super-960x623

Veo Verde 06/03/2015
Actualment es gasta menys diners en menjar, és una cosa positiva?

Els aliments són més barats ara que el 1960, però el cost ambiental és molt més elevat i insostenible que en aquestes dates. La vida és més cara ara que abans, això és cert. L’habitatge i l’educació són dos clars exemples de com el nostre estil de vida s’ha encarit. No obstant això, la nostra despesa en aliments en proporció al nostre ingrés ha disminuït respecte el 1960.

En general, la gent que guanya més també gasta més en menjar però segueix sent una proporció menor en comparació a la resta de les seves despeses. Les llars on els ingressos són més limitats gasten menys diners en aliments però representa una proporció més gran en relació a la despesa total.

Annette Clauson, investigadora del Servei d’Investigació Econòmica del Departament d’Agricultura Econòmica d’Estats Units, afirma que ara podem comprar més menjar amb menys diners, això vol dir que adquirim menjar per menys del que guanyem. Això és bo i és dolent, tenir accés a menjar més barata ens permet gastar diners en altres coses, però és dolent pel que té passar per aconseguir aquests preus.

El cost del menjar ha baixat senzillament perquè el sistema de producció s’ha industrialitzat. Els nostres aliments es produeixen en massa i a un ritme accelerat, això vol dir que el sistema alimentari consumeix recursos en forma desmesurada, abusa dels animals, contamina el medi ambient, plena d’escombraries el planeta, entre altres desavantatges.

Encara que ara hi ha més opcions de menjar disponible, el sistema alimentari és menys sostenible del que era fa unes dècades. Estats Units gasta menys diners en menjar que qualsevol altre país al món. En 2013 EUA va gastar el 6,7% de les despeses de consum en aliments, però si hi ha un país que pot donar-se el luxe d’invertir més en aliments per protegir l’ambient, també és Estats Units.

Regne Unit gasta el 9,3% de la seva despesa de consum en menjar, Corea del Sud el 13% i el Brasil el 15.7%. Xina i l’Índia van gastar el 26,1 i el 29,6% respectivament. Ningú dubta que l’accés als aliments s’ha de garantir a tot el món, però cal ser conscients del preu que haurem de pagar per això i la qualitat de vida que tindrem al aconseguir-ho.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here