Recentment el govern de Dinamarca ha aprovat una polèmica legislació per la qual es prohibeix el sacrifici d’animals sense atordiment previ als escorxadors de Dinamarca. Aquesta decisió ha indignat la comunitat jueva i a la musulmana del país nòrdic que acusen al govern danès de no respectar la llibertat religiosa.
També la Comissió Europea s’ha manifestat contrària a que un país de la Unió Europea, per lliure, legisli sobre un assumpte que, defensa, ha de ser legislat a nivell comunitari.
L’arrel de la polèmica deriva de la interpretació del Tractat de Lisboa que obliga les institucions comunitàries a legislar tenint en compte la llibertat religiosa i el respecte dels ritus religiosos d’una banda i introduir criteris de benestar animal que tinguin en compte que els animals són éssers sensibles, amb capacitat de patir, de l’altra. El conflicte entre tots dos “drets” es va manifestar clarament en la legislació sobre escorxadors.
D’ una banda el “dret” dels animals a morir d’una forma digna es va reconèixer en una obligació d’aplicar l’”atordiment previ” a tots els animals per tal de minimitzar el seu patiment en ser matats. D’altra banda el “dret” de les comunitats religioses a practicar els seus ritus es va plasmar en una excepció per a ells d’aquesta obligació d’ “atordiment previ” per als animals sacrificats per a la producció de carn Halal (musulmans) i Kosher (jueus). En certa forma la decisió del govern danès d’ anul·lar aquesta excepció i forçar l’atordiment previ de tots els animals significa col·locar el “dret” dels animals a no patir per sobre de la llibertat de practicar els ritus religiosos.
La meva intenció aquí no és elaborar un assaig de filosofia legal sobre quin dret precedeix o preval però considero important aclarir alguns aspectes sobre aquesta matèria.
“un client que no és musulmà ni jueu està comprant, sense saber-ho, carn Halal i Kosher que, segurament, procedeix d’animals que no han estat atordits abans del seu sacrifici”
En primer lloc els ritus musulmans i jueus exigeixen que els animals estiguin “vius” en el moment de ser dessagnats. “Vius” no significa “conscients” de manera que la inclusió de l’atordiment previ, que en teoria atordeix però no mata, no entraria en contradicció amb els ritus religiosos. És cert que l’aplicació incorrecta, per excés, en els escorxadors, dels sistemes d’atordiment, fa que els animals puguin arribar ja morts al punt de dessagnat però la solució a aquest problema no és la negació de l’ atordiment com a sistema sinó la seva aplicació correcta. En aquest punt estaria completament d’acord amb els grups jueus i musulmans.
Cal corregir les deficiències en l’ús dels sistemes d’atordiment tant per excés, com per defecte, per evitar que els animals arribin al tall de dessagnat morts o plenament conscients. De fet la majoria de les comunitats musulmanes de països com Alemanya o el Regne Unit, molt nombroses, accepten la carn Halal procedent d’animals atordits prèviament sense cap problema. No ha estat el cas de la comunitat jueva, la seva oposició a l’atordiment previ es manté ferma.
A més hi ha un altre problema afegit. Les comunitats musulmanes i, sobretot, jueues només consumeixen part de la canal de l’animal. Què passa amb la resta? Si tenim en compte que la majoria dels escorxadors que produeixen carn Halal i Kosher són mixtes i, per tant, també produeixen carn convencional, la resposta és evident. Aquest resta es desvia al consum de carn convencional de manera que un client que no és musulmà ni jueu està comprant, sense saber-ho, carn Halal i Kosher que, segurament, procedeix d’animals que no han estat atordits abans del seu sacrifici.
Estic d’acord que cal garantir el dret de tots però el mateix dret que assisteix jueus i musulmans a obtenir en el mercat productes alimentaris que respectin les seves creences, m’ assisteix a mi a trobar productes que garanteixin les meves.
Si la Unió Europea no vol que cada país vagi legislant pel seu compte i risc, és urgent que legisli perquè en l’etiquetatge dels productes carnis s’inclogui la informació sobre si procedeix d’un animal atordit prèviament o, acollint-se a l’excepcionalitat religiosa, no ho ha estat. D’aquesta manera garantiríem els drets de tots a triar segons la nostra consciència, en plena llibertat i sense imposicions.
