L’orenga és una planta coneguda a gairebé totes les cuines, però també compta amb una llarga tradició d’ús en l’àmbit de la salut i el benestar. De les seves fulles s’obté un oli essencial que ja va despertar l’interès dels investigadors per la seva composició i pels efectes que se li atribueixen, especialment en relació amb el sistema digestiu i respiratori. Tanmateix, no sempre s’ha explicat amb claredat com utilitzar-lo de manera adequada i segura, sobretot quan es planteja el seu ús per via oral.
L’oli essencial d’orenga vulgar (Origanum vulgare) destaca pel seu contingut en carvacrol, un compost natural que ha estat estudiat per la seva acció davant de diferents microorganismes. Aquesta característica ha fet que s’hagi emprat tradicionalment en situacions relacionades amb infeccions digestives o respiratòries, així com en moments en què es busca donar suport a les defenses de l’organisme.
Els estudis recents el focalitzen en el seu ús per a refredats, grips o altres tipus d’infeccions. No hi ha gaire informació sobre el seu ús en patologies digestives com el SIBO (sobrecreixement bacterià a l’intestí prim) o la disbiosi intestinal (desequilibri de la microbiota) en general, però en la pràctica diària cada cop són més els professionals que l’utilitzen per a aquestes indicacions pels resultats que ofereix. A més, investigacions recents també han comprovat que millora el perfil lipídic (colesterol, valors hepàtics) en pacients humans i que podria tenir un efecte prebiòtic.
No obstant això, cal tenir en compte que es tracta de substàncies molt concentrades, obtingudes a partir de grans quantitats de planta, fet que fa que el seu ús requereixi una cura especial. En el cas de l’orenga, el seu caràcter fenòlic pot resultar agressiu per a l’estómac si es pren de manera directa o sense una preparació adequada, provocant coïssor, molèsties digestives o intolerància en algunes persones.
En la pràctica diària cada cop són més els professionals que l’utilitzen per tractar el SIBO o la disbiosi intestinal pels resultats que ofereix
Per reduir aquests inconvenients, en els darrers anys s’ha estès l’ús de l’oli essencial d’orenga en forma encapsulada. Aquest format permet que l’oli no entri en contacte directe amb la mucosa gàstrica durant el seu pas per l’estómac, cosa que millora notablement la tolerància digestiva. A més, facilita una absorció més controlada de l’oli essencial, fet que permet no utilitzar grans quantitats de producte ni haver-lo de barrejar manualment a casa.
Certament, la dosi és molt important. La composició de l’oli essencial d’orenga pot variar segons el tipus de planta, el lloc de cultiu o el mètode de destil·lació. Per aquest motiu, treballar amb formats que permetin conèixer la quantitat exacta que s’està consumint ajuda a evitar tant quedar-se curt com excedir-se, un aspecte especialment rellevant quan es tracta d’actius tan concentrats.
Malgrat aquestes millores, és important recordar que l’oli essencial d’orenga no és un producte d’ús quotidià ni prolongat. El seu ús acostuma a plantejar- se en períodes curts i concrets, i no està recomanat durant l’embaràs, la lactància o en persones amb determinades patologies sense consultar prèviament amb un professional de la salut.
Des d’un punt de vista divulgatiu, entendre com s’obté l’oli essencial d’orenga, què el fa diferent d’altres preparats i per què la forma d’administració és clau permet acostar-se al seu ús amb més criteri. L’encapsulació no canvia la naturalesa de l’oli, però sí que ofereix una manera més adaptada i respectuosa d’utilitzar-lo, especialment quan es busca un ús intern més controlat.
ESPAI PATROCINAT PER
terpenic | www.terpenic.com
Autora: Paula Hernández, Farmacèutica Especialitzada en Salut Pública i Aromateràpia. Responsable de Formació de Terpenic.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2026
