Quan Hortec va néixer, a principis dels anys noranta, parlar d’agricultura ecològica era encara parlar d’una opció minoritària. Produir sense productes químics de síntesi, respectant els cicles naturals i apostant per una relació diferent amb la terra era, sobretot, una convicció. Però produir no era suficient: calia trobar la manera de fer arribar aquells aliments al consumidor i garantir que les explotacions fossin viables.
D’aquesta necessitat compartida va sorgir Hortec, una cooperativa de productors i productores ecològics que va permetre sumar produccions, estructura, coneixement i capacitat comercial. Més de trenta anys després, aquella idea continua vigent: treballar conjuntament per defensar una agricultura ecològica professional i arrelada al territori.
Per a Josep Figueras, productor ecològic de Valls i actual president d’Hortec, el caràcter cooperatiu continua sent una de les grans fortaleses del projecte. “Hortec no és només una empresa que comercialitza fruita i verdura; darrere hi ha explotacions, famílies i territoris diversos que comparteixen una mateixa necessitat: fer arribar el seu producte al mercat en unes condicions dignes.”
La mirada d’Alba Coll, productora al Segrià i expresidenta d’Hortec, ajuda també a entendre com ha evolucionat la cooperativa des de dins. “Durant dècades, les dones han tingut un paper essencial en moltes explotacions agràries, sovint amb menys visibilitat i menys presència en els espais de decisió.” La seva experiència al capdavant d’Hortec simbolitza una evolució necessària: que la diversitat de les persones que treballen al camp es reflecteixi també en la governança i el lideratge de les organitzacions agràries.
Del camp a nous espais de consum
Les botigues ecològiques especialitzades han estat històricament grans aliades d’Hortec i peces fonamentals per al desenvolupament del sector ecològic a Catalunya.
Actualment, la fruita i la verdura d’Hortec arriben també a hospitals, escoles i altres col·lectivitats. Obrir aquests canals permet que el producte ecològic i de proximitat formi part de l’alimentació quotidiana de moltes més persones. Al mateix temps, planteja nous reptes: garantir regularitat, volum i servei sense perdre de vista la temporalitat ni la priorització del producte dels socis i sòcies.
Un clima que obliga a adaptar-se
Un dels grans reptes actuals és el canvi climàtic. Per als productors no és una previsió de futur, sinó una realitat que ja condiciona el dia a dia.
A Ivars d’Urgell, el soci Josep Maria Coll ha hagut d’adaptar fins i tot els horaris de treball durant els episodis de calor extrema. En determinats moments de l’estiu, la feina comença de matinada per poder acabar abans de les hores de temperatures més altes. És una decisió que afecta la producció, però sobretot les condicions laborals i la seguretat de les persones que treballen al camp.
També al Segrià, Jaume Torroelles observa directament com les calorades alteren el desenvolupament de la fruita. Les temperatures elevades poden accelerar la maduració, augmentar les necessitats d’aigua i reduir la finestra òptima de collita. La pagesia sempre ha treballat observant el temps, però avui aquesta capacitat d’adaptació és encara més necessària.
Treballar amb sòls vius, biodiversitat i sistemes més resilients adquireix encara més sentit en un context climàtic exigent, però adaptar-se també té costos i requereix coneixement, inversió i viabilitat econòmica.
Qui cultivarà demà?
Al costat del canvi climàtic hi ha un altre repte decisiu: el relleu generacional.
Quan una explotació desapareix no només es perd producció. Es perd coneixement acumulat durant dècades, experiència sobre el territori, varietats, infraestructures i una manera d’entendre l’ofici. Per això, cada vegada que una nova generació decideix continuar, es preserva molt més que una finca.
La família Torroelles n’és un exemple. David Torroelles ha anat deixant el relleu al Jaume, que continua treballant la finca familiar a Vilanova de Segrià i donant continuïtat a la producció ecològica. Aquest traspàs representa el futur que el sector necessita, però també posa damunt la taula una pregunta clau: com aconseguim que ser pagès continuï sent una opció professional atractiva i viable?
La resposta passa per garantir preus dignes, canals comercials estables, reconeixement social i unes condicions que permetin desenvolupar un projecte de vida al camp.
Ecologia, cooperació, pagesia i territori continuen sent els pilars d’Hortec
Evolucionar sense perdre l’origen
Hortec haurà de continuar transformant-se. Caldrà reforçar la comercialització, explorar nous canals, professionalitzar processos, incorporar tecnologia, adaptar-se al canvi climàtic i explicar millor al consumidor qui hi ha darrere dels aliments que compra.
Però evolucionar no hauria de significar perdre allò que va donar origen al projecte. Ecologia, cooperació, pagesia i territori continuen sent els pilars d’Hortec. El gran repte és aconseguir que aquests valors no siguin només un relat, sinó una realitat econòmicament sostenible per a les explotacions.
Fa més de trenta anys, un grup de pagesos i pageses va entendre que treballar plegats era una manera de fer possible l’agricultura ecològica. Avui, davant del canvi climàtic, la pressió comercial i la falta de relleu generacional, aquella idea continua tenint més sentit que mai. Perquè el futur de l’alimentació ecològica depèn que continuï havent-hi persones disposades a cultivar-la.
Autor: Josep Francesc Bonfill Pujol, Responsable de Màrqueting i Project Manager d’Hortec SCCL.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2026
