En ple segle XXI, l’alimentació, que ens hauria de nodrir i mantenir sans, s’ha convertit en una de les principals causes de malaltia. Com és possible que, ara que sabem més que mai de nutrició, la població cada vegada mengi pitjor?
Una anàlisi exhaustiva dels hàbits alimentaris i de la prevalença de malalties cròniques a tot el món, publicada l’any 2019 en una de les revistes mèdiques més respectades (The Lancet), va trobar que les dietes poc saludables són responsables d’una de cada cinc morts prematures (per damunt del tabac!) el que equival a unes 11 milions de morts prevenibles anuals. Els factors dietètics responsables d’aquesta situació són el consum elevat de sal, sucre afegit i greixos trans (propis d’aliments ultraprocessats), així com de carn vermella i embotits; a més d’una ingesta insuficient de fruites, fruita seca i cereals integrals.
Paradoxalment, els aliments que més mal ens fan són els més acceptats socialment. Són a cada casa, se serveixen als restaurants, els trobem a escoles i hospitals. En molts països per tot el planeta, els aliments ultraprocessats rics en greixos saturats i trans, sal, sucre afegit i additius, constitueixen ja més del 50% de la dieta de la població. Al que els rebutja se’l considera estrany o se’l titlla d’extremista.
Les dietes poc saludables són responsables d’una de cada cinc morts prematures (per sobre del tabac!)
Les conseqüències són visibles per a tothom. Abans fins i tot de desenvolupar malalties cròniques com ara diabetis i problemes cardiovasculars, la població, fins i tot en edats joves, cada cop pateix i consulta més per trastorns digestius i alteracions immunitàries.
En els darrers 40 anys malalties digestives com la dispèpsia funcional, la síndrome de l’intestí irritable, la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn i el càncer colorectal, n’han augmentat la freqüència considerablement. Per exemple, la dispèpsia funcional (dolor o cremor a l’estómac, sensació de pesadesa i inflor, nàusees) és un trastorn sense causa orgànica coneguda que afecta una de cada cinc persones en algun moment de les seves vides.
Tot i que un sol factor no explica al 100% aquestes malalties, tenim cada vegada més evidència a partir d’estudis mèdics, de la relació que hi ha entre el consum de dietes riques en productes ultraprocessats i l’augment d’aquests trastorns. Això passa perquè aquests “aliments”, mancats de fibra i antioxidants, però rics en greixos saturats, sal i additius alteren la microbiota intestinal i afavoreixen els estats d’inflamació crònica i l’estrès oxidatiu.
Hi ha alternativa?
Sí. Les dietes basades principalment en aliments vegetals integrals, com llegums, cereals complets (no refinats), fruites, verdures i fruita seca, han demostrat, estudi rere estudi, ser no només protectores, sinó també reparadores davant de molts trastorns digestius. Per què? Perquè aquests aliments aporten de manera natural fibra, antioxidants, vitamines i fitoquímics que nodreixen la microbiota intestinal, redueixen la inflamació i promouen la salut del sistema immunitari i el metabolisme general.
No cal seguir una dieta perfecta. Només cal tornar a allò simple i tradicional: potatges o amanides de llegums amb verdures i hortalisses, plats d’arròs o pasta amb verdures, civada o pa integral per esmorzar, juntament amb fruita i fruita seca i fruita sencera de postres i com a piscolabis. Cuinar a casa, amb ajuda de conserves saludables com llegums cuits o pans de massa mare comprats, segueix sent una de les maneres més eficaces de recuperar la salut digestiva i no ha d’ocupar tot el nostre temps de descans i lleure, com ens volen fer creure.
Recuperar una alimentació basada en aliments frescos, integrals i d’origen vegetal, ecològics sempre que sigui possible, és una necessitat urgent
A més, cada vegada hi ha més empreses conscients que preparen i comercialitzen plats a base de cereals, llegums i verdures a punt per menjar o que necessiten només una mínima preparació a casa. Així com restaurants i ecobotigues que cuinen aliments vegetals complets, moltes vegades ecològics, de formes respectuoses i sense afegir additius, bé per menjar allà o per portar a casa. Això demostra que sí que hi ha alternativa: menjar bé continua sent possible i accessible, encara que ens vulguin convèncer que és un luxe o una pèrdua de temps.
Aliments ecològics: benefici extra
Un dels mecanismes pels quals aquests aliments són tan beneficiosos i poden prevenir o guarir les malalties intestinals que afecten avui tantes persones, és pel seu contingut en antioxidants. Això ens porta a la pregunta: els aliments ecològics poden oferir-nos un benefici extra?
Paradoxalment els aliments que més mal ens fan són els més acceptats socialment
És molt possible que sigui així. Ja fa 10 anys que una anàlisi exhaustiva comparant diferents grups d’aliments cultivats de forma tradicional davant de l’ecològica va trobar que els aliments ecològics proporcionaven, de mitjana, un 20% més d’antioxidants (polifenols, flavonoides, antocianines i altres), i menor quantitat de cadmi, un metall pesat amb efectes perjudicials en la salut, i per descomptat, molta menor quantitat de residus de pesticides. En alguns casos la concentració de certes vitamines i minerals era també superior.
Vivim immersos en un sistema alimentari que ha normalitzat allò artificial, allò ràpid i allò excessivament processat. Recuperar una alimentació basada en aliments frescos, integrals i d’origen vegetal, amb protagonisme dels productes ecològics sempre que sigui possible, no és una moda ni un luxe sinó una necessitat urgent.
Davant d’una epidèmia silenciosa que ens emmalalteix, tenim la possibilitat, i la responsabilitat, de tornar a triar allò que de debò ens nodreix i sana.
Autora: Miriam Martínez Biarge, Metge Pediatre
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2026
