Avui dia, la demanda de carn ja és insostenible ecològicament i les previsions auguren que en 2050 la demanda de carn i productes lactis es doblarà a nivell mundial; per això, serà necessari prendre mesures per abordar aquest problema, ja que la indústria ramadera és responsable de gairebé un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle … i el canvi climàtic s’ha d’afrontar de forma imminent.

El consumo de carne es insostenible

Gravar amb impostos específics aquells productes que puguin tenir un impacte negatiu en la salut de la població o el medi ambient és una estratègia utilitzada pels governs des de fa dècades. Primer va ser el tabac, un clàssic. Ja són més de 180 els estats que graven el tabac amb impostos específics i restriccions, ja que els costos sanitaris que comporta no són pocs. El mateix per al consum d’alcohol. Recentment, en el nostre país i en 25 més, s’ha legislat sobre l’impost que grava les begudes ensucrades, ja que l’augment del consum de sucre afegit en begudes i aliments processats ha derivat en una important alerta sanitària que es preveu que pot empitjorar en el futur.

Segons un informe del grup inversor Farm Investment Risk and Return (FAIRR), el producte que segueix en aquesta llista serà la carn, ja que aplicar un impost a la carn serà inevitable i probablement això es farà a nivell internacional en un termini de cinc a deu anys.

Per què un possible impost sobre el consum de carn?

El maltractament animal és inherent a la indústria càrnia. Tanmateix, aquest indiscutible argument encara no és el més important per als legisladors … No obstant això, es tenen en compte altres aspectes i per això s’ha començat a discutir sobre per què és necessari gravar el consum de carn amb un impost específic.

  • Lluitar contra l’escalfament global:

El 28 de Novembre de 2006, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va presentar un informe titulat La Llarga Ombra del Bestiar (Livestock ‘s Long Shadow) en el qual es demostra que la ramaderia genera més emissions de gasos d’ efecte hivernacle que els automòbils. Fins a un 20% del total de les emissions globals. Concretament, el 9% de les emissions mundials de CO2, el 37% de les de gas metà -més que les explotacions mineres, petroli i gas natural juntes- i el 65% de les d’òxid nitrós (gas letal). Precisament, aquests dos últims gasos causen un efecte hivernacle molt més potent que el CO2.

Per tant, el consum de carn augmenta notòriament la nostra petjada ecològica. Ser vegà no és només una qüestió de respecte als Drets de tots els animals, també ens converteix en activistes en lluita per frenar l’escalfament global. Un estudi dirigit per la Universitat de Oxford en 2.014, va concloure que les emissions de CO2 de les persones vegetarianes són un 50% menors de les dels que consumeixen carn diàriament, i les de les veganes, més d’un 60%.

El maltractament animal és inherent a la indústria càrnia. Tanmateix, aquest indiscutible argument encara no és el més important per als legisladors

  • Consum de carn i polítiques de salut pública:

Els estudis epidemiològics realitzats en Universitats i hospitals en diferents països de tot el món, conclouen que l’excessiu consum de carn i lactis en societats com la nostra és perniciós per a la salut perquè està directament relacionat amb diverses malalties que han esdevingut epidèmia a Occident: obesitat , hipertensió, diabetis, osteoporosi, càncer de còlon (entre d’altres), malalties coronàries, accidents cardiovasculars, etc. Segons l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès), la institució especialitzada en aquesta malaltia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les salsitxes i el pernil van ser classificades en el grup 1 d’ agents cancerígens , el qual també inclou el tabac i l’asbest (amiant).

L’OMS defineix com carn vermella tota la carn muscular dels mamífers, incloent carn de vedella, porc, xai, cavall i cabra.

En 2016, un estudi realitzat a la Universitat d’Oxford recomanava gravar amb un impost la carn vermella de boví un 40% i els lactis un 20% a causa de que això podria evitar gairebé mig milió de morts a l’any per malalties causades per aquest consum i a més es reduirien dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Aquestes dades ja no són subestimades pels governs, ja que el cost econòmic derivat de les partides pressupostàries destinades a la sanitat pública surt cada dia més alt. Durant l’any 2016, a l’Estat espanyol, el consum de carn per càpita es va situar en 50,13 quilos.

El consumo de la carne es insostenible

L’impost a les carns ja està sent discutit en els parlaments d’Alemanya, Dinamarca, Suècia i la Xina. El govern de Nova Zelanda es va plantejar la Flatulence Tax, un impost sobre les emissions de metà derivades de les flatulències del bestiar boví, una mesura que finalment es va descartar. La directora de FAIRR, Maria Lettini, afirma que a mesura que avanci la implementació de l’acord climàtic de París començarem a veure accions governamentals que busquin la reducció de l’impacte ambiental de la indústria ramadera.

Lògicament, les polítiques relatives als impostos sobre la carn han de ser introduïdes i explicades a la població de forma adequada perquè es comprengui per què són tan necessàries. Alhora, s’han de dissenyar estratègies per protegir les famílies més pobres a les que els costa més comprar aliments.

Diu Jonathan Verschuuren, professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Tilburg, als Països Baixos: “sembla inevitable que el consum de carn hagi de disminuir. Els desafiaments són tan grans, i els canvis que es necessiten són tan forts que s’han d’utilitzar tots els instruments normatius possibles, inclòs un impost sobre la carn”.

L’opulència càrnia d’uns es tradueix en l’extrema pobresa d’altres. Reduir la ramaderia significa reduir els camps destinats a cultius de farratges

La opulència càrnia d’uns es tradueix en l’extrema pobresa d’altres. Reduir la ramaderia significa reduir els camps destinats a cultius de farratges. Aquest pot ser el primer pas per començar la supressió dels cultius transgènics i recuperar massa forestal i sistemes d’agricultura tradicionals, a més, permetria que milions de tones de cereals destinades a farratges fossin destinades directament al consum humà. Els desequilibris ocasionats pels excessos de la carn són més que un pecat, ens permeten afirmar que un vegetarià a més de respectar la vida de totes les espècies és un activista en defensa del nostre planeta i d’aquells que pateixen malalties derivades de la malnutrició. Seria una de les millors polítiques econòmiques per ajudar els més pobres del planeta.

Mark Post, el científic artífex de la primera hamburguesa presentada el 2013 a partir de «carn neta» o carn elaborada a partir de cèl·lules, considera que l’actual sistema de producció de carn canviarà profundament o desapareixerà. La ramaderia industrial és una pràctica obsoleta, responsable del major maltractament animal a la història i destructora del medi ambient que, a més, no podrà satisfer la demanda mundial de carn en les pròximes quatre dècades.

Personalment, no em convenç gens la idea de la carn de laboratori, jo no la consumiré per qüestions de paladar, però no li tanco la porta si obre el camí per aconseguir l’abolició de la ramaderia.

Autora: Helena Escoda Casas, Llicenciada en Història (UAB).

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Octubre 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here