La síndrome del túnel carpià és d’aquells problemes que comencen a poc a poc fins que un dia et despertes de matinada amb la mà adormida i un formigueig força desagradable. És una de les afeccions nervioses més freqüents a la mà i afecta moltíssima gent, sobretot als que passen hores escrivint, usant el mòbil o treballant amb eines.
El que passa és que el nervi mitjà, que passa per un petit “túnel” al canell, queda comprimit. Aquest nervi és l’encarregat de donar sensibilitat al polze i a diversos dits, i quan s’irrita, comencen els símptomes: formigueig, entumiment, dolor i fins i tot debilitat.
Moltes persones noten que el problema empitjora a la nit. Si dorms amb el canell doblegat sense adonar-te’n, has de saber que això augmenta la pressió a la zona. També ho pots sentir en escriure durant hores o fent moviments repetitius. El risc d’ignorar-ho és que el nervi pot anar malmetent-se més i perdre força a la base del polze.
El més habitual és que el metge en primer terme aconselli portar una fèrula nocturna acompanyada d’antiinflamatoris i, si això no millora en un temps prudencial, passaria a indicar infiltracions i als 3-4 mesos, si és que ha funcionat, però torna el dolor, acabaríem al quiròfan. Precisament això ha portat la gent a explorar altres camins que evitin aquesta cirurgia i no són altres que introduir massatges, exercicis específics i acupuntura.
Abans de passar per cirurgia hauries de buscar un bon osteòpata i complementar-ho amb acupuntura
I que aconseguim amb tot això? En lloc de “tapar” el dolor, s’intenta alliberar els teixits tensos i tornar mobilitat al nervi. Tècniques com l’alliberament miofascial treballen els músculs de l’avantbraç i el canell per trencar petites adherències del teixit que impedeixen que els tendons llisquin bé. S’utilitzen moviments suaus i pressions més profundes amb els polzes.
Una altra tècnica interessant és l’acutomo, una varietat de l’acupuntura que utilitza agulles amb la punta plana i que realitza puncions a diferents llocs anteriorment descrits per alliberar des de dins les fàscies dels músculs implicats en la síndrome del túnel carpià.
I després hi ha els exercicis de lliscament. Són moviments de la mà que ajuden el nervi mitjà i els tendons a moure’s amb més llibertat. Es fan diverses vegades al dia i busquen evitar que tot es torni rígid de nou. La clau és que has de ser constant: entre sis i vuit setmanes solen ser necessàries per notar canvis efectius.
No tothom respon de la mateixa manera, però segueix un patró habitual. Identificar-ho a temps és la clau per millorar
Al final, les persones que decideixen fer servir aquestes tècniques són actives en el seu tractament en comparació amb les que es queden de manera passiva, usant fèrules i antiinflamatoris com a solució, que es veuen avocades en multitud d’ocasions a acabar al quiròfan precisament per no ser actius en la seva recuperació física.
Hem de tenir present que el dolor del túnel carpià no apareix de cop; es va acumulant amb el temps. La bona notícia és que també es pot revertir a poc a poc. Per descomptat, no tothom respon de la mateixa manera, però segueix un patró habitual. Identificar-ho a temps és la clau per millorar.
El nostre cos, pel que fa a aquesta síndrome, millora quan li tornem mobilitat i li traiem pressió sobre la zona. I això, encara que soni una cosa simple, en realitat és el que més funciona. Per això, abans de passar per cirurgia, hauries de buscar un bon osteòpata i complementar-ho amb acupuntura i veuràs com els resultats en poques setmanes et sorprenen.
ESPAI PATROCINAT PER
Cofenat
Autor:Roberto San Antonio-Abad, President i Responsable de Formació de COFENAT.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2026
