La certificació ecològica garanteix que els operadors i els productes compleixen amb els requisits de la normativa europea de producció ecològica i ofereix les màximes garanties de control de seguretat i qualitat a la cadena de producció.
El sistema de control cobreix totes les etapes, des de la producció primària d’un producte ecològic fins a l’emmagatzematge, la transformació, el transport, la venda i el subministrament al consumidor final, a més de les activitats d’etiquetatge, publicitat, importació, exportació i subcontractació quan correspongui. Es duu a terme mitjançant auditories que es fan periòdicament a càrrec de personal tècnic qualificat, que acrediten les garanties i el valor afegit de la producció ecològica i lluiten contra el frau. Segons la normativa ecològica, vigent als 27 països de la Unió Europea, tan sols els productes certificats es poden etiquetar sota els termes ecològic, eco, biològic, bio o orgànic. Per aquest motiu, els consumidors poden tenir la certesa que en comprar un producte certificat com a ecològic estan recolzant pràctiques de producció i consum veritablement sostenibles.
Hi ha tres modalitats de certificació ecològica a Europa: un sistema públic, realitzat directament per les administracions públiques, una certificació privada, a través d’organismes privats independents, i un format mixt públic-privat. Totes conviuen a Espanya i, encara que es regeixen sota una mateixa normativa, donen lloc a un ecosistema complex que presenta diferències de costos entre les diferents regions del territori nacional percebut per productors i operadors.
Els pressupostos i les subvencions derivades dels governs autonòmics són factors condicionants, tant a l’alça com a la baixa dels preus
Disparitats entre expedients i quotes
Els serveis oferts són, teòricament, els mateixos. Tot i això, els preus varien en funció de la comunitat. “Les Comunitats Autònomes tenen competència total per a la gestió i tramitació de les certificacions ecològiques. Per això, els processos i costos associats per obtenir i posteriorment renovar la certificació ecològica són dispars a tot el territori nacional”, afirmen veus del sector ecològic.
En general, les quotes depenen de la categoria dels productes que se certifiquen, la complexitat de les operacions, el volum de producte certificat i els mercats de destinació (alguns productes destinats a l’exportació poden comportar costos addicionals associats a controls específics establerts per països tercers, com els Estats Units, el Japó o la Xina). Són les mateixes entitats de certificació les que fixen els preus. I, en cas de regir-se per un model públic, a més, els pressupostos i les subvencions derivades dels governs autonòmics són factors condicionants, tant a l’alça com a la baixa dels preus.
Una diferència econòmica que, segons afirmen alguns productors ecològics, afecta negativament la lliure competència de mercat, ja que els diners destinats a les quotes d’un productor “X” poden ser invertits en altres iniciatives per a un altre productor “Y”, cosa que genera en ocasions greuges comparatius.
La solució que es planteja? Una unificació dels criteris, una harmonització de les condicions i preus a totes les Comunitats Autònomes. “Cal que hi hagi una unificació de criteris a nivell nacional perquè totes les empreses del sector ecològic siguin més competitives i tinguin els mateixos avantatges i oportunitats per oferir els seus productes a preus més competitius”, s’afirma des del sector. “Necessitem un mercat unitari a nivell nacional que promogui el naixement de nous negocis ecològics i faciliti que els existents prosperin”.
“La unificació de criteris entre organismes i entitats certificadores és absolutament necessària. Aquestes discrepàncies creen confusió entre els productors i els consumidors, afectant negativament la competitivitat i la innovació al sector. Sense una normativa unificada i clara, les empreses enfronten incerteses i obstacles addicionals, cosa que podria dissuadir-ne algunes d’adoptar pràctiques ecològiques. Per tant, una alineació de criteris és crucial per assegurar que tots operem sota els mateixos estàndards, facilitant-ne el compliment i fomentant la confiança en els productes ecològics”, coincideixen diferents operadors ecològics.
La solució proposada és la unifi cació dels criteris, una harmonització de les condicions i preus a totes les Comunitats Autònomes
La producció ecològica com un bé públic
El foment de la producció ecològica és clau per fer front a la crisi climàtica i assolir una transició ecològica efectiva i eficient. D’acord amb els objectius europeus marcats, per al 2030 el 25% de terres han de ser gestionades sota sistemes ecològics. Per això, cal que els Estats membres adoptin polítiques comunitàries i nacionals per estimular la transició i acompanyar els productors i pagesos ecològics. Augmentar la contractació pública, dedicar esforços a la promoció, establir mesures fiscals i defensar el preu real dels aliments són les principals demandes del sector.
En aquest sentit, la certificació ecològica unificada, idealment subsidiada per l’Administració pública, pot promoure la producció i comercialització de productes ecològics de manera senzilla i econòmica, sense posar traves administratives addicionals i aplicant el principi de “qui contamina paga” per beneficiar els productors ecològics i estimular l’adopció de pràctiques agroecològiques.
Per a la redacció d’aquest article s’ha comptat amb el testimoniatge d’operadors ecològics certificats, associacions professionals de productors ecològics i entitats certificadores públiques i privades de diferents regions del territori nacional. INTERECO, associació sense ànim de lucre que agrupa les 14 entitats públiques de control i certificació d’agricultura ecològica, ha declinat participar en aquest reportatge.
Autors: Oriol Urrutia, Co-Editor i Politòleg. Ariadna Coma, Periodista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2024
