Amigos de la Tierra 22/12/2016
“El Casino de la Fam” denuncia el paper criminal de l’especulació com una causa principal de la fam al món.
L’1 de desembre, després d’un llarg procés de negociacions, la Comissió Europea va presentar els últims elements tècnics que completen la Directiva de Mercats i Instruments Financers.
Amigos de la Tierra i altres organitzacions de la societat civil compromeses amb la Sobirania Alimentària, consideren que la Directiva no respon al seu objectiu ja que no aconseguirà reduir l’impacte perjudicial de l’especulació sobre els aliments. Coincidint en el temps, Amics de la Terra presenta la seva publicació, “El Casino de la Fam”, on denuncia el paper criminal de l’especulació com una de les causes principals de la fam al món.
va presentar la publicació al Casino de la Fam, en la qual mitjançant diferents col·laboracions s’explica què és l’especulació alimentària i les seves conseqüències, les regulacions existents com la directiva MIFID II i quines línies s’haurien de seguir per limitar els impactes de l’especulació en les poblacions més vulnerables.
2.000 milions de persones utilitzen més del 50% dels seus ingressos per adquirir aliments; qualsevol variació en el preu dels mateixos pot ser devastadora per a aquestes famílies. L’Organització Mundial per l’Agricultura i l’Alimentació, la FAO, assenyala que 800 milions de persones passen fam, segons xifres de 2015. Les causes d’aquesta situació tan dramàtica es troben en els mercats financers i un sistema agroalimentari seu objectiu és el benefici de les grans empreses i no la producció d’aliments per a la població.
El 2012, després d’un pic en els preus dels aliments, la Unió Europea va començar a preparar la directiva MIFID en un intent de regular l’especulació i amb la finalitat última de reduir la volatilitat excessiva dels preus. Les organitzacions socials van posar sobre la taula les seves demandes per a restringir l’especulació de forma efectiva, però, la intensa pressió del lobby financer va aconseguir una directiva plena de llacunes i ambigüitats.
La Directiva incloïa una segona fase, en la qual l’autoritat reguladora europea, ESMA (Autoritat Europea de Valors i Mercats) desenvoluparia els aspectes tècnics i financers per a fer efectiva la regulació. La proposta de l’ESMA coincidia i coincideix “sorprenentment” amb la posició mostrada per la indústria financera en comunicats i diferents documents públics. Tant és així que, al març de 2016, la Comissió Europea es va trobar amb l’oposició al text per part del Parlament, i es va veure obligada a rebutjar la proposta de l’ESMA. Les normes presentades l’1 de desembre a Brussel·les per la Comissió Europea només difereix de l’anterior en qüestions simbòliques i de poc calat.
El text aprovat al desembre, reflecteix les premisses de l’ESMA, premisses que en cap cas compleixen amb els criteris de restricció proposats des d’un principi, els quals constituïen el motiu central de la directiva. L’Agència proposa que els contractes especulatius en mans d’una persona / empresa puguin arribar al 35% del comerç de derivats d’un aliment determinat. D’aquesta manera, un fons especulatiu pot controlar, per exemple, els derivats del blat equivalents al 35% del blat subministrable total. Un altre exemple: Al juliol de 2010 un fons de cobertura amb seu a Londres va aconseguir comprar el 7% de la producció mundial de cacau, o 241.000 tones, en una transacció que és suficient per proveir a Alemanya per un any sencer. El preu es va disparar durant mesos.
L’alimentació no pot dependre d’un mercat financer que llança els daus i creua els dits, mentre juga amb la vida de milions de persones. Aquest mercadeig tens unes repercussions immenses: la fam no se solucionarà únicament des de perspectives tècniques i tecnològiques, sinó polítiques. Les decisions sobre quant, com i on comercialitzar els aliments han d’estar en mans de les persones, tal com reivindica la Sobirania Alimentària.
Informe: El casino de la fam. Com influeixen els bancs i l’especulació financera en el preu dels aliments
