Marike Runneboom de Peña és CEO interina de Fairtrade International. Nascuda als Països Baixos, fa quatre dècades que viu a la República Dominicana i ha treballat al costat dels petits productors de Banelino, una organització pionera en el plàtan Fairtrade i ecològic. Bio Eco Actual conversa amb ella durant Fruit Attraction 2026, a Madrid.
Com va néixer el seu vincle amb Fairtrade?
A Banelino vam ser una de les primeres organitzacions productores de plàtan certificades Fairtrade, el 1996. Vam començar molt aviat, quan Fairtrade començava a treballar amb el plàtan, després del cafè i el cacau. La nostra organització va començar amb plàtan convencional a la República Dominicana. Els huracans van destruir la collita i, en reprendre la producció, vam començar amb plàtan ecològic i ecològic Fairtrade. Des de l’any 2000 treballem amb aquest model.
Fairtrade permet al petit productor accedir a un mercat amb millors preus, però també impulsa un desenvolupament ambiental, social i econòmic que beneficia tota una comunitat i es manté en el temps.
Abans de Fairtrade treballava en projectes de desenvolupament. He vist que, quan els productors decideixen com invertir els diners que guanyen amb la producció, aquestes inversions responen a prioritats reals i són molt sostenibles. Aquesta és la meva passió: no és caritat ni una donació, és un desenvolupament impulsat per les famílies productores. Els mateixos productors tenen cura de la seva inversió.
Quin és el seu vincle personal amb la República Dominicana?
Vaig néixer als Països Baixos i em vaig traslladar a la República Dominicana quan tenia vint anys. Fa quaranta anys que visc al país.
Quins són els principals reptes del sector del plàtan a l’Amèrica Llatina?
Cada vegada tenim més reptes. El principal és que el plàtan és la fruita més barata del mercat. Ho comentàvem aquest matí en una taula rodona: fa cinquanta anys el seu preu real era millor que ara. El preu real ha perdut un 50 % del seu valor. Mentre els preus de les pomes, les hortalisses i altres productes augmenten, els nostres continuen estancats.
Al mateix temps ens enfrontem al canvi climàtic, al conflicte al Pròxim Orient i a l’augment dels costos laborals. Tot puja, menys el preu.
Els supermercats sovint utilitzen el plàtan com a producte reclam, fins i tot venent-lo a pèrdues. Quines conseqüències té?
És una estratègia de les cadenes i és molt perjudicial. La pressió es trasllada cap avall en la cadena de valor. Fins i tot quan els supermercats venen a pèrdues, es genera tanta pressió que no hi ha flexibilitat per augmentar el preu.
Si els preus no augmenten, les conseqüències es veuen en el medi ambient i també en les persones. Se’n ressenten les condicions laborals, els salaris que poden pagar els productors i la participació dels petits agricultors, que tenen menys capacitat per aprofitar les economies d’escala.
Són els primers que en pateixen les conseqüències, encara que no els únics. A les illes de Barlovent hi havia molts petits productors abans de la COVID-19 i ja no queden petits productors exportant plàtan. La República Dominicana ha perdut una tercera part dels seus productors en els últims tres anys.
És el que s’anomena una cursa a la baixa: comença pels més petits, perquè són els més vulnerables, però acaba arribant també als mitjans i als grans. Hem de canviar aquesta situació. Des de Fairtrade volem liderar aquest canvi establint els preus que hauria de pagar tota la indústria.
Què haurien de canviar els supermercats europeus quan compren plàtan?
La seva estratègia. És una estratègia que funciona per al supermercat, però no per a la cadena de subministrament. Com passa amb altres matèries primeres, crec que els supermercats acabaran adonant-se que tothom hi perd. El problema és que poden adonar-se’n massa tard.
La producció de plàtan està sotmesa a una pressió tan alta que estem perdent volum i finques. Tard o d’hora l’oferta se’n veurà afectada. A més, s’espera que El Niño provoqui danys l’any vinent.
Les noves exigències europees de sostenibilitat i certificació ajuden els productors o hi afegeixen dificultats?
En la producció ecològica són un repte. Sempre dic que les intencions de les regulacions són bones, però la Unió Europea hauria d’haver consultat més els productors per saber quines regles es poden aplicar i funcionen a la pràctica.
Per exemple, limitar a cinc hectàrees la superfície d’un petit productor és abocar-lo a la pobresa. Crec que això demostra una manca d’anàlisi tècnica. També hi ha l’exigència de disposar d’una nova entitat jurídica. Hi ha organitzacions que han decidit deixar de vendre a la Unió Europea perquè, als nostres països, això no és legalment possible.
Són dificultats en la producció ecològica que es podrien haver evitat amb un diàleg millor. La diligència deguda, per la seva banda, està en principi molt alineada amb Fairtrade.
Nota de redacció: el llindar de cinc hectàrees és un dels criteris d’accés a la certificació ecològica en grup de l’article 36 del Reglament (UE) 2018/848. La norma també preveu criteris econòmics alternatius i límits de superfície específics per a hivernacles i pastures permanents.
Aquesta afinitat està obrint portes a Fairtrade a la pràctica?
La diligència deguda ja està integrada a Fairtrade. Respon al que exigim: una responsabilitat compartida. Si la indústria entén que la responsabilitat compartida que busca la Unió Europea ja forma part del nostre sistema, seria un benefici molt important per a Fairtrade.
Crec que les mateixes empreses europees encara no tenen clar què significa la responsabilitat compartida.
Quin missatge vol traslladar a les persones que visiten Fairtrade a Fruit Attraction?
El primer és que qualsevol cadena de subministrament, especialment la del plàtan, ha de ser inclusiva. La majoria dels productors són petits agricultors, encara que no siguin els qui venen més volum. Representen una proporció molt elevada dels productors a tots els països.
Tanmateix, la cadena està avançant cap a la seva exclusió. Això té un gran impacte en l’ocupació, la migració i el desenvolupament rural i comunitari. També afecta la producció ecològica i el comerç just, perquè molts petits agricultors tenen totes dues certificacions.
Volem una cadena en què petits, mitjans i grans productors puguin guanyar-se la vida dignament i produir de manera sostenible.
El segon missatge és que hem de reforçar la capacitat dels productors per incidir de debò en el preu del plàtan. Produïm el plàtan, però no en fixem el preu. Això resulta molt estrany: normalment els productors posen preu al seu producte. En el nostre cas ho fa la distribució, i aquest preu no cobreix els costos que hem d’assumir. L’estratègia de les cadenes ha de canviar.
Després de tants anys de feina, és optimista sobre la possibilitat de continuar avançant cap a unes condicions més justes?
Crec que podem avançar si aconseguim incidir en la Unió Europea perquè quedi clar què s’espera de les companyies europees: una responsabilitat compartida en els àmbits social, ambiental i dels drets humans. El meu optimisme depèn que tot això no quedi com una cosa voluntària i opcional.
Autor: Oriol Urrutia, coeditor i politòleg
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2026
