Fa temps que, a consulta, em fan la mateixa pregunta: “Per què em sento tan bé després de nedar?”. I sempre penso que la resposta és tan senzilla com profunda: l’esport no només modela el cos, també reordena el cap.
Al llarg dels anys, he vist transformacions que cap fàrmac per si mateix aconsegueix. Persones amb ansietat crònica que han trobat un respir sortint a córrer tres cops per setmana; altres que, gràcies al ioga, han recuperat un equilibri que creien perdut. No és teoria: ho he vist, ho he acompanyat i, moltes vegades, m’ha emocionat.
Per descomptat, les endorfines ajuden, però no en són l’únic motiu. L’activitat física actua sobre la química cerebral, regula l’ànim i ofereix una cosa que la medicina no sempre dona: un sentit d’èxit. Recordo un home que va arribar amb una depressió moderada. Vàrem començar amb senderisme suau, dues hores a la setmana, en rutes envoltades de pins i aire net. Tres mesos després havia reduït la seva medicació. No va ser només la caminada: va ser la natura, el grup que l’esperava cada dissabte i la sensació de “ho he aconseguit” en arribar al final del sender.
L’esport també canvia la manera com ens veiem. No parlo de abdominals marcats, sinó de trencar barreres mentals. Aquest moment en què passes de pensar “no puc” a descobrir que sí que podies… encara que sigui corrent cinc minuts més que ahir. Amb el temps, aprens a tolerar la frustració, aquell dia que no bats el teu propi rècord, i a improvisar quan la vida, el clima o una lesió canvien els plans.
L’activitat física actua sobre la química cerebral, regula l’ànim i ofereix una cosa que la medicina no sempre dona: un sentit d’èxit
Si algú em demana consell per començar, acostumo a insistir que busqui el seu esport, no el que estigui de moda. A qui odia el gimnàs el convido a provar el ball, l’escalada o simplement sortir a caminar mentre escolta la seva música favorita. Una pacient amb fibromiàlgia, per exemple, va trobar alleugeriment en la natació en aigua temperada; per a ella va ser com obrir una porta que creia tancada.
Les metes també importen. De vegades, canviar un “vull perdre cinc quilos” per un “vull sentir-me àgil per jugar amb els meus fills” marca tota la diferència. I començar de mica en mica (deu o quinze minuts) és molt més eficaç que llançar-se en gran i abandonar el segon dia.
He vist com els esports d’equip rescaten persones que se sentien aïllades, com la disciplina de les arts marcials ajuda els que viuen amb ansietat, o com el simple fet d’entrenar només es pot convertir en un espai íntim de reflexió. Un adolescent amb TDAH em va confessar que el karate li va ensenyar a canalitzar la seva energia: “Ara em concentro a la classe, abans només em movia sense parar”.
Per això, quan dic que l’exercici és un tractament, no exagero. És l’única recepta que millora cos i ment alhora, i sense efectes secundaris (més enllà dels cruiximents). Només hi poso una condició: s’ha de gaudir. Si es converteix en càstig, perd gran part del poder.
Així que aquí va la meva proposta: aquesta setmana, busca una activitat que et tregui un somriure, encara que sembli mínim. Pot ser ballar al teu saló, pujar per les escales en comptes de fer servir l’ascensor o nedar deu llargs sense pressa. Creu-me: el teu cervell, i el teu jo del futur, t’ho agrairan.
ESPAI PATROCINAT PER
Cofenat
Autor: Dr. Freddy Acevedo Ruiz. Especialista en Medicina Integrativa, Nutrició Vegana i Doctor en Medicina Tradicional Xinesa i Acupuntura
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2025
