Quan pensem en la canyella, ens ve al cap el seu aroma dolç i reconfortant, aquell toc que transforma una poma al forn o un cafè en un petit plaer. Però darrere d’aquesta escorça perfumada s’amaga molt més que un condiment.
La canyella de Ceilan (Cinnamomum verum), utilitzada des de fa més de quatre mil anys a l’Àsia, s’ha convertit en objecte d’estudi científic pel seu paper en la regulació metabòlica, especialment rellevant en les dones a partir dels quaranta-cinc anys, quan els canvis hormonals poden alterar la manera com el cos gestiona l’energia, el sucre i el greix.
Durant la menopausa, la disminució d’estrògens afavoreix l’acumulació de greix abdominal, la resistència a la insulina i l’augment de la tensió arterial. Aquest conjunt de factors, conegut com a síndrome metabòlica, incrementa el risc de diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars. És en aquest context que la canyella apareix com una aliada natural, capaç de modular processos clau del metabolisme.
Diverses revisions sistemàtiques i metanàlisis han demostrat que la suplementació amb canyella pot reduir els nivells de glucosa en dejú, la insulina i l’índex HOMA-IR, indicador de resistència a la insulina. En una revisió publicada el 2023 a Diabetology & Metabolic Syndrome, es van analitzar onze metanàlisis d’assajos clínics, amb resultats clars: la canyella va disminuir la glucèmia en dejú en uns 10 mg/dL de mitjana, la insulina en sang en 2 UI/mL i l’HbA1c en 0,1%. Els efectes eren especialment notables en dones amb síndrome d’ovari poliquístic, un model d’alteració hormonal i metabòlica molt similar al que es dona durant la transició menopàusica.
La suplementació amb canyella pot reduir els nivells de glucosa en dejú, la insulina i l’índex HOMA-IR
El secret d’aquestes propietats rau en els compostos actius de la canyella, com el cinamaldehid i els polifenols, capaços d’augmentar la sensibilitat dels receptors d’insulina i de millorar l’entrada de glucosa a les cèl·lules. A més, aquests fitonutrients actuen sobre les vies de senyalització cel·lular que redueixen la inflamació crònica i l’estrès oxidatiu, dos processos que acceleren l’envelliment metabòlic i afavoreixen el desequilibri hormonal. El resultat és un efecte regulador sobre el sucre en sang, els triglicèrids i el colesterol, que contribueix a mantenir un metabolisme més estable i un estat d’energia més sostingut.
Però la canyella no només ajuda a equilibrar el sucre. La seva acció antioxidant protegeix les parets dels vasos sanguinis i redueix l’agregació plaquetària, fet que pot millorar la circulació i disminuir el risc cardiovascular, un aspecte especialment rellevant en l’etapa postmenopàusica. També s’ha observat que pot tenir un efecte lleu sobre la pressió arterial i que afavoreix la sensació de sacietat, que pot ajudar a controlar el pes corporal.
Com incorporar-la al dia a dia?
N’hi ha prou amb petites quantitats constants. Una dosi segura i efectiva oscil·la entre 0,5 i 1,5 grams diaris, l’equivalent a mitja culleradeta de postres. Es pot afegir al cafè, als porridge, als iogurts o a les infusions. També es pot preparar una beguda casolana amb aigua tèbia, una mica de canyella i unes gotes de llimona, ideal al matí per activar el metabolisme. L’important és ser constant: els estudis mostren que els beneficis apareixen després de 6 a 12 setmanes de consum regular.
A més, la canyella pot combinar-se amb altres espècies per potenciar-ne els efectes. Amb cúrcuma i pebre negre en la tradicional “llet daurada”, amb gingebre o amb cardamom per millorar la digestió i aportar un toc exòtic. Aquestes sinergies, més enllà de la seva eficàcia, no només multipliquen els beneficis, sinó que converteixen el ritual de cuidar-se en un acte plaent i conscient.
Una canyella ecològica conserva millor els seus compostos actius
Cassia o Ceilan: una diferència que importa
Cal, però, diferenciar la canyella de Ceilan de la canyella Cassia (Cinnamomum cassia), més barata i freqüent al supermercat, però amb nivells elevats de cumarina, un compost que pot resultar tòxic per al fetge en dosis altes. La de Ceilan, en canvi, és més suau, dolça i segura per a un ús quotidià. Es pot reconèixer pel seu color clar i per la textura més fina i fullada de l’escorça.
A més, és recomanable triar sempre canyella de Ceilan ecològica i amb certificació oficial, ja que aquests controls asseguren que la canyella no contingui residus químics ni metalls pesants provinents del sòl o del processament. En el cas de les espècies, que són productes concentrats i s’utilitzen sovint en pols, la presència de contaminants pot ser proporcionalment més elevada. Una canyella ecològica conserva millor els seus compostos actius, assegurant no només la puresa sinó també el seu efecte beneficiós per a la salut. En definitiva, un petit detall d’etiqueta que marca una gran diferència per a la salut i per al planeta.
Una espècia amb història i sentit
La canyella va ser durant segles un tresor comercial reservat a les elits. Es transportava per la Ruta de les Espècies, custodiada com si fos or, i era utilitzada tant per perfumar com per conservar aliments o elaborar remeis. Avui, torna a ocupar un lloc a les nostres cuines i farmacioles naturals, no per luxe, sinó per salut i consciència.
A la cuina o a la tassa, la canyella ens recorda que els remeis senzills i naturals poden tenir un impacte profund en la salut femenina. Reconnectar amb les espècies, comprendre’n el valor medicinal i incorporar-les de manera quotidiana és una forma de tornar a l’origen. En temps de canvis hormonals, la canyella és molt més que un aroma d’hivern: és una aliada silenciosa per mantenir l’equilibri interior.
Autora: Jordina Casademunt, Nutricionista Oncològica.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2026
