En els darrers anys, el mercat d’aliments 100% vegetals ha experimentat un auge sense precedents. Marques ben establertes i noves empreses han apostat per alternatives vegetals a la carn i als lactis, amb gran èxit de vendes. La base de dades Mintel Global New Products Database assenyala que el llançament de nous productes etiquetats com a “plant-based” ha augmentat en un 302% entre el 2018 i el 2022. A partir d’aquest creixement el pronòstic és que el mercat podria créixer fins a arribar als 160 mil milions de dòlars el 2030, fet que suposa una taxa de creixement anual del 12%.
Però fem atenció a un detall: encara que els productes plant-based estan dissenyats per imitar l’experiència de consumir carn o lactis, el seu públic principal no són els vegans, sinó els anomenats flexitarians, aquells que busquen reduir el consum de productes d’origen animal per raons de salut o sostenibilitat, però sense renunciar-hi del tot. És per això que moltes marques eviten fer servir el terme vegà i usen l’anglicisme plant-based, convençudes d’arribar així a un públic més ampli i evitar rebutjos
Aquesta tendència s’ha fet atractiva perquè respon al desig de portar un estil de vida més saludable, sostenible i conscient i de ser-ne reconegut. Aquí les campanyes de màrqueting han jugat un paper clau, utilitzant influencers i figures públiques.
Aquest auge planteja una pregunta: estem davant d’una veritable revolució alimentària o simplement una moda passatgera? Hi ha elements que suggereixen les dues coses. Per exemple: els llançaments limitats (per curt temps o només a algunes ciutats) d’hamburgueses o altres productes 100% vegetals que fan algunes cadenes de menjar ràpid generen curiositat i sensació de novetat i exclusivitat i donen lloc a una alta demanda temporal; característiques pròpies d’una moda. D’altra banda, la implantació dels “dilluns sense carn” a moltes institucions públiques i l’adopció de menús vegetals a escoles i hospitals apunten a un canvi més profund en els patrons alimentaris.
Moltes marques eviten fer servir el terme vegà i usen l’anglicisme plant-based, convençudes d’arribar així a un públic més ampli i evitar rebutjos
Però a diferència del mercat de productes plant-based, que sembla un fenomen principalment impulsat per modes i tendències, el veganisme com a filosofia és molt més que una qüestió d’alimentació. Aquest moviment, basat en principis ètics que rebutgen l’explotació animal, continua expandint-se a tot el món, encara que a un ritme més silenciós, pausat i sostingut.
El consumidor flexitarià i el vegà no són iguals, però tots dos són fonamentals per a l’expansió del veganisme. Els flexitarians són consumidors ocasionals de productes vegans, influïts per modes, tendències, apetència, disponibilitat i preu. Representen el motor principal del creixement del mercat plant-based (la majoria de les compres de productes vegans són realitzades per consumidors no vegans). El consumidor flexitarià contribueix a popularitzar els productes vegans i a normalitzar la seva presència al mercat.
Els consumidors genuïnament vegans són un nínxol més reduït i exigent, però també més lleial. Per a ells, el consum de productes vegans no és opcional, independentment de la disponibilitat i el preu, sinó que respon a principis ètics i és una extensió de la seva filosofia de vida. El seu impacte a les vendes no és tan ampli com el dels flexitarians, però representen el nucli del moviment que impulsa la creació d’alternatives veritablement coherents amb el veganisme.
RECOMANAT PER
Sol Natural
Autora: Miriam Martínez Biarge, Metge.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2025
