Els tampons són un dels productes d’higiene menstrual més utilitzats a tot el món. Són una de les principals opcions per controlar el flux menstrual a països com els Estats Units (on s’estima que són utilitzats entre el 52 i el 86% de les persones que menstruen), Espanya o França. Els motius? El costum de fer-los servir, la comoditat o la facilitat d’ús, tot i que múltiples estudis hi hagin identificat substàncies químiques tòxiques.
Plàstics i químics, elements principals
De la mateixa manera que les compreses i els salvaslips convencionals, els tampons són productes fabricats amb cotó, raió, viscosa o una barreja dels tres. Es distingeixen d’altres productes perquè s’introdueixen per via vaginal per absorbir i retenir la sang menstrual. Habitualment tenen un nucli absorbent, un cordó d’extracció i moltes vegades van acompanyats d’un aplicador que sol ser de plàstic.
Donat el seu ús continuat a llarg termini, els tampons han despertat l’interès de la comunitat científica per analitzar-ne els possibles impactes sobre la salut, ja que les parets vaginals tenen molt potencial d’absorció química. A principis de la dècada de 1980, el brot de síndrome de xoc tòxic (SST) provocat per un tampó superabsorbent va fer evident la relació entre l’ús de tampons i l’exposició sistèmica a toxines. I la veritat és que molts estudis han detectat diverses substàncies químiques presents en tampons de producció convencional, com residus de fragàncies, ftalats, parabens, bisfenols o glifosat, a més de microplàstics i blanquejants utilitzats al llarg de la seva producció.
Recentment, investigadors de la Universitat de Califòrnia han demostrat que l’ús de tampons és una font potencial d’exposició a metalls tòxics.
Detecten plom i arsènic als tampons
Publicat a la revista Environment International sota el títol “Els tampons com a font d’exposició als metalls(loides)”, aquest estudi pioner va analitzar 30 tipus de tampons d’un sol ús de 14 marques diferents, que corresponien a 18 línies de productes i a cinc absorbències diferents. L’objectiu era comparar les concentracions de metalls i metal·loides segons les característiques, per exemple: la regió de comercialització, el material utilitzat (ecològic o convencional) i el tipus de marca (marca pròpia o marca blanca), entre altres paràmetres.
L’ús de tampons és una font potencial d’exposició a metalls tòxics
En concret, es van avaluar 16 substàncies: arsènic, bari, calci, cadmi, cobalt, crom, coure, ferro, manganès, mercuri, níquel, plom, seleni, estronci, vanadi i zinc. En els resultats es van trobar concentracions mesurables de diversos metalls tòxics, incloses concentracions mitjanes elevades de plom, cadmi i arsènic.
detectar diferències significatives a les concentracions d’alguns metalls en funció de si els tampons eren ecològics o convencionals. Per exemple, els nivells de plom, bari, cadmi, cobalt i zinc eren més grans en els tampons clàssics en comparació amb els de producció ecològica.
“No hi ha nivell segur d’exposició al plom; qualsevol proporció que es pugui filtrar d’un tampó i assolir la circulació sistèmica podria contribuir a resultats negatius per a la salut”, adverteixen els investigadors, i afegeixen que aquesta substància “està associada a nombrosos efectes adversos neurològics, renals, cardiovasculars, hematològics, immunològics, reproductius i sobre el desenvolupament”.
En les seves conclusions, l’equip d’experts va subratllar que als tres organismes governamentals on van comprar els tampons per fer l’estudi —els Estats Units, la Unió Europea i el Regne Unit—, les normatives relatives a aquest tipus de productes no eren extenses ni exigien proves regulars per detectar substàncies químiques.
“Les nostres troballes apunten cap a la necessitat d’una normativa que exigeixi als fabricants l’anàlisi dels metalls presents als tampons. Això és especialment important si es té en compte que trobem quantitats mesurables de diversos metalls tòxics que no tenen un nivell d’exposició ‘segur’ conegut”, apunten els investigadors.
Els nivells de plom, bari, cadmi, cobalt i zinc eren més grans en els tampons clàssics
Alternatives per a una cura menstrual més segura
Davant les preocupacions del potencial risc que aquestes substàncies poden tenir per a la salut, són cada cop més les alternatives ecològiques als productes menstruals convencionals. Els tampons fabricats amb cotó 100% ecològic certificat, així com les compreses de tela i les calces menstruals, es van sumant al gran ventall de solucions sostenibles per a la menstruació que cada cop convencen més usuaris.
Es tracta de productes elaborats amb materials certificats per entitats i organismes reconeguts, com ara la Norma Tèxtil Ecològica Global (GOTS). Aquesta norma, fundada per Organic Trade Association, International Verband de Naturtextilwirtschaft, The Soil Association i Japan Organic Cotton Association, és la principal norma mundial de processament tèxtil per a fibres ecològiques que inclou criteris mediambientals, a més d’establir que “els insums estaran ‘lliures de metalls pesants’” i que “les impureses no superaran els valors límit definits”. Una transparència que ofereix als consumidors la possibilitat de triar productes veritablement ecològics i sense metalls.
“Les troballes d’aquest estudi són tremendament valuoses perquè donen a les persones la informació que necessiten per triar el que és millor per al seu cos i perquè més empreses es responsabilitzin”, afirma en un comunicat la fundadora de Natracare, marca britànica pionera a la producció de tampons ecològics, Susie Hewson.
Autora: Ariadna Coma, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2025
