infringir una patent d’una gran empresa.
Per posar un exemple, diverses empreses com BASF, Bayer o Rijk Zwann van presentar més d’una dotzena de patents sobre una resistència contra el virus de la rugosa marró del tomàquet (TOBRFV), també conegut com a virus Jordan, tot i que només van utilitzar la millora tradicional que, segons la legislació europea sobre patents, no es pot patentar. Això vol dir que altres obtentors es veuran descoratjats per la immensa inseguretat jurídica.
Les empreses reivindiquen diverses regions genòmiques. Totes les plantes de tomàquet que hereten les variacions genètiques generades a través de qualsevol tipus de fitomillorament són reivindicades com a invenció, encara que es produeixin de forma natural i es trobin en espècies silvestres de tomàquets. Els obtentors convencionals que pretenguin produir varietats de tomàquet resistents al virus desconeixeran, en molts casos, el genotip exacte de les plantes. Per tant, per evitar la infracció de la patent, haurien d’analitzar una dotzena de sol·licituds de patent i buscar totes les variants genètiques descrites a la patent. A més, haurien de signar una dotzena de contractes de llicència. Amb aquests impediments, molts obtentors simplement arribaran a la conclusió que no poden cultivar aquests tomàquets en particular sense incórrer en despeses de costosos advocats de patents o anàlisis exhaustives de laboratori. Això bloqueja de fet l’accés al material biològic necessari a la millora tradicional per generar la resistència al virus desitjada. En conseqüència, és probable que la inseguretat jurídica i l’amenaça de costoses batalles legals impedeixin als obtentors generar varietats de tomàquet que es necessiten amb urgència.
Patents com les concedides sobre els tomàquets suposen una greu amenaça per a la diversitat en el cultiu de plantes. Això tindria un efecte devastador sobre la seguretat alimentària a Europa. És necessària l’acció política dels 39 Estats membres de l’Oficina Europea de Patents i de la UE per garantir la interpretació correcta de la legislació europea sobre patents.
Recolza la campanya: www.no-patents-onseeds.org/en/campaign
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2024
