Llaurar sense arada pot reduir l’erosió del sòl i contribuir a protegir el clima. Dues publicacions recents de l’Institut d’Investigació d’Agricultura Orgànica (FiBL) sobre llaurada reduïda donen suport a aquesta tesi.
(Frick 21 de juny del 2017). – Es poden obtenir efectes positius en sòl i en clima quan un agricultor ecològic deixa de treballar amb una arada. Una prova d’FiBL va obtenir aquests resultats en sòls argilosos a Frick, Suïssa. En el transcurs de 13 anys, es va formar aproximadament un 8% més d’humus en els sòls cultivats amb un conreador i una arada superficial comparat amb el cultiu del sòl amb una arada. En altres paraules, el cultiu reduïda segresta 2.3 tones de CO2 equivalents per hectàrea més en un any que el cultiu amb una arada.

Les terres de conreu s’assemblen a un prat natural

Una arada barreja humus uns 20 cm de profunditat en la capa superficial del sòl. En un sistema de conreu reduït, però, s’acumula més humus en els 10 cm superiors. Per sota d’aquest llindar, el contingut d’humus es manté estable o disminueix. Així, la distribució de l’humus en un sistema de conreu reduït (llaurada reduïda) està més a prop d’un prat que d’un camp. Això pot prevenir l’erosió del sòl i augmentar la presència i varietat de microorganismes com bacteris i fongs.

Gasos d’efecte hivernacle: El temps és més important que el tipus de cultiu del sòl

Cap dels cultius examinats herba-trèvol i blat d’hivern va mostrar una diferència en l’òxid nitrós emès pels dos sistemes. Les emissions de metà estan en el mateix nivell baix. No obstant això, les condicions climàtiques tenen una gran influència. La sembra de sòls humits, ja sigui realitzada amb una arada o un conreador, no només és mal aconsellada per raons de protecció del sòl, sinó també a causa de les altes emissions d’òxid nitrós.

Informació sobre llaurada reduïda: Per agricultors – Per investigadors