Tot i que l’agricultura ecològica s’ha popularitzat massivament les darreres dècades, en realitat ja existeix des de fa més de mig segle. Va sorgir com a resposta als impactes negatius de l’agricultura convencional i de l’ús de productes químics artificials, responsables de la degradació del paisatge, de la pèrdua de la fertilitat del sòl i de varietats locals i d’una tecnificació del treball agrícola que no té en compte els efectes ambientals i socials. L’agricultura ecològica busca abastir les comunitats de manera sostenible, minimitzant tant com sigui possible l’impacte sobre l’entorn.
La legislació sobre la producció i l’etiquetatge de productes ecològics a la Unió Europea està recollida al Reglament (UE) 2018/848, una normativa actualitzada que va entrar en vigor l’any 2022, on s’estableixen els requisits generals de la producció de productes ecològics per a que puguin comptar amb el logo comunitari (Euro Fulla) que acredita que un aliment és ecològic.
I quins són aquests requisits? Doncs trobem la prohibició de fer servir organismes modificats genèticament o les radiacions ionitzants, així com la restricció d’aportacions externes (ja siguin antibiòtics, fertilitzants sintètics i pesticides químics). També s’exigeix mantenir i millorar la fertilitat i la biodiversitat natural del sòl, que s’utilitzi la rotació de cultius i que es faci mitjançant pràctiques de cultiu respectuoses. A més, cal prioritzar els recursos produïts al lloc del cultiu i triar les varietats adaptades a les condicions de cada zona.
Segons dades de finals d’any del 2022, la superfície agrària útil (SAU) d’Espanya destinada a la producció ecològica era del 10,79%, incrementant-se un 8% respecte l’any anterior. Van augmentar les hectàrees dedicades als cultius permanents especialment la fruita seca, les plataneres i subtropicals, els cítrics i l’oliverar.
La certificació ecològica ens garanteix que els aliments han estat produïts en un entorn mínimament contaminat i que estan lliures de residus químics
També es va registrar un creixement de plantes produïdes sota sistemes de l’agricultura ecològica per a l’alimentació animal. Això vol dir que la producció ecològica de cada zona està limitada al seu propi clima i condicions mediambientals, i aquesta limitació és un dels requisits del reglament esmentat abans.
Quan s’etiqueta un producte com a “eco” o “bio”, significa que ha estat produït seguint pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient
Això implica minimitzar l’impacte ambiental en totes les etapes de producció i distribució. La UE, a més, té reglaments específics per a la importació de productes ecològics que arriben de països de tot el món i de tots els continents.
L’alternativa més ecològica és triar aliments de proximitat que evitin enviaments transnacionals i totes les emissions associades a l’embalatge i la distribució
L’impacte ambiental del sector alimentari no sols abasta la producció agrícola en si mateixa, sinó també tot el procés de transport i distribució d’aliments
Segons les dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO), aproximadament el 34% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provenen de la producció d’aliments (agricultura i ramaderia), mentre que un 6% d’aquestes emissions procedeixen només del transport dels aliments. Així, doncs, l’alternativa més ecològica és triar aliments de proximitat que evitin enviaments transnacionals i totes les emissions associades a l’embalatge i la distribució.
Els aliments de proximitat, a més de ser més sostenibles des del punt de vista ambiental, solen ser més frescos i nutritius, ja que es cullen en la seva temporada òptima i no requereixen conservants ni tractaments perllongats per transportar-los. Molts productes amb segell ecològic es produeixen fora del país, senzillament perquè aquí no hi ha prou espai de cultiu ni es donen les condicions climatològiques per a determinats aliments. Els kiwis són d’hivern, les maduixes de primavera, el tomàquet d’estiu i les cebes de tardor. Si podem trobar meló a l’hivern al supermercat del costat de casa, hem de tenir en compte que, o bé arriba d’una altra part del món o bé no s’han respectat els cicles naturals de la terra.
Podem prendre bones decisions escollint productors locals i comprant aliments només de temporada
La certificació ecològica ens garanteix que els aliments han estat produïts en un entorn mínimament contaminat i que estan lliures de residus químics. Escollir aquests productes és una gran decisió per tenir cura de la salut, inclosa la salut dels agricultors, que estan directament exposats a pesticides.
És el consumidor qui ha de sospesar quin tipus de compra ha de realitzar, en funció dels principis que tinguin més pes a l’hora de plantejar la seva alimentació. Reduir la petjada ecològica del tot en un món globalitzat en què cap país no té autonomia alimentària és pràcticament impossible. Però podem prendre bones decisions escollint productors locals i comprant aliments només de temporada.
Autora: Noemí Alba, Periodista
La contribució de l’agricultura ecològica
Promoure pràctiques agrícoles sostenibles. Procurar i prioritzar el benestar del sòl, els éssers vius i el planeta. Contribuir a la preservació del medi ambient. Enfortir relacions laborals justes i equitatives. Posar a la disposició dels consumidors productes de qualitat respectant els principis de transparència i traçabilitat. Tots ells són pilars fonamentals en què l’agricultura ecològica basa la seva filosofia.
Com a garantia de tot això, l’Euro Fulla, el logotip ecològic de la Unió Europea. Establida el 2010 per la Comissió Europea, exerceix una funció fonamental: identificar d’una manera clara, senzilla i directa els productes ecològics. Un símbol de qualitat i de compromís amb els principis de l’agricultura ecològica, que no només produeix aliments, sinó que també preserva i promou la salut del planeta.
Autor: Redacció
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Agost 2024
