Una anàlisi coordinada per PAN Europe ha detectat residus d’almenys un pesticida en el 78% de les maduixes convencionals examinades en onze països de la Unió Europea. En el 58% hi van aparèixer pesticides del grup dels PFAS i sis de cada deu mostres convencionals contenien més d’una substància.
Les maduixes són una de les fruites més populars entre els consumidors europeus i tenen una presència especialment important en l’alimentació infantil. La seva producció intensiva, però, també les converteix en un cultiu molt exposat a l’ús de fungicides i insecticides.
Per conèixer millor aquesta presència, PAN Europe i onze organitzacions associades van recollir 41 mostres produïdes localment: 36 de convencionals, quatre d’ecològiques i una d’etiquetada com a lliure de residus de pesticides.
Fins a nou pesticides en una sola mostra
Les maduixes es van comprar principalment en supermercats entre el 29 d’abril i el 2 de juny de 2026 i es van enviar a laboratoris acreditats d’Eurofins. L’informe només va comptabilitzar concentracions superiors al límit de quantificació de 10 micrograms per quilo.
En total es van identificar 22 substàncies actives diferents. El 61% de les mostres convencionals contenia dos residus o més, amb una mitjana de 3,5 substàncies. Una mostra adquirida a Bèlgica reunia nou residus; dues mostres d’Eslovènia i Hongria en contenien vuit, i una d’Irlanda, set.
El 61% de les maduixes convencionals analitzades contenia residus de més d’un pesticida
La majoria dels residus es trobava per sota dels límits màxims legals. Per tant, la seva detecció no implica automàticament un incompliment de la normativa ni permet determinar, per si sola, un risc sanitari concret. La preocupació de les organitzacions se centra en el perfil toxicològic d’algunes substàncies i en l’exposició simultània a diferents pesticides.
PFAS i disruptors endocrins
El 58,3% de les mostres convencionals contenia almenys un pesticida PFAS, conegut com a “pesticida etern” per la seva elevada persistència. En l’11% se’n van detectar dos o més. L’anàlisi no va mesurar l’àcid trifluoroacètic o TFA, producte final de degradació de nombrosos PFAS, perquè requereix un mètode analític diferent.
Les substàncies més freqüents van ser els fungicides fludioxonil, present en el 39% de les mostres convencionals, i ciprodinil, detectat en el 33%. Les avaluacions publicades per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària van identificar el fludioxonil i el ciprodinil com a disruptors endocrins.
A més, el 56% de les mostres contenia algun pesticida inclòs en la categoria europea de “candidats a la substitució”. Aquesta figura obliga els estats membres a valorar si aquestes substàncies es poden reemplaçar per alternatives químiques menys perilloses o per mètodes no químics. Un 17% també presentava algun pesticida considerat neurotòxic.
Què va passar amb les mostres espanyoles?
A Espanya es van recollir tres mostres: dues de convencionals i una de convencional etiquetada com a lliure de residus. Dues no presentaven quantitats quantificables, mentre que a la tercera es van trobar dues substàncies, entre les quals hi havia l’insecticida spinosad. La mitjana espanyola va ser d’una substància per mostra.
El nombre és massa reduït per extreure conclusions sobre el conjunt de les maduixes cultivades o comercialitzades a Espanya. El mateix passa amb les comparacions entre països: el mateix informe adverteix que el seu mostreig no pretén ser estadísticament representatiu del mercat europeu.
Les mostres ecològiques, sense residus quantificables
Les quatre mostres de producció ecològica i la mostra etiquetada com a lliure de residus no contenien pesticides en quantitats quantificables. Tampoc en contenia el 22% de les maduixes convencionals.
Tot i que el nombre reduït de mostres ecològiques impedeix generalitzar el resultat, PAN Europe considera que les dades donen suport al desenvolupament de l’agricultura ecològica, la gestió integrada de plagues i les alternatives no químiques disponibles per al cultiu de la maduixa.
El debat sobre els límits i l’efecte còctel
La Comissió Europea assenyala que els límits màxims de residus s’estableixen per garantir un nivell elevat de protecció dels consumidors. PAN Europe qüestiona, però, que el sistema actual valori de manera prou completa l’efecte combinat de diverses substàncies, especialment durant l’embaràs i la infància.
L’organització demana més transparència en els controls oficials, una aplicació més ràpida de la legislació sobre disruptors endocrins i candidats a la substitució, i més suport als agricultors per adoptar mètodes de control no químics.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Agost 2026
