Quan parlem dels nens i nenes tots entenem i sabem que tenen capacitats cognitives diferents i que per això a més compten amb marcs reguladors propis d’especial protecció que a més es recull en la pròpia Convenció dels Drets de l’Infant de l’ONU. Aquests drets són independents de la família, i l’Estat té l’obligació de protegir-los.
Doncs bé aquests consensos socials i jurídics desapareixen automàticament quan parlem del dret dels infants a una alimentació saludable.
Les xifres d’obesitat infantil a l’Estat espanyol són exorbitants, sent ja un dels pitjors països d’Europa en taxa de sobrepès i obesitat infantil, afectant ja al 45% dels nens i nenes. Sabem a més que aquest augment d’obesitat està directament relacionat amb l’augment de consums d’aliments processats amb alt percentatge de sucre, greixos i sal, especialment els destinats a la població infantil. A Espanya ja el 70% del que consumim és alimentació processada, i quan parlem de nens encara és superior.
L’administració pública i les grans empreses ens repeteixen fins a la sacietat, que la responsabilitat de l’obesitat infantil és exclusiva dels pares, que no eduquen als nens, que no els alimenten bé, que no fem el que hem de fer.
Es tracta d’una gran mentida, els nens no trien com alimentar-se, a més no tenen capacitat ni elements per prendre una decisió informada sobre les conseqüències de triar un aliment o un altre. Resulta evident que quan hi ha un perill per a la salut de la població infantil, l’Estat ha d’actuar per protegir-los, però no obstant això el buit indecent el trobem quan parlem dels riscos de salut i malalties associades a l’alimentació. En aquest cas, el deure de l’Estat espanyol desapareix, s’esfuma davant dels nostres ulls.
Així observem com els nostres fills i filles viuen permanentment envoltats d’un ambient obesogènic en creixement, determinat per l’enorme pressió de la publicitat d’alimentació insana que té com a target principal la població infantil. El major estudi realitzat a Espanya sobre la publicitat televisiva d’aliments dirigits als nens, realitzat per l’Escola Nacional de Salut Pública, ha conclòs que la majoria dels productes que s’anuncien com a saludables en realitat tenen alts continguts en sucre, greixos o altres ingredients que els fan dolents per a la salut. L’estudi a més constata que els menors reben 7.500 impactes a l’any de missatges que els diuen que mengin un producte que no és saludable. Però seguim per si queden dubtes, la Gaceta Sanitaria va publicar recentment un estudi que mostra com els productes d’alimentació menys saludables són els que més es dirigeixen a la població infantil. El 82% dels anuncis d’alimentació processada destinats a nens i nenes publiciten productes amb un contingut elevat de sal, greixos o sucres refinats, enfront del 33% de la publicitat dirigida a la població adulta.
Les preguntes llavors són òbvies: Per què a l’Estat espanyol no es prohibeix la publicitat d’alimentació insana adreçada a la població infantil? Quina és la responsabilitat de l’Estat en la creixent epidèmia d’obesitat infantil? Per què a ningú li preocupa que l’Estat incompleixi permanentment el seu deure de promoure, protegir, respectar i garantir els drets humans del nen? Per què les grans empreses d’alimentació tenen dret a promocionar els seus productes processats en el lliure mercat encara que això vulneri els drets dels infants?
Necessitem urgentment una mobilització de la societat civil que obligui el Govern a aplicar i garantir els drets de la Convenció dels drets de l’infant i prohibeixi d’una vegada per totes, la publicitat d’aliments insans dirigits als nostres fills i filles.
Autor: Javier Guzmán, Director de VSF Justicia Alimentaria Global
Bio Eco Actual, informatiu mensual 100% ecològic
Bio Eco Actual Novembre 2017
