33,2 milions d’euros va ser la facturació de productes de Comerç Just registrada a Espanya el 2014, fet que suposa un creixement del 8% respecte l’any anterior. Així ho recull l’informe “El Comerç Just a Espanya 2014. Sector tèxtil i injustícia comercial”,presentat el passat divendres.
A més Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, va signar un manifiest en el qual sol·licita als líders mundials que el Comerç Just sigui incorporat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible que es debaten aquests dies a les Nacions Unides. Aquest acte ha donat inici a la Setmana del Comerç Just a Madrid que aglutinarà diverses activitats des de divendres 25 fins al 11 d’octubre.
Les xifres del Comerç Just el 2014
La principal raó que explica l’increment de les vendes de Comerç Just és el creixent nombre d’espais on es poden trobar aquests productes. De fet, segons l’informe, les compres en grans superfícies van augmentar sis punts respecte a l’any anterior. Actualment, el 35% de les vendes es produeix en aquests establiments, mentre que en el canal HORECA (hostaleria, restauració i càtering) la xifra puja al 37%. Amb un percentatge més baix, del 23,8%, se situen els minoristes. Dins d’aquest grup, les compres realitzades en botigues de Comerç Just van suposar 5,9 milions d’euros (17% del total), lluny dels més de 11 milions obtinguts el 2009. “En aquests establiments especialitzats, del petit comerç, és on es noten els efectes de la crisi.“, ha explicat Juan José Martínez, vicepresident de la CECJ. “Els clients no han disminuït però sí la despesa que realitzen”, ha afegit.
El 2014 la despesa anual per habitant va ser de 71,3 cèntims d’euro en tant que el consum per càpita a Europa és de 13,42 euros
Les dades reflecteixen que l’alimentació continua sent la protagonista indiscutible, amb un 90% de la facturació. Només un producte, el cafè, genera el 42% dels ingressos, encara que el sucre va guanyant terreny ja que ha augmentat en 4,5 punts les seves vendes respecte a l’any passat. Tots dos productes juntament amb els dolços (productes elaborats amb sucre i / o cacau) són els responsables de gairebé tres quartes parts de les vendes. D’altra banda, l’artesania es manté estable, tot i que en nivells baixos. En aquest subsector el més venut són els complements, seguits dels articles tèxtils, que representen un 1,5% de la facturació. Per la seva banda, la cosmètica augmenta les seves vendes que constitueixen un 2% del total.
Dels productes de Comerç Just venuts, una majoria (77%) compta amb el segell Fairtrade, la certificació més estesa a nivell mundial que garanteix el compliment dels principis del Comerç Just. D’ells, una part ha estat distribuïda per les organitzacions importadores de Comerç Just, però la major part ho ha estat a través d’empreses convencionals. Des del 2008, any en què va començar l’expansió de Fairtrade a Espanya, els productes certificats per aquestes empreses han passat dels 60.000 euros als 19,6 milions el 2014. D’altra banda, el 23% dels productes de Comerç Just venuts al nostre país compten amb altres segells de certificació o amb l’aval de l’Organització Mundial del Comerç Just.
Malgrat el creixement ia l’expansió del sector, Espanya segueix estant a la cua de consum de comerç just en relació amb la resta d’Europa. Al nostre país, el 2014 la despesa mitjana per habitant en aquests productes va ser de 0’7 euros, molt lluny de la mitjana europea que se situa en 13,4 euros. En aquest sentit, per sota d’Espanya només es troben la República Txeca, Letònia i Lituània. Per contra, els països europeus on el Comerç Just genera més ingressos són Suïssa (44 euros per habitant i any), Regne Unit (32 euros) i Finlàndia (29 euros).
Una altra dada que reflecteix l’informe és la despesa que les administracions públiques fan en productes de Comerç Just, que és tot just d’un 0,09% de la facturació total. Una xifra que ja era minsa abans de la crisi (no arribava a l’1%) i que en aquests anys ha anat descendint. “Volem fer una crida d’atenció als i les responsables polítics perquè en els contractes de subministraments i licitacions afavoreixin els criteris socials i mediambientals, com els del Comerç Just. Per a les administracions els criteris econòmics no poden ser els únics que es tinguin en compte a l’hora de decidir “, ha declarat J. Martínez.
Descarrega AQUÍ l’informe de vendes de Comerç Just
Descarrega AQUÍ l’informe: El Comerç Just a Espanya 2014. Sector tèxtil i injustícia comercial
