FairTrade

Llegir Part I

En aquesta “era del consumisme”, potser la crisi estigui sent l “oportunitat” per, entre altres coses, fer-nos més conscients, com a consumidors. I és que, cada vegada, hi ha més gent interessada en saber què consumim, per què, qui decideix el que consumim i quines conseqüències té.

Com ja vam començar a tractar en el número anterior, en aquestes qüestions porten treballant més de vint anys totes les organitzacions i entitats involucrades en el Comerç Just. La seva experiència demostra que és possible una altra economia en la que, sense renunciar a la rendibilitat econòmica, s’atengui a valors com la justícia social,
la solidaritat, la cooperació, la participació i el respecte al medi ambient.

A Espanya, el cafè és el producte de comerç just més venut. Segons l’últim informe de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo (CECJ), representa el 40’4 % del total de les vendes en alimentació de Comerç Just. El segueixen el cacau i el sucre.

Sabem a més que, el cafè és la segona mercaderia que més es comercialitza al món, després del petroli. Cada dia es beuen al món, més de 1600 milions de tasses de cafè. Més de 125 milions de persones viuen del seu cultiu, i d’ells, uns 25 milions són petits productors que estan distribuïts per més de 50 països del món. No obstant això, tot i l’expansió d’aquest mercat, les famílies productores amb prou feines poden sobreviure. Les grans multinacionals i els seus intermediaris paguen a aquests productors uns preus que, en molts casos, estan per sota del cost de producció i són unes quantitats tan escasses que no cobreixen les seves necessitats bàsiques. En aquest sentit, el Comerç Just permet a camperols i artesans, la possibilitat de millorar els seus ingressos, les seves condicions de vida i les de les seves comunitats. Ells són la primera baula de la cadena de Comerç Just.

“…joves que poden estudiar gràcies a una beca, dones que ja poden decidir sobre la seva vida, nens que aprenen a llegir…”

La  segona  baula la constitueixen les importadores que són les Ong ‘s i les empreses que compren als productors desfavorits per després vendre a les botigues de Comerç Just o a cadenes convencionals . A més de pagar un preu més just als productors, pre-financen, estableixen contractes anuals i els assessoren per millorar la qualitat del producte i l’explotació. A més, realitzen activitats de sensibilització i pressió política. Idees, Setem, Alternativa3, Intermón Oxfam… són algunes de les organitzacions que van ser pioneres a Espanya en l’àmbit del Comerç Just.

En el tema del cafè, Alternativa3, cooperativa que elabora productes ecològics de Comerç Just, va ser la primera a introduir al 1995, la primera Torradora de cafè de Comerç Just d’Espanya. Com ens explica la seva responsable de comunicació i màrqueting, Gemma Guinot, “importem cafè verd de cooperatives de molt diverses procedències: Colòmbia, Costa Rica, Perú, Brasil, Tanzània, Uganda… i, amb la torradora, controlem tot el procés d’elaboració des del  gra verd”.

La tercera baula de la cadena són les botigues de Comerç Just i en els últims anys, també les botigues d’alimentació ecològica, herbolaris… i grans superfícies d’alimentació, en les que, afortunadament, ja trobem molts d’aquests productes amb el seu segell de certificació.

Com diu Intermón Oxfam en una de les campanyes, “a més de nodrir hi ha aliments que canvien vides”. Els consumidors som l’última baula de la cadena. Amb les nostres tasses de cafè, de cacau o de qualsevol aliment o producte de Comerç Just estem participant en moltes històries humanes: joves que poden estudiar gràcies a una beca, dones que ja poden decidir sobre la seva vida, nens que aprenen a llegir… comunitats senceres que poden millorar les seves condicions, tirar endavant i portar una vida digna.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here