El I Congrés de la Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya va reunir ahir prop de 300 professionals del sector per debatre el futur dels menjadors escolars al Col·legi de Metges de Barcelona.

El manifest sectorial que s’ha presentat al Congrés reclama que a partir del curs 2027-2028, l’Administració fixi el preu del servei i adjudiqui els contractes per la qualitat de les ofertes.

El congrés ha comptat amb un èxit de participació extraordinari. Jordi Gatell / Cordegat.

La Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC) ha celebrat aquest dijous el seu primer congrés, sota el lema “Cap a uns menjadors escolars ecològics, de proximitat i saludables” que ha reunit prop de 300 professionals del sector al Col·legi de Metges de Barcelona. La trobada ha servit per presentar un manifest sectorial amb dotze demandes per transformar el model de menjador escolar a Catalunya.

Investigadors, representants d’escoles i associacions de famílies d’alumnes i professionals del sector alimentari han participat en aquest Congrés, que ha comptat amb tres blocs i la presentació del manifest sectorial sobre el futur dels menjadors escolars. Els blocs han tractat la salut infantil, alimentació i contaminants ambientals, el sistema alimentari, producció ecològica i territori i els menjadors escolars, compra pública i models de gestió, a través de ponències de professionals del sector reconeguts com el Dr. Nicolás Olea, Gonzalo Palomo Guijarro i Regina Monsalve Mayans.

XAMEC i la Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE) demanen al manifest sectorial que, el 2030, almenys tres de cada deu centres educatius catalans amb servei de menjador disposin d’un menjador ecològic certificat. Per al 2035, proposa arribar com a mínim a la meitat. Una de les demandes més immediates que es presenten al manifest, afecta els pròxims concursos públics. La XAMEC proposa que els plecs exigeixin compromisos verificables de compra d’aliments ecològics i que les empreses optin al contracte amb un mateix preu de partida. Així, oferir una rebaixa no donaria punts i es podria valorar què servirà cada empresa, amb quin personal i en quines condicions.

“Amb aquest congrés fem incidència política. Hem preparat un manifest i un memoràndum. Volem que les administracions ens escoltin i que les pròximes licitacions 2027-2028 es canviï de model, per això és molt important el que vindrà després del Congrés”, explica Alejandro Guzmán, portaveu de XAMEC.

La presentació del Dr. Nicolás Olea va atraure una gran expectativa. Jordi Gatell / Cordegat.

La salut dels infants comença al plat

La jornada va començar amb una primera taula dedicada a la salut infantil, alimentació i contaminants ambientals, moderada per Montse Escutia, directora de BioCultura i presidenta de l’Associació Vida Sana. Va comptar amb el referent en salut ambiental i disruptors endocrins, Dr. Nicolás Olea, la Dra. María Dolores Raigón, Koldo Hernández, Rosa García Segura i el Dr. Ferran Campillo, pediatre mediambiental, que valorà positivament el Congrés: “Després del Congrés m’enduc un sentiment de comunitat, de xarxa, de poder treballar plegats per millorar l’alimentació de la infància i l’adolescència perquè sigui més saludable, ecològica i de proximitat”.

La moderadora d’aquesta taula, Montse Escutia, va manifestar que: “Tota l’alimentació dels infants hauria de ser lliure de residus de pesticides, hauria de tenir la màxima qualitat i hauria de contribuir a tenir una producció d’agricultors i agricultores al territori per garantir la producció ecològica i de proximitat que pugui arribar a tots els menjadors escolars”.

Sense pagesia, no hi ha menjador

Seguidament, Marc Talavera, coordinador de Singulars i fundador d’Eixarcolant, va moderar el segon bloc, centrat en el sistema alimentari, producció ecològica i territori. Josep Mestres, secretari del Consell Rector d’Hortec SCCL i soci cofundador d’APACAT, va destacar la importància de l’enllaç entre escoles i les productores: “És important posar en valor de la necessitat que hi ha de compra per part de les escoles de producte ecològic. Tant per la salut dels infants com per la promoció d’aliments de qualitat, proximitat i ecològics que tenim al territori”.

Aquest bloc també va comptar amb la presència de Javier Guzmán, Gonzalo Palomo Guijarro, Marta G. Rivera-Ferre i Piero Carucci.

Josep Mestres, secretari del consell rector d’Hortec i soci cofundador d’APACAT, al segon bloc. Jordi Gatell / Cordegat.

Prop de mig milió d’infants mengen cada dia a l’escola

El darrer bloc va abordar els reptes operatius dels menjadors escolars: licitacions, criteris de puntuació, qualitat alimentària, segells de garantia, gestió real del servei i capacitat de transformació de la compra pública. Moderat per Auxi Vecina Jiménez, directora d’Intel·ligència Estratègica a Ecovalia, i amb la presència de grans professionals del sector, va permetre parlar sobre els menjadors escolars, la compra pública i models de gestió. Regina Monsalve Maians, presidenta d’Intereco, va tractar el sistema de garantia de productes: “Des d’Intereco, no només certifiquem consum, productors, l’elaboració de productes, etc. També certifiquem i garantim la cadena completa. És a dir, com arriba als comerços, o el més important, com arriba als menjadors escolars”. El bloc va comptar, també, amb la participació de Paola Hernández, Ximena Lazo Vitoria, Joan Maria Ribas i Katrin Kößler.

Un manifest sectorial per mirar al futur

La jornada d’ahir va acabar amb la lectura d’un manifest sectorial que defensa uns menjadors escolars, de proximitat i saludables. Elaborat per XAMEC i SEAE, defensa una transició cap a menjadors escolars basats en una alimentació ecològica i de qualitat, curosa amb la salut dels infants i que sostingui la pagesia arrelada al territori. La iniciativa defensa que els menjadors escolars són molt més que un espai on dinar: són una eina de salut pública, educació i equitat, i també una oportunitat per impulsar la pagesia ecològica, l’economia local i la protecció del medi ambient. Per fer-ho possible, reclama un compromís ferm de les administracions, amb recursos econòmics suficients, condicions laborals dignes i una aposta decidida pels aliments frescos, de temporada i de producció ecològica certificada.

Compta amb dotze demandes que se centren en el futur dels menjadors escolars:

  1. Garantir el dret a una alimentació escolar ecològica, saludable i arrelada al territori.
  2. Millorar l’alimentació i la salut integral.
  3. Enfortir la pagesia ecològica.
  4. Afavorir l’acceptació dels aliments frescos i de temporada i prevenir el malbaratament.
  5. Dotar les cuines i els menjadors de recursos.
  6. Educar i formar per arrelar els menjadors escolars al territori.
  7. Incorporar la transició agroecològica escolar als plecs de contractació.
  8. Certificar i auditar el servei contractat.
  9. Assignar ajuts al menú ecològic certificat.
  10. Impulsar la Taula d’Alimentació Escolar.
  11. Crear l’Oficina de Coordinació de l’Alimentació Escolar.
  12. Establir objectius de certificació ecològica per al 2030 i el 2035.

Entre les principals demandes, el manifest proposa posar en marxa un programa de transició agroecològica escolar a partir del curs 2027-2028, crear ajuts públics específics per als menjadors ecològics certificats i establir mecanismes de coordinació, participació i control que garanteixin el compliment dels compromisos. També fixa objectius concrets: que el 30 % dels centres educatius amb menjador disposin de certificació ecològica l’any 2030 i que aquesta xifra arribi, com a mínim, al 50 % el 2035.

L’objectiu és que els diners públics destinats a alimentar els infants contribueixin també a construir un sistema alimentari més just, sostenible i connectat amb el territori

Aquestes dotze demandes inclouen auditories independents per comprovar l’origen dels aliments, les compres i els àpats servits. Els resultats haurien de ser accessibles a la comunitat educativa perquè una família pugui saber fins a quin punt el servei compleix el que es va oferir en el concurs.

Valoració positiva

Alejandro Guzmán, portaveu de XAMEC, valora positivament el Congrés amb una assistència que supera les expectatives d’aquesta primera trobada de professionals del sector de Catalunya. “El congrés ha estat un èxit, han vingut moltíssims professionals i hem arribat, fins i tot, a Amèrica del Sud”, diu Guzmán, ja que el Congrés es va poder seguir, també, en format streaming. Una primera edició que ha servit per connectar professionals del sector, transmetre nous coneixements, intercanviar opinions, i treballar conjuntament pel futur dels menjadors escolars.

Alejandro Guzmán, portaveu de XAMEC, amb les conclusions del congrés. Jordi Gatell / Cordegat.

XAMEC, l’entitat organitzadora

La Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya és una xarxa de menjadors escolars que té la funció d’agrupar i coordinar diferents entitats i productors, distribuïdors i empreses de restauració col·lectiva del sector agroecològic. La seva missió és impulsar i consolidar un model de menjador escolar basat en l’agroecologia.

L’entitat, nascuda l’any 2016, aposta per un model alimentari agroecològic als menjadors escolars, entenent aquests espais com una eina de transformació social, educativa, ambiental i política. En el seu dia a dia, treballa per visibilitzar que aquest model és possible i per sensibilitzar el conjunt de la societat sobre la necessitat d’avançar cap a una alimentació saludable, sostenible i justa.

Jordi Gatell / Cordegat.

Un dels darrers projectes de l’entitat és la consolidació i el desplegament del segell Ecolocal, la primera certificació oficial per a menjadors escolars, restaurants i col·lectivitats que acredita la presència d’aliments ecològics i de proximitat. Inclou la definició dels criteris d’adhesió, els mecanismes d’auditoria i la seva incorporació a les licitacions públiques.

Llegir Bio Eco Actual Novembre 2026