Es diu que el naturisme engloba tots aquells coneixements i pràctiques que, d’una manera o altra, contribueixen al desenvolupament de la salut física i mental de l’ésser humà. El famós metge naturista Dr. Eduardo Alfonso, va escriure fa gairebé cent anys: «és la ciència que, oposant-se a l’artificialisme, estudia les lleis naturals de l’existència i mitjançant el compliment d’aquestes lleis aspira al perfeccionament integral».
Més enllà d’una pràctica mèdica diferent, es tracta d’una filosofia vital mil·lenària que, tal com la coneixem, arrenca amb el romanticisme alemany i, després d’un èxit aclaparador al segle XIX, especialment al centre d’Europa, ha viscut un nou renéixer des de finals del segle passat, amb les propostes de la contracultura dels anys seixanta que han arribat fins als nostres dies.
Un estil de vida basat en la natura i el seu poder curatiu
En alguns països s’associa la paraula «naturisme» amb els clubs nudistes, però en general, quan parlem de naturisme ens referim a uns costums i una manera de ser relacionats amb la salut: es pot dir que el naturisme és tan antic com la civilització.
Amb el pas dels segles, i en estret contacte amb les fonts naturals, els éssers humans hem anat aprenent quins aliments eren millors per menjar, quines plantes guarien les malalties, o com el descans ajudava a restaurar forces. Així, la primera vegada que una persona es va saltar un àpat quan es trobava malament, estava practicant naturisme a través del dejuni, encara que no en fos conscient.
Els metges naturistes presten més atenció a la importància d’un organisme saludable (el terreny), que als microbis (l’agent)
Alimentació ecològica
En aquests moments els ideals naturistes viuen un interès renovat gràcies a l’alimentació, ja que avui predomina una forma, còmoda, però molt nociva, d’alimentar-nos, allunyada de la natura. Darrere de presentacions flamants trobem aliments plens d’ingredients tòxics, molt poc favorables per gaudir d’una llarga vida amb salut i benestar.
És una paradoxa: aquest allunyament de la natura, i una consciència personal més gran, han propiciat el gran auge de l’alimentació ecològica.
Els naturistes, i totes les persones coneixedores del problema, procurem seguir al màxim un tipus d’alimentació plant-based, formada per aliments naturals i cultivats sense verins. Rebutgem l’agricultura que fa servir llavors alterades genèticament, o que rega amb productes tan poc naturals com els pesticides i els fertilitzants de la química de síntesi.
No deixa de sorprendre que encara hi hagi tantes persones que mengin tan alegrement ultraprocessats o menjar convencional, preparat amb ingredients més que discutibles.
Naturisme i medicina
L’altra gran diferència és la visió de la salut i la malaltia. El naturisme mèdic parteix d’un principi: en tot ésser viu hi ha una capacitat de reparar-se a si mateix. Aquesta força autocurativa, coneguda com a vis medicatrix naturae (el poder curatiu de la natura), és el veritable agent sanador.
Per a la medicina natural o naturista, la salut és l’estat natural del cos. La malaltia no és anormal, sinó una acció correctiva de l’organisme per restablir l’equilibri. Hipòcrates, el pare de la medicina, suggeria: «Esbrinem primer el que vas fer per emmalaltir, perquè puguis seguir el contrari». No ens ha d’estranyar, per tant, que els metges naturistes prestin més atenció a la importància d’un organisme saludable (el terreny), que als microbis (l’agent). Perquè els interessa més la salut, i no tant la malaltia.
Un terreny sa ha de poder defensar la seva salut de manera natural sense dependència de fàrmacs, per més que les empreses farmacèutiques pretenguin fer-nos creure el contrari… ja que la seva motivació està més centrada en el negoci de la malaltia que en promoure la veritable salut. Per això eliminar uns símptomes no té res a veure amb curar de debò.
La primera vegada que una persona es va saltar un àpat quan es trobava malament, estava practicant naturisme a través del dejuni, encara que no en fos conscient
Energia vital
Un element central al naturisme és l’energia vital: una reserva de vitalitat que acompanya tot ésser viu. Quan experimentem sensació de força, d’estar en forma, estem percebent energia vital abundant. La feblesa assenyala un estalvi necessari d’energia. Forçar-nos per sobre de les nostres possibilitats condueix a una fatiga extrema i pèrdua de salut.
L’energia vital es recupera mitjançant l’exercici adequat, el son, el descans… i els aliments frescos, vius i ecològics de la cuina naturista.
L’alimentació ecològica i el naturisme
La dieta és un dels pilars bàsics de la prevenció i tractament en medicina natural. La dieta occidental sobrecarrega a l’organisme, i és una de les principals causes de malalties cardiovasculars, obesitat, processos inflamatoris, càncers i trastorns digestius.
Un metge naturista no necessàriament recomana una dieta vegetariana estricta (no tots els metges naturistes són vegetarians), però sí que aconsella substituir l’alimentació habitual per una altra en què els vegetals, tant crus com cuits, tenen una gran importància.
Els naturistes procurem seguir un tipus d’alimentació plant-based, formada per aliments naturals i cultivats sense verins
A més de proporcionar l’energia i els nutrients necessaris, l’alimentació naturista adaptada a cada persona afavoreix millor els processos d’eliminació de l’organisme per via urinària, dèrmica i digestiva. Per això el règim de vida naturista-vegetarià és vàlid per a tothom, encara que de vegades convé que el metge adapti la dieta: períodes de creixement, embaràs, vellesa i en cas de malalties agudes o cròniques.
Des del que mengem fins a la hidroteràpia o les plantes medicinals: tot el que es requereix per assolir una salut plena, la natura ho posa a l’abast de la mà. El naturisme simplement ens ensenya a ferho servir.
Autor: Jaume Rosselló, Editor Especialitzat en Salut i Alimentació.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2026
