Sabem que l’al·lèrgia és una reacció exagerada del nostre organisme a un agent extern que en principi no és perjudicial però que el nostre sistema immune identifica com a enemic. Això provoca tota una cadena de reaccions que donen lloc a símptomes que van des d’esternuts, llagrimeig, picor, rinitis, asma, urticària, dermatitis, diarrea, mal de coll, a altres com intestí irritable, vasculitis, esofagitis o xoc anafilàctic.
A més de les al·lèrgies estacionals hi ha un altre tipus d’al·lèrgies a agents quotidians, com aliments, que també poden tenir diferents graus i que s’han disparat els darrers anys. El nombre de persones amb algun tipus d’al·lèrgia ha augmentat a tot el món, especialment als països industrialitzats.
Un estudi dels EUA publicat el 2019 per la revista JAMA* (Journal of the American Medical Association) mostra que més de 32 milions de persones pateixen almenys una al· lèrgia alimentària, entre les quals hi ha uns sis milions de nens. I un altre del 2020 publicat a The Journal of Allergy and Clinical Immunology assenyala que “les visites a l’hospital per al·lèrgies alimentàries es van triplicar entre el 1993 i el 2006 i entre el 2013 i el 2019, es va registrar un augment del 72% en el nombre de nens hospitalitzats per anafilaxi”.
A Espanya, una investigació publicada el juny de l’any passat per la revista de la Societat Espanyola de Neumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) sobre la base de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut, “un 5,7% dels menors de 14 anys d’Espanya tenen asma i un 11,4% al·lèrgia, principalment rinitis al·lèrgica. Si tenim en compte que a Espanya hi ha uns 6 milions de persones menors de 14 anys, les dades indiquen que hi ha al voltant de 795.000 nens amb algun tipus d’al·lèrgia i 397.000 amb asma”.
Tot i que són múltiples les causes, diverses investigacions coincideixen en la hipòtesi que massa neteja pot estar contribuint a desenvolupar més al·lèrgies, asma, malalties inflamatòries de l’intestí i altres trastorns autoimmunes. I és que la manca d’exposició a bacteris, virus i al·lèrgens impedeix el desenvolupament i la maduració normal del sistema immune. L’estudi als 80, de David P. Strachan, epidemiòleg del British Medical Journal, va concloure que a cases de nens amb germans grans hi havia menys casos de febre del fenc perquè els germans grans havien exposat els més petits als gèrmens.
La ultrahigiene, els canvis en els hàbits alimentaris, l’ús abusiu o inadequat dels antibiòtics, l’exposició a tòxics, l’estrès o les alteracions a la microbiota intestinal són alguns dels factors principals que els experts atribueixen a aquest augment.
Una eina mil·lenària i efectiva en el tractament i prevenció de les al·lèrgies és la micoteràpia o micomedicina. Els fongs medicinals, en general, contenen importants molècules amb efecte antiinflamatori, immunomodulador i antioxidant. Com explica Carmen Salgado, llicenciada en Farmàcia i Experta Universitària en Naturopatia, “la seva diversitat de compostos bioactius pot oferir una estratègia complementària per al maneig de les al·lèrgies, ja que actuen de manera holística al cos, abordant tant els símptomes com les causes subjacents de les reaccions al·lèrgiques. A més, s’ha demostrat que alguns d’aquests compostos com els beta-glucans poden ajudar a modular la resposta al·lèrgica en enfortir el sistema immunològic i reduir la inflamació, associada amb les al·lèrgies”.
Un dels fongs més destacats pel seu efecte immunomodulador i amb nombrosos estudis clínics i in vitro és el xampinyó del sol (Agaricus Blazei Murril) degut al seu major contingut en beta-glucans i als seus efectes de reducció dels símptomes, tant a nivell de prevenció com durant el procés al·lèrgic.
Un altre fong amb una àmplia bibliografia i estudis que l’avalen és el Reishi (Ganoderma Lucidum) que conté més de 500 molècules, entre les quals hi ha polisacàrids i triterpens amb acció antiinflamatòria, antihistamínica i antioxidant. El Reishi juntament amb la Cabellera de Lleó (Hericinum erinaceus) ajuden, a més, pel seu efecte prebiòtic, a regular el microbiota intestinal, tan vinculat als processos al·lèrgics i les intoleràncies alimentàries. Segons Salvador Talón, micòleg clínic i des de fa 23 anys membre de la Societat Micològica de València (SOMIVAL) “en el cas de la cabellera de lleó, a més de l’efecte immunomodulador i prebiòtic, té la capacitat d’ajudar a calmar, protegir i cicatritzar la mucosa intestinal, disminuint així la inflamació, la permeabilitat intestinal i, per tant, millorant les funcions immunitàries, que són clau en les patologies autoimmunitàries i les al· lèrgies”.
El Cordyceps (Ophio Cordyceps Sinensis) que és molt conegut sobretot pel seu efecte antiedat, també compta amb diversos estudis sobre la seva acció en la funció respiratòria i pulmonar, per això també se sol emprar en l’asma.
La importància de consumir fongs ecològics certificats
Els fongs són grans bioacumuladors i amb una enorme capacitat adaptògena (s’han descobert fongs a la central nuclear de Txernòbil, a l’Antàrtida i a les costes del Mar Mort). Actuen com a esponges i poden absorbir tot tipus de residus així que, si el sòl on es cultiven té restes de tòxics, pesticides o antibiòtics els absorbiran i concentraran al seu interior. Per això és molt important la seva certificació ecològica. “És imprescindible”, puntualitza Salvador Talón “que sempre, tant en menjar-los com en prendre’ls en forma de suplement, ens assegurem que siguin d’agricultura ecològica i que se certifiquen els principis actius que contenen, perquè acumulen tant les coses bones com les dolentes”
Autora: Marta Gandarillas, Periodista especializada en Salud Natural, Titulada superior en Naturopatía y Terapeuta de Jin Shin Jyutsu
Suscríbete a la Newsletter y recibe Bio Eco Actual gratis cada mes en tu correo
Bio Eco Actual, tu mensual 100% ecológico
Leer Bio Eco Actual Mayo 2024
