Amigos de la Tierra 19/01/2017
Campanya No al TTIP convoca mobilitzacions en més de 20 ciutats per frenar el CETA.

El proper 21 de gener la campanya No al TTIP, de la qual forma part Amigos de la Tierra, ha convocat al costat d’altres organitzacions socials i polítiques europees un Dia d’Acció Global per demanar al Parlament Europeu que voti «no» a l’acord comercial i d’inversions entre la UE i Canadà, el CETA. A l’Estat espanyol s’han sumat més de 20 ciutats a aquesta convocatòria.

Està previst que el proper 14 de febrer el ple del Parlament Europeu a Estrasburg voti la ratificació del CETA. Per tal motiu, la societat civil, sindicats, agricultors i activistes d’organitzacions ciutadanes, culturals i polítiques de tot Europa, també del tot l’Estat espanyol, sortiran al carrer el proper dissabte 21 de gener amb l’objectiu de frenar aquest tractat econòmic i comercial entre la UE i Canadà, també conegut com el «TTIP canadenc».

«El moviment europeu contra els acords comercials com TTIP i CETA ha aconseguit posar contra les cordes les negociacions comercials de la UE», ha declarat Luis Rico, membre de la campanya. «La societat s’està rebel·lant contra el contingut d’aquests acords, que estan pensats únicament per incrementar el flux d’inversions, el comerç i el poder de les grans empreses. Proposem un model comercial que eviti els efectes negatius de la globalització. Per això el dissabte tornarem a sortir al carrer per dir que les persones i el planeta estan abans que les multinacionals», ha conclòs Rico.

En el cas que es ratifiqui del CETA, el pròxim 14 de febrer àmplies seccions d’aquest acord comercial i d’inversions s’aplicaran provisionalment, fins i tot abans que sigui votat per la seva confirmació final en els diferents parlaments nacionals dels 28 membres de la Unió Europea (UE).

Però abans d’aquesta votació decisiva, diverses comissions parlamentàries han d’expressar i votar la seva opinió sobre el tractat. Al desembre la resolució de la Comissió d’Ocupació i Assumptes Socials (EMPL) va recomanar votar en contra el CETA. No obstant això, la Comissió de Medi Ambient (ENVI) que es va celebrar el passat dijous 12 de gener va respaldar l’acord. El proper 24 de gener serà la Comissió de Comerç Exterior (INTA) qui hagi de definir-se sobre el tractat.

Per aquest motiu, la campanya No al TTIP ha estat mantenint nombrosos contactes amb europarlamentàries i europarlamentaris, i ha celebrat reunions amb representants d’algunes forces polítiques al Parlament Europeu.

La campanya ha constatat la profunda divisió interna que hi ha als grups socialdemòcrata (S & D) i demòcrata-liberal (ALDE), on diversos europarlamentaris han votat en contra d’aquest tipus d’acords i han exposat les seves preocupacions davant els greus perills que implica l’aplicació d’aquest tractat en aspectes com l’ocupació, el sector agrícola, el principi de precaució, els serveis públics o la futura cooperació reguladora.

«És una fal·làcia dir que aquest tipus d’acords comercials i d’inversió és una forma de governar la globalització o de millorar la governança global», ha manifestat Cuca Hernández, membre de la campanya. «El text del CETA», ha afegit Hernández, «crida barreres comercials a les salvaguardes per a la salut i el medi ambient; tracta d’establir tribunals per garantir els guanys de les grans multinacionals; i desregularitza molts aspectes que tenen relació amb els serveis públics i els drets laborals. Encara que ens ho vulguin vendre com un intent de governar la globalització, el CETA aprofundeix l’actual crisi global de desregulació del mercat, l’ocupació i el capital».

La campanya No al TTIP ha exposat a les europarlamentàries / us espanyoles / és que el text del CETA i la «declaració interpretativa» que l’acompanya inclou aspectes preocupants, com ara:

• El CETA suposa l’acceptació que les empreses multinacionals puguin demanar als governs per adoptar mesures legítimes i no discriminatòries per a la protecció de la població i del planeta. Aquest acord consagra un sistema judicial paral·lel i unidireccional a què els inversors estrangers poden acudir per defensar els seus interessos eludint el sistema jurídic existent.

• En el text d’aquest acord el desenvolupament dels drets laborals i el desenvolupament sostenible són voluntaris i no legalment vinculants, pel que no poden ser efectivament reforçades mitjançant sancions.

• El CETA limita seriosament la capacitat dels governs per crear, expandir i regular els serveis públics i per revertir liberalitzacions i privatitzacions fracassades.

• El CETA fa que el Canadà i la UE siguin més vulnerables a les crisis financeres ja que es produirà una major liberalització dels mercats financers.

• Un estudi independent dels impactes econòmics del CETA prediu que es perdran llocs de treball tant a la UE com a Canadà.

• El CETA podria augmentar el cost de les prescripcions de medicaments i impactaria negativament en drets fonamentals com el dret a la privacitat i la protecció de dades. També limitaria la capacitat tant de la UE com de Canadà d’actuar contra patents excessives.

• Les clàusules del CETA pel que fa a cooperació reguladora i a la capacitat normativa dels estats posarien obstacles addicionals a les regulacions, reforçant el paper dels lobbies en els processos democràtics i soscavant potencialment l’adopció de polítiques d’interès públic.

• Tant al Canadà com a la UE, el CETA exposaria a agricultores i agricultors a més pressió a causa de la competitivitat comercial, el que suposaria una debilitació d’aquest sector. Així mateix suposaria un major impediment per a les polítiques de compra pública de promoció de productes de proximitat i amenaçaria els estàndards de producció i processament d’aliments, fent impossible el desenvolupament d’una agricultura sostenible.

• El CETA posa en greu risc el principi de precaució consagrat en el Tractat de la UE, principi que protegeix consumidors, salut pública i medi ambient.

Convocatories a l’Estat espanyol: www.noalttip.org/acciones-descentralizadas-21e 

Deja un comentario

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí