Entrar en un supermercat o passejar per un mercat municipal suposa un exercici constant d’investigació d’etiquetes i cartells. Enmig d’un bombardeig de reclams, els consumidors busquem pistes fiables per triar allò que considerem millor. En aquest context, les administracions públiques tenen un paper clau: fixen els mínims exigibles per garantir la seguretat alimentària, però també regulen altres productes que compleixen requisits de qualitat més elevats. Tanmateix, no tots els esquemes de qualitat juguen amb les mateixes regles, sobretot quan entra en joc l’origen dels aliments.
A la Unió Europea, assenyalar la procedència geogràfica d’un aliment mitjançant un distintiu públic està rigorosament restringit. Per salvaguardar la lliure circulació de mercaderies en el mercat únic i impedir el proteccionisme comercial, cap estat o regió pot crear una marca pública orientada a afavorir el consum dels productes de la seva terra. La gran excepció comunitària a aquesta prohibició són els esquemes de qualitat diferenciada vinculats a un territori específic, com les Denominacions d’Origen Protegides (DOP) o les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). En aquests casos, es reconeix que el caràcter singular del producte —un formatge, un vi o un oli— depèn de manera indestriable de factors ambientals i humans d’aquella àrea concreta, que es fa constar clarament en el seu etiquetat i publicitat.
A la Unió Europea, assenyalar la procedència geogràfica d’un aliment mitjançant un distintiu públic està rigorosament restringit
La producció ecològica, en canvi, es troba en una situació ben diferent. La reglamentació comunitària de la «fulla verda» no certifica d’on ve el menjar, sinó com s’ha obtingut. Es tracta d’una norma sectorial que audita mètodes agronòmics: la prohibició de pesticides de síntesi química o d’organismes modificats genèticament, la millora del sòl o criteris de benestar animal. A efectes legals, una poma ecològica és equivalent tant si s’ha collit al camp veí com si ha viatjat milers de quilòmetres, sempre que s’hagi conreat seguint el protocol. A l’etiqueta, l’origen es limita a fórmules genèriques com «Agricultura UE» o «Agricultura no UE», tret que tots els ingredients provinguin d’un sol país.
Aquesta realitat xoca amb les aspiracions de molts ciutadans. Qui aposta per l’alimentació ecològica no només vol evitar químics; sovint també cerca reduir la petjada ecològica global, fer costat a la pagesia propera i protegir el paisatge rural local. Tanmateix, el marc legal manté aquests dos aspectes desconnectats: l’origen pertany a les denominacions geogràfiques; el mètode agronòmic, al segell ecològic.
Aquesta fractura evidencia un dèficit estructural notable en la política agrària comunitària: la sostenibilitat del sistema ecològic de la UE s’atura a les portes de la finca i, parcialment, en la transformació, ignorant la logística, el transport i la distribució. La UE no contempla, ni preveu incorporar criteris de proximitat territorial com a requisit per obtenir la certificació ecològica. Condicionar la certificació ecològica europea a límits de distància o a fronteres administratives es consideraria un cop directe als fonaments del mercat únic.
Davant d’aquest buit, diversos governs han intentat crear segells propis per distingir la seva producció ecològica, però topar contra l’article 34 del Tractat de Funcionament de la UE —que prohibeix qualsevol mesura equivalent a una restricció a la importació— és inevitable. La jurisprudència del Tribunal de Justícia europeu ha estat implacable: des de la sentència contra la campanya governamental irlandesa Buy Irish fins a l’anul·lació de la marca alemanya Markenqualität aus deutschen Landen o del Label belga de Qualité Wallonne, la justícia comunitària prohibeix dedicar diner públic a induir la compra d’aliments pel sol motiu de la seva procedència. El conflicte ha tornat a revifar amb la llei italiana de 2022 del segell Biologico italiano, que pretén destacar els productes ecològics fets només amb matèria primera nacional. Els juristes adverteixen que reservar un logotip públic per raó d’origen vulnera els tractats, ja que l’ús de segells nacionals només es pot permetre per a normes tècniques no cobertes pel reglament de la UE, però mai per barreres territorials.
Com es pot, doncs, salvar aquest escull des de l’administració? L’única escletxa legal passa per esquemes que fixin criteris suplementaris objectius de sostenibilitat o qualitat, oberts a tothom. L’exemple més nítid és Àustria, on l’organisme públic Agrarmarkt Austria (AMA) ha notificat a Brussel·les un segell voluntari que estableix una mena de «súper ecològic»: exigeix zones de biodiversitat a les finques, prohibició de l’oli de palma, menys additius i límits estrictes en el transport i manipulació d’animals. Sense esmentar fronteres, l’alt nivell d’exigència premia de manera natural la producció més propera.
Tanmateix, allà on l’administració es troba lligada de peus i mans per les regles de competència, el sector privat i el cooperativisme han pres la davantera amb models consolidats. Associacions com Demeter, Bioland o Naturland no només apliquen estàndards de camp i de transformació ecològica superiors als de la UE, sinó que Naturland limita el transport de bestiar a un màxim de 4 hores i 200 km, i exigeix que part del pinso provingui de la mateixa granja o d’acords regionals propers. A Suïssa, el segell privat Bio Suisse prohibeix el transport aeri de mercaderies. Així mateix, cadenes especialitzades i cooperatives de consum han implantat amb èxit etiquetatges interns d’origen quilomètric i xarxes de comerç just de proximitat.
Mentre el marc regulador europeu continuï ignorant la distribució com a pilar ecològic, la proximitat no arribarà a les etiquetes oficials. La resposta a les expectatives dels consumidors continuarà en mans de l’excel·lència privada i d’aquelles iniciatives que demostrin que un aliment no és plenament sostenible si ha hagut de creuar mig continent per arribar al plat.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
