En un moment en què la població busca alternatives naturals per millorar la salut i reduir la sobremedicació, l’Associació Nacional de Professionals i Autònoms de les Teràpies Naturals (Cofenat) aconsella l’ús de plantes medicinals com a eina accessible i eficaç al benestar quotidià. Així, la naturòpata, acupuntora i massatgista, Virginia Ceballos, sòcia de l’associació i autora del llibre Farmàcia silvestre, comparteix les claus fonamentals per a un ús segur i responsable de la fitoteràpia.
Què entenem per plantes medicinals?
Ceballos explica que “són plantes que contenen principis actius capaços de prevenir, alleujar o curar malalties”. La seva acció depèn dels seus components químics naturals i poden emprar-se senceres o només en parts específiques, com ara fulles, arrels o flors. Mentre que els usos més habituals inclouen problemes digestius, ansietat i insomni, refredats i tos, dolors musculars i articulars i diferents afeccions de la pell.
Entre les espècies apropiades per utilitzar a casa, Ceballos apunta que “camamilla, til·la, farigola, calèndula, malva, melissa i lavanda són molt segures quan es fan servir correctament en dosis normals i tenint en compte les patologies prèvies de la persona a tractar”.
Precaucions abans de fer-les servir
Tot i això, l’experta recomana abans del seu ús:
- Identificar bé l’espècie.
- Revisar contraindicacions en embaràs, lactància o infància.
- Tenir en compte possibles interaccions amb medicaments.
- Atendre possibles al·lèrgies: “si som al·lèrgics a les compostes o asteràcies, no hem de prendre camamilla”, adverteix.
- Assegurar la qualitat i la procedència de la planta.
Entre els errors comuns en preparar infusions, ungüents o tintures, Ceballos en destaca alguns com “bullir plantes que només necessiten deixar-les infusionar, aplicar temps d’extracció inadequats, fer servir dosis incorrectes, emprar una tècnica inadequada o fer servir plantes de mala qualitat o adulterades”. “Aquests petits detalls poden impedir que s’aprofitin plenament les propietats medicinals”, insisteix l’experta de Cofenat.
Segons Ceballos, “la dosi i la forma de preparació són fonamentals per obtenir els beneficis de les plantes”. Una planta pot ser ineficaç en dosis baixes però tòxica en dosis altes. A més, “el mètode -infusió, decocció o tintura- determina quins principis actius s’extreuen i en quina concentració”.
Plantes que requereixen supervisió professional
Encara que moltes plantes són segures, Ceballos recorda que altres no s’han d’usar sense assessorament expert. També esmenta que “altres són hepatotòxiques i només s’han d’usar de forma externa, com la consolda”, a més d’espècies amb “marge terapèutic estret-com l’efedra o la lobèlia-que requereixen un control rigorós”. Sobre l’augment de l’interès pels remeis naturals, l’experta afirma que “s’observa un retorn sostenible impulsat per la recerca d’alternatives naturals, més consciència ambiental, investigació científica que valida usos tradicionals i rebuig a la sobremedicació”.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Novembre 2025
